Exotropia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaExotropia
Štenclová-Ivana-Exotropia.jpg
Exotropia de l'ull dret
Tipus estrabisme
Especialitat oftalmologia
Classificació
CIM-10 H50.1, H50.3
CIM-9 378
Recursos externs
MeSH D005099
UMLS CUI C0015310
DOID DOID:1143
Modifica les dades a Wikidata

L'exotropia o estrabisme divergent és un tipus d'estrabisme on els ulls són desviats cap enfora. És el contrari de l'esotropia. La gent amb exotropia sovint experimenta diplopia. En la prova de cover test, en tapar l'ull que no experimenta desviació l'altra rectifica la visió cap al centre per a fixar la visió.

Classificació[modifica]

L'exotropia es classifica segons dos criteris: un temporal, segons la seva persistència i l'altra espacial, segons la relació de proximitat llunyania

Temporal
  • Intermitent (85%)
  • Constant (15%)
  • Congènita
  • Descompensada intermitent
  • Privació sensorial consecutiva
Espacial
  • Excés de divergència
  • Insuficiència de convergència
  • Bàsica

Causes[modifica]

Les causes de l'exotropia no resten del tot determinades. Hi ha sis músculs que controlen el moviment de l'ull, quatre que el mouen amunt i avall i dos que el mouen de cantó a cantó. Tots aquests músculs s'han de coordinar i exercitar de manera ordenada pel cervell per veure una imatge única. Quan un o més d'aquests músculs no treballa correctament, un tipus d'estrabisme pot aparèixer. L'estrabisme és més comú en nens amb trastorns que afecten el cervell com la paràlisis cerebral, la síndrome de Down, la hidrocefàlia, i els tumors cerebrals.

Símptomes[modifica]

Normalment el primer signe d'exotropia és una desviació exterior notable de l'ull. Aquest signe al principi pot ser intermitent mostrant malestar, distracció o cansament. La desviació pot ser més notable quan el nen mira un objecte allunyat. Entretancar els ulls o fregar-se'ls amb freqüència és també un signe propi de l'exotropia. El nen probablement no esmentarà la percepció doble. No obstant això, pot tancar un ull per a compensar el problema.

Generalment, l'exotropia s'incrementa en freqüència i durada. A mesura que es consolida el desordre, els ulls començaran a canviar de direcció cap a fora en mirar els objectes propers com els llunyans. Si es manté sense tractar, l'ull pot romandre amb una direcció desviada, causant la pèrdua de visió binocular.

En nens petits amb qualsevol forma d'estrabisme, el cervell pot aprendre a ignorar la imatge de l'ull desalineat i s'acostuma a veure només la imatge de l'ull que percep millor. Això és anomenat ambliopia, o ull mandrós, i comporta una pèrdua de percepció profunda. En adults que desenvolupen estrabisme, algunes vegades apareix la visió doble perquè el cervell ja ha estat ensinistrat per a rebre imatges d'ambdós ulls i no pot ignorar la imatge de l'ull girat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exotropia Modifica l'enllaç a Wikidata