Folkestone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaFolkestone
Fstone.jpg
El port de Folkestone

Localització

51° 04′ 53″ N, 1° 09′ 53″ E / 51.081388888889°N,1.1647222222222°E / 51.081388888889; 1.1647222222222
Estat Regne Unit
País Anglaterra
Regió Sud-est d'Anglaterra
Comtat històric Kent
Comtat no metropolità Kent
Districtes Shepway
Indicatius
Codi postal CT18, CT19, CT20, CT50
Fus horari UTC±00:00
Prefix telefònic 01303
Altres dades
Agermanament Boulogne-sur-Mer
Middelburg

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Folkestone (pronunciat /ˈfoʊkstən/) és una ciutat costanera del sud-est d'Anglaterra, que pertany al districte de Shepway i al comtat de Kent. La construcció de l'Eurotúnel del Canal de la Mànega, que connectà aquesta ciutat amb la francesa de Calais, la convertí en la porta d'entrada terrestre de la Gran Bretanya. El seu port és part important de la seva història i de la seva economia. Capel-Le-Ferne, Cheriton, Hythe i Hawking són algunes de les seves ciutats satèl·lit. Tenia 45.708 habitants el 2001. La imatge de santa Eanswythe, patrona de la ciutat i la de William Harvey, descobridor de la circulació de la sang, apareixen en el segeix oficial de Folkestone. El 1933 s'hi va celebrar la V Olimpíada d'escacs organitzada per la FIDE.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Platja de Folkestone i passeig.

Folkestone està a l'extrem sud dels North Downs, on aquest conjunt de turons s'uneixen amb la mar. A diferència dels penya-segats blancs de Dover, els de Folkestone són verdosos ja que tenen diferent composició. Un rierol, el Pent Brook, passa per entre els penya-segats i va ser el primitiu port natural de la ciutat, emprat per pescadors i vaixells que travessaven el canal de la Mànega. Aquests penya-segats reben el constant atac de les onades, els promontoris que protegien del mar el territori han deixat de fer aquesta funció, que ara fan les esculleres construïdes al segle XVII.[1]

La ciutat està edificada a ambdós costats de la vall del riu Pent: d'una banda estan el West Cliff i el Bayle i a l'altra banda el East Cliff . El riu té ara un tram soterrat des de l'estació de bombers a la cruïlla de Radnor Park Road i Pavilion Road, fins que assoleix el nou port. a sota del que ara és un aparcament de cotxes públic, entre el carrer Old High Street i el viaducte del ferrocarril, es van trobar les restes d'un embarcador del segle XVII.[2] Dins del municipi hi ha tres barris d'extraradi: Peene, Newington i Cheriton, en aquest darrer està la sortida nord de l'Eurotúnel.

L'agost del 1996 un temporal va fer malbé edificis situats a Black Bull Road, a la vall del Foord, zona que va quedar inundada per dos metres d'aigua. En part va ser per les fortes pluges i en part per una inadequada evacuació del soterrament del riu Pent, que no va poder assimilar tant de cabal.[3]

L'entorn natural al voltant dels penya-segats està declarat d'interès sobretot durant la primavera i la tardor, quan és freqüentat per aus migratòries, l'espai és un parc natural anomenat East Cliff and Warren Country Park. Hi ha dues senderes per als amants dels passeigs per la natura.

Notes històriques[modifica | modifica el codi]

L'àrea de Folkestone ha estat habitada almenys des del període mesolític. L'any 2010 es van trobar estris de pedra a sota d'una antiga vil·la romana. A l'East Cliff es va trobar un poblat de l'edat del ferro. Hi havia pedres per a moldre cereals, que probablement s'exportaven al continent a canvi de recipients de ceràmica i vi. La vil·la romana és del segle I dC i va ser remodelada vers l'any 200 dC amb més comoditats.[4]

Església de St Mary i St Eanswythe.

L'any 597, un grup de monjos que acompanyaven Agustí de Canterbury van fer parada a Ebbsfleet, a l'illa de Thanet, de camí cap a Canterbury on anaven a conèixer el rei Ethelbert i demanar-li permís per cristianitzar el territori. La néta d'aquest rei, Eanswythe, es va fer monja i l'any 630 va fundar un convent a Folkestone on el seu pare havia tingut un castell, del qual queda avui dia l'església de St Mary & St Eanswythe. Quan Eanswythe va morir l'any 640 va ser proclamada santa i patrona de la ciutat; d'altres llocs venien pelegrins a visitar la seva tomba.[5] El monestir va ser desmantellat al segle XVI igual com tots els altres d'Anglaterra, en aplicació de la llei d'Enric VIII i les restes de la santa van desaparèixer fins que el juny del 1885, quan es feien unes reparacions a l'altar, van trobar els seus ossos. Santa Eanswythe se celebra el 12 de setembre, la data en què es van traslladar a la capella on està actualment.[6]

Després de l'arribada de Guillem el Conqueridor, Folkestone va ser una baronia i el senyor al càrrec es va associar amb Dover per formar part de la comunitat dels Cinque Ports.[7] La ciutat va prosperar amb el comerç marítim. Quan van esclatar les guerres amb França va quedar palès que calia construir fortificacions. A començaments del segle XIX es va construir un port, però el canvi més gran va ser l'arribada del ferrocarril l'any 1843.

El turó de Dover Hill, que és el punt més elevat de Folkestone, va ser emprat pels cartògrafs anglofrancesos (1784–1790) que mesuraven la distància exacta entre l'observatori astronòmic de Greenwich i el de París. Des del turó van traçar una línia recta cap a l'est on està el pont de Folkestone en direcció al castell de Dover, un dels principals punts d'observació, que van triangular amb Fairlight Down, a Sussex.[8]

Fins al segle XIX hi va haver una petita comunitat de pescadors i una primera línia de litoral que estava contínuament sotmesa a les onades, de manera que sovint era difícil amarrar els bots. L'any 1807 el parlament va aprovar construir una escullera i un port, encàrrec que van confiar a Thomas Telford l'any 1809.[9] El 1820 va estar acabada una àrea portuària de 5,7 hectàrees. El comerç i la població van créixer lleugerament, però el problema de l'acumulació de dipòsits arrossegats pel riu Pent encara existia. La companyia gestora del port va investigar com resoldre això, però el 1842 aquesta companyia va acabar en bancarrota i el govern va posar el port en desús a subhasta. El comprador va ser l'empresa South Eastern Railway Company (SER), constructora de la línia de ferrocarril Londres-Dover. El 1844 es va encomanar a George Turnbull la construcció de l'embarcador Horn.[10] El drenatge del port i la construcció de ferrocarril per damunt va començar tot seguit, i la ciutat va esdevenir la principal estació en direcció a Boulogne.

Port de Folkestone.

L'empresa Folkestone Harbour Company va encarregar a Foster Associates fer un pla urbanístic que es va publicar l'any 2006. El projecte incloïa refer el port perquè tingués una zona de restaurants i passeig marítim, el "Green Wave", que anés d'est a oest, amb cases noves, botigues, una zona per a actuacions o espectacles i un petit campus universitari. Aquests plans van quedar aturats per la recessió econòmica i perquè es feia urgent destinar diners a protegir la ciutat de les inundacions. S'ha fet una segona proposta a l'empresa d'arquitectes Terry Farrell and Partners, no tan ambiciosa com la de Foster.[11]

Per la seva part l'associació Remembrance Line ha proposat un pla alternatiu que implica conservar el la línia de ferrocarril i l'estació del port com a monument d'atracció turística i convertir-lo en un museu que tracti el tema de la importància del port de Folkestone durant les dues guerres mundials. Aquesta estació, actualment tancada al trànsit, està abandonada a l'acció de la natura.[12]


Toponímia[modifica | modifica el codi]

Encara que Kent va ser la primera part de l'illa de lla Gran Bretnya a ser conquerida, ja fos pels juts, angles o saxons al segle V, després de la marxada dels romans, no és fins a finals del segle VII que la paraula Folcanstan apareix en un document. Es creu que el nom podria significar Folca's stone, és a dir «la roca de Folca»; que es podria interpretar com el nom d'un lloc de trobada. A partir de mitjan segle XIX el nom apareix escrit de la manera actual, "Folkestone", en un document on el comte Radnor demanava que el nom quedés oficialment fixat així. Les variants emprades anteriorment eren: Folkston, Folkstone i Folkeston.[13]

Administració[modifica | modifica el codi]

Folkestone età organitzada en tres seccions, cadascun dels quals té un representant al consell del comtat de Kent:

  • Folkestone Nord-est, que comprèn tres districtes electorals o wards: Park, Foord i East.
  • Folkestone Sud, que comprèn: Harvey West, Harvey Central i Harbour.
  • Folkestone Oest, que comprèn: Cheriton i Morehall més la parròquia de Sandgate.

La ciutat forma part del districte no metropolità anomenat Shepway que es va crear amb la llei de governs locals del 1972. Folkestone té 18 representants en el consell de Shepway, que té un total de 46 membres.

Pel que fa a l'ajuntament, deriva de l'antic Charter Trustees, organisme responsable d'escollir l'alcalde. El nou organisme , Folkestone Town Council, es va crear el 2004,[12] i administra l'àrea de l'antic Borough of Folkestone llevat del districte de Sandgate. L'ajuntament està format per vuit barris: Cheriton, Kent; Morehall; Park; Harvey West; Harvey Central; Harbour; East; i Foord. Cada barri té escull un o més regidors i en total són 18.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Folkestone té relacions d'agermanament amb:[14]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Folkestone va estar basada durant anys en el seu port, però actualment la presència d'altres empreses han diversificat els llocs de treball. En destaques; Dormobile works (fabricant de rulots), Church and Dwight (fabricant de productes per a la llar), Spring Mineral Water Company Limited (aigua envasada), aquesta darrera va tancar el 2013.

Durant el 1980 i el 1990s la construcció de l'Eurotúnel va proveir de llocs de treball als habitants de Folkestone i actualment el servei de manteniment encara en dóna.

Hi ha diverses companyies d'assegurances que tenen la seva seu a Folkestone, algunes especialitzades en vaixells.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Hi va néixer (el 1578) William Harvey (descubridor de la circulació de la sang). També estigueren relacionats amb la ciutat els escriptors H.G. Wells i Charles Dickens, que hi van viure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bird, 2010, p. 444.
  2. Jackson, 1983, p. 162-163.
  3. «£5.5m flood alleviation scheme after 1 in 600 years storm». Wastewater Treatment & Sewerage. [Consulta: 21 març 2017].
  4. «Folkestone Before 1500», 21-02-2011. [Consulta: 21 març 2017].
  5. Hutchinson-Hall, 2014, p. 151.
  6. Hutchinson-Hall, 2014, p. 152.
  7. Lewis, 1840, p. 219.
  8. Black, 1842, p. 354.
  9. White, 1961, p. 55.
  10. Turnbull, 1893, p. 68.
  11. Folkestone seafont
  12. The Remembrance Line
  13. Hargove, 2013, p. 12.
  14. Brittish Towns twined with French towns

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bird, Eric. Encyclopedia of the World's Coastal Landforms. Springer Science & Business Media, 2010. 
  • Black, A. The Encyclopaedia Britannica, Or, Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature, Volum 21, 1842. 
  • Jackson, Gordon. The History and Archaeology of Ports. World's Work, 1983. 
  • D A, Diversos Autors. Roman Folkestone: A Record of Excavation of Roman Villas at East Wear Bay. Meuthen & Company, Limited, 1925. 
  • Hargrove, Sandy. Folkstone's ROCKHILL School. Lulu, 2013. 
  • Hutchison-Hall, J. Orthodox Saints of the British Isles: Volume III. St. Eadfrith Press, 2014. 
  • Lewis, Samuel. A topographical dictionary of England - Volum 2, 1840. 
  • White, H.P.. A regional history of the railways of Great Britain, II Southern England. Londres: Phoenix House, 1961. 
  • Turnbull, George. Memoirs. Cambridge University, England, 1893. 


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Folkestone Modifica l'enllaç a Wikidata