William Harvey

De Viquipèdia
Infotaula de personaWilliam Harvey
William Harvey 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1578 Modifica el valor a Wikidata
Folkestone (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1657 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Roehampton (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHempstead 
Dades personals
Grup ètnicAnglesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua - doctor en medicina (1599–1602)
Gonville and Caius College - Grau en Arts (1593–1597)
The King's School Canterbury (en) Tradueix
Barts and The London School of Medicine and Dentistry Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHieronymus Fabricius Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, fisiologia i embriologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg, anatomista, metge, fisiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCesare Cremonini i Hieronymus Fabricius Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrancis Glisson Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElizabeth Browne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesThomas Harvey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Joan Halke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
William Harvey signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 12085551 Modifica el valor a Wikidata

William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578Roehampton, 3 de juny de 1657),[1] va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor. Tanmateix, el metge nascut a Damasc Ibn an-Nafís (1213 - 1288) va ser el primer a descriure al Caire el 1242, el procés de circulació de la sang, i en particular la circulació pulmonar, en el cos humà.[2]

Biografia[modifica]

Harvey va néixer a Folkestone on va aprendre llatí, estudià posteriorment durant 5 anys al King's School de Canterbury i després al Caius College de Cambridge.

Després de graduar-se com Bachelor of Arts al Caius College el 1597, va fer el viatge per Europa, pràctica habitual entre els homes cultes de l'època, i va estar a França, Alemanya i Itàlia on entrà a la Universitat de Pàdua el 1598. Harvey durant els anys d'estudi es relacionà amb Fabricius i llegí l'obra d'aquest De Venarum Ostiolis. Harvey es va doctorar en medicina, a Pàdua, el 1602, i tornà a Anglaterra on, el mateix any, obtingué el doctorat de medicina per Cambridge. S'establí a Londres.i exercí a l'hospital de Saint Bartolomew quasi fins al final de la seva vida.

Va ser nomenat Metge Extraordinari ('Physician Extraordinary') pel rei James I el 1618, es creu que també va ser metge d'aristòcrates com per exemple Lord Chancellor Bacon. El 1628 publicà a Frankfurt el seu tractat de circulació de la sang De Motu Cordis que va ser mal rebut per alguns metges.[3] El 1630, per encàrrec del rei James I va acompanyar el duc de Lennox a Europa i va visitar Pàdua, França i Espanya. Tornà a Anglaterra el 1632 i el nou rei Charles I el va nomenar Physician in Ordinary. Durant la guerra civil anglesa mantingué continuà al costat de la monarquia. Es va retirar de la professió el 1645. Morí a Roehampton i va ser enterrat a Hempstead, Essex.

"De Motu Cordis" (conegut també com "Sobre el moviment del cor i la sang")[modifica]

De Motu Cordis és un llibre dedicat a Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, publicat el 1628 que consta de 72 pàgines en 17 capítols. Conté una clara i detallada descripció del funcionament del cor i el moviment circular de la sang pel cos. Com que tenia una simple lent i no pas un microscopi no va ser capaç d'aconseguir-ne imatges adequades. Harvey va fer els seus experiments principalment en animals. Remarca el fet que els dos ventricles cardíacs es mouen junts gairebé simultàniament i no independentment com deien els seus predecessors. En el capítol 8 entrà en conflicte amb la creença de Galè sobre que el fetge és l'origen de la sang venosa (amb suport experimental).[4]

Exercitationes de generatione animalium[modifica]

L'altra obra important de Harvey va ser Exercitationes de generatione animalium (de la generació d'animals), publicada el 1651. Hi havia estat treballant des de feia molts anys, però potser mai l'hauria acabat sense l'ànim del seu amic George Ent.[5] El llibre comença amb una descripció del desenvolupament de l’ou de gallina. La major part és teòrica, tractant les teories d'Aristòtil i el treball dels metges que van seguir Galeno fins a Fabricius. Finalment s’ocupa de l'embriogènesi en animals vivípars, especialment de les cerves i les femelles. El tractament és generalment aristotèlic i limitat per l’ús d’una lent d’augment simple.

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Harvey, William». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 92. ISBN 8429270043. 
  2. «Islam and Science: The Islamic world». Nature, 444, 7115, 11 2006, pàg. 22-25. DOI: 10.1038/444020a.
  3. Sir D'Arcy Power. editorial=T. Fisher Unwin William Harvey (en anglès), 1847, p. 74. 
  4. Power, D'Arcy. William Harvey: Masters of Medicine (en anglès). T. Fisher Unwin, 1897, p. 193. ISBN 978-1-4179-6578-6. 
  5. French, Roger. «William Harvey». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press. DOI 10.1093/ref:odnb/12531.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit

Bibliografia[modifica]

  • Butterfield, Herbert. The Origins of Modern Science. revised. Nova York: The Free Press, 1957. 
  • Gregory, Andrew. Harvey's Heart, The Discovery of Blood Circulation. Cambridge, England: Icon Books, 2001. 
  • Munk, William. The Roll of the Royal College of Physicians of London, Vol. I. 2nd, 1878, p. 124 – 146. 
  • Harvey, William. On the Motion of the Heart and Blood in Animals. Londres: George Bell and Sons, 1889. 
  • Rapson, Helen. The Circulation of the Blood. London: Frederick Muller, 1982. 
  • Harvey, William; Translated by Kenneth J. Franklin. Introduction by Dr. Andrew Wear. The Circulation of the Blood and Other Writings. London: Everyman: Orion Publishing Group, 1993. ISBN 0-460-87362-8. 
  • Willis, Robert (translator). The Works of William Harvey. London: Sydenham Society, 1847. 
  • Harris, Paul. William Harvey, Folkestone's Most Famous Son. Folkestone: Lilburne Press, 2007. 
  • Royal Society of Medicine (Great Britain). Portraits of Dr. William Harvey. Londres: Humphrey Milford, Oxford University Press, 1913. 
  • Kearney, Hugh. Science and Change 1500 - 1700. New York: McGraw-Hill, 1971. 
  • Singer, Charles. A History of Biology. third, revised. Londres: Abelard-Schuman, 1959. 
  • Mitchell, Silas Weir. Some Memoranda in Regard to William Harvey, M.D., 1907. 

Vegeu també[modifica]

  • Amato Lusitano – metge portuguès del segle xvi que també es considera descobridor de la circulació de la sang
  • Miguel Servet – que va proposa la circulació de la sang sense proves experimentals

Enllaços externs[modifica]