Arquitectura normanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda.

L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles XI i XII. Van crear simultàniament un gran conjunt de castells i fortificacions, incloent les torres normandes, però també monestirs, abadies, esglésies o catedrals, fent servir un model caracteritzat pels arcs arrodonits (sovint situats sobre portes i finestres) i per les seves proporcions massives.

Aquest estil d'arquitectura romànica nascut a Normandia es va estendre pel nord d'Europa occidental, sobretot a Anglaterra, país que va contribuir considerablement al seu desenvolupament i on se'n conserven el major nombre d'edificis. En la mateixa època, una dinastia normanda regnava a Sicília, on la seva presència va generar una variació que també s'anomena arquitectura normanda o, de vegades, arquitectura romànica siciliana, la qual incorpora influències procedents de l'arquitectura bizantina o de la primitiva arquitectura islàmica.

Origen del terme i evolució cap al gòtic[modifica | modifica el codi]

Catedral deMessina.

El terme va sorgir durant el segle XVIII, emprat per diversos arqueòlegs, però la seva utilització dins el marc de la relació dels diferents estils arquitectònics és deguda a Thomas Rickman, qui va fer servir l'expressió en la seva obra del 1817 "An Attempt to Discriminate the Styles of English Architecture from the Conquest to the Reformation" (Assaig sobre la diferenciació entre els diversos estils d'arquitectura anglesa des de la Conquesta fins a la Reforma). En aquest tractat emprava les categories «gòtic normand, gòtic primari, gòtic de línies corbes i gòtic perpendicular». Charles de Gerville havia emprat en una carta adreçada al seu amic Arcisse de Caumont el 1818 el terme més global de «romànic» per a designar les llengües romàniques i això va inspirar Caumont per fer servir el terme aplicat a l'arquitectura dels segles XI i XII en el seu llibre "Essai sur l'architecture du moyen âge, particulièrement en Normandie" (Assaig sobre l'arquitectura medieval, particularment a Normandia), publicat el 1824.

Al mateix temps que els picapedres i els mestres d'obres anaven experimentant amb les formes de resoldre les dificultats plantejades pels sostres amb volta d'aresta, desenvolupaven un estil propi introduint algunes modificacions com per exemple la volta de canó i l'arc ogival, modificacions que posteriorment apareixerien profusament emprades en l'arquitectura gòtica.

Donat que els historiadors i els especialistes en arquitectura consideren que un estil cal que sigui estudiat de forma integral més que com una mera agregació de característiques, alguns situen aquests avenços en la categoria de models normand o romànic, mentre que altres els classifiquen com «gòtic normand transitori».[1][2] Alguns estudiosos empren l'expressió «gòtic normand», la qual resulta poc clara doncs no se sap si es refereixen al model transitori o al model normand en el seu conjunt.

L'arquitectura normanda a Normandia[modifica | modifica el codi]

Quan els invasors víkings feien les seves incursions per la riba del Sena (885-911), els nobles francs ja construïen castells combinant pedra i fusta. Al llarg del següent segle els Normands adoptarien aquests costums, així como el cristianisme i la llengua dels francs. Els senyors normands van començar construint castells de fusta sobre turons artificials que evolucionarien cap al castell de mota i pati. També es van iniciar en la construcció d'esglésies de pedra imitant l'estil romànic propi dels francs. Des del 950 afegirien a les seves residències, tal com feien els francs, una torre mestra de pedra.

Els normands van refinar la planta de les primeres basíliques longitudinals afegint naus laterals, un absis i una façana occidental dotada amb dues torres en l'Abadia dels Homes de Caen, iniciada el 1067 la qual serviria de model per a les catedrals angleses de dimensions més agosarades que es construirien dues dècades més tard.

L'arquitectura normanda a Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Arcs ogivals encara visibles en les runes de l'abadia de Bolton (segle XII) al comtat de North Yorkshire, Anglaterra.

Els nobles i els bisbes normands eren ja influents a Anglaterra abans de la conquesta normanda del 1066. Les influències normandes estaven presents en l'arquitectura anglosaxona tardana en la mesura en què Eduard el Confessor, qui havia estat educat a Normandia, havia fet venir obrers de la construcció des del continent el 1042 per aportar la seva experiència treballant en l'abadia de Westminster, el primer edifici d'estil romànic que es va fer a Anglaterra. El 1051 alguns cavallers normands s'havien instal·lat a Anglaterra amb la missió d'assegurar la defensa contra els gal·lesos i per a tal funció van fer construir castells de mota. Acabada la invasió, els normands es van dedicar a consolidar la seva posició millorant el que ja tenien construït i augmentant el nombre d'edificis, tant religiosos com militars, seguint el seu estil propi.

Les construccions normandes presenten formes geomètriques simples de proporcions grandioses, el carreu emprat als murs inclou petites franges d'escultura, de vegades arcades cegues i espais concentrats de capitells i de portes arrodonides en la zona del timpà sota una volta. La «volta normanda» és una volta amb cúpula. Les motllures normandes són esculpides o gravades, contenint ornaments geomètrics, de vegades són voltes apuntades construïdes sobre arcs ogivals. Les esglésies tenien planta de creu, sovint amb absis que donava més profunditat a la nau central i un creuer quadrat que esdevindria característic de l'arquitectura eclesiàstica anglesa. En aquell temps s'hi van construir centenars d'esglésies parroquials i es van encetar les obres de les grans catedrals vora l'any 1083.

Arran de la destrucció de la catedral de Canterbury el 1174 en un incendi, els arquitectes normands van introduir el nou estil gòtic. Cap al 1191, la catedral de Wells i la catedral de Lincoln van imposar el model gòtic anglès, de manera que l'estil normand va quedar reservat a les construccions rurals de menor importància i dimensions més modestes.

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

La catedral de Durham.

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]


Arquitectura normanda a Escòcia[modifica | modifica el codi]

Escòcia, amb la presència de la noblesa normanda a la cort del rei Macbeth als voltants de l'any 1050, també va rebre la influència del romànic normand. El seu successor, Malcolm III d'Escòcia, el va fer fora amb l'ajut d'anglesos i normands, i es va casar amb la princesa Margarida la qual va afavorir el desenvolupament de l'església catòlica. Els benedictins van fundar un monestir a Dunfermline. El seu quart fill, David I d'Escòcia va fer construir la capella de Santa Margarida d'Escòcia, en honor a la seva mare, a començaments del segle XII.

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

L'arquitectura normanda a Irlanda[modifica | modifica el codi]

Els normands es van instal·lar principalment a l'est d'Irlanda, on hi van edificar molt en el seu estil, per exemple el castell de Trim o el castell de Dublin.

L'arquitectura normanda a Itàlia[modifica | modifica el codi]

L'arquitectura normanda al sud d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

La Conquesta normanda d'Itàlia Meridional va suposar una barreja de l'arquitectura romànica pròpia amb l'estil normand. Els normands van ampliar castells d'origen llombard, bizantí o àrab i també en van construir de nous. Per a fer-ho van recórrer a artesans locals, els quals conservaven elements d'origen no normand. Van construir catedrals del rite romà en les terres arrabassades a l'Església grega o a l'Islam. L'estil resultant va ser una amalgama de romànic amb influències bizantines i islàmiques. L'administració normanda estava centralitzada i era bastant complexa en comparació amb la d'altres països europeus de l'època. Per a portar a terme aquesta administració van ser necessaris edificis públics i palaus construïts a les ciutats.

La construcció i renovació d'edificis pels normands al sud d'Itàlia es va fer amb rapidesa. Molts es van basar en estructures preexistents d'origen romà, altres bizantins o àrabs. Cap al final del període normand, moltes estructures de fustahavien esdevingut construccions de pedra.

Amb el castell llombard de Melfi, conquerit pels normands i ampliat amb un donjon rectangular al segle XI, Calabria va ser la primera província en ser modificada per estructures de defensa. El 1046 Guillem Braç de Ferro va iniciar la construcció de la "Stridula", un gran castell prop de Squillace i el 1055 Robert Guiscard ja havia fet construir tres castells: un a Rossano, on anteriorment hi havia hagut una fortalesa bizantina, un altre a "Scribla", per controlar el pas per la vall del riu Cratis i un altre a San Marco Argentano (afegint un donjon el 1051), a prop de Cosenza.[3] El 1058 la Scalea es va edificar damunt d'un penya-segat.

Castell normand a Adrano.

Guiscard, després del seu ascens a comte d'Apullia, es va dedicar a construir castells. Per ordre seva es va construir el castell de Gargano de torres pentagonals conegudes com les "torres dels gegants". Més endavant, Enric de Monte Sant'Angelo, va fer construir un castell a Castelpagano. A Molise, els normands van edificar moltes fortaleses en llocs on el relleu natural aportava solucions de defensa, com Santa Croce i Ferrante. La regió al voltant de la línia entre Terracina i Termoli té la densitat més gran de castells normands d'Itàlia.[4] Molts dels llocs escollits per a les fortaleses havien estat antigues fortificacions samnites emprades també pels romans. Els normands les anomenaven castellum vetus. Molts dels castells de Molise tenien murs integrats en la roca de les muntanyes. L'anàlisi del paredat mostra que els normands van introduir l'opus gallicum, si més no a Molise.[5]

L'arquitectura normanda a Sicília[modifica | modifica el codi]

El claustre de Monreale.

El període normand a Sicília va durar aproximadament des del 1070 fins al 1200, o fins i tot podria considerar-se que va perdurar fins a la mort de Federic II Hohenstaufen l'any 1250, és a dir, més o menys la mateixa durada que a Anglaterra.

L'arquitectura normanda de Sicília incorpora algunes influències de l'arquitectura bizantina, sobretot a l'interior d'algunes esglésies on els altars normands tradicionals van ser decorats amb mosaics daurats d'estil bizantí, com a la catedral de Monreale.

La Capella Palatina de Palerm, datada del 1130 té una cúpula bizantina decorada amb mosaics representant el Pantocràtor acompanyat dels àngels.

Les influències del gòtic primitiu durant el període posterior a Sicília destaquen especialment a la catedral de Messina, consagrada el 1197. Encara que el seu campanar gòtic és posterior, aquest va substituir l'anterior, d'estil romànic, construït durant el període normand, la qual era una torre amb finestres i volta d'aresta en lloc els arcbotants i els pinacles que aparexerien després en l'art gòtic.

La construcció de castells a Sicília va començar a instàncies de la població grega nativa.[6] El 1060 van demanar a Robert Guiscard que construís un castell a Aluntium per a defensar-los. Va ser el primer que van construir els normands a Sicília, li van posar de nom San Marco d'Alunzio i avui dia només es conserven les runes. Petralia Soprana va ser construïda a prop de Cefalù, després un altre a prop de Troina el 1071; el 1073 un altre a Mazara i també un a Paternò (les seves ruïnes van ser restaurades).[6] A Adrano (o Aderno), els normands van edificar una torre de planta rectangular, el seu disseny interior era característic d'ells: Una escala exterior porta a un primer pis i l'interior està dividit en dues meitats, a una banda una gran sala i a l'altra dues habitacions més la capella i una cambra.[7] Altres fortificacions de Sicília eren improvisades a partir d'edificis àrabs i els palaus i catedrals de les ciutats, com Palermo, ténen característiques àrabs.

Edificis normands a Palerm[modifica | modifica el codi]

La Capella Palatina del Palazzo dei Normanni, Palermo.

Edificis normands a Sicília[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Exemples de l'expressió "arquitectura gòtica" en edificis d'Anglaterra,Gothic Architecture in England
  2. Exemples de classificació com "gòtic normand" Norman Gothic
  3. C. Gravett i D. Nicolle, pàg. 132
  4. C. Gravett i D. Nicolle, pàg. 134 i mapa
  5. C. Gravett i D. Nicolle, pàg. 135
  6. 6,0 6,1 C. Gravett i D. Nicolle, pàg. 136
  7. C. Gravett i D. Nicolle, pàg. 137

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura normanda Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Marcel Anfray:"L'architecture normande, son influence dans le nord de la France aux siècles XI et XII", Paris, Picard, 1939
  • Giulio Arata:"Atlante di storia dellarchitettura arabo-normanna e del Rinascimento in Sicilia", Palermo, Librarie siciliane, 1986
  • Francesco Basile:"L'architettura della Sicilia normanna", Catania, V. Cavallotto, 1975
  • Maylis Baylé:" L'architecture normande au Moyen Age", Condé-sur-Noireau, C. Corlet; Caen, Presses universitaires de Caen, 2001 ISBN 2-84133-135-0
  • Corrado Bozzoni:"Calabria normanna. Ricerche sull'architettura dei secoli undicesimo e dodicesimo", Roma, Officina, 1974
  • John Britton, Augustus Pugin, Alphonse Le Roy:"ntiquités architecturales de la Normandie : contenant les monuments les plus remarquables de cette contrée (architecture romane & ogivale) présentés en plans, élévations, coupes, détails, vues perspectives intérieures et extérieures", Paris, Noblet, 1855
  • Guido Di Stefano:"Monumenti della Sicilia normanna", Palermo, Società Siciliana per la Storia Patria, 1979
  • E. C. Fernie:" The architecture of Norman England", Oxford; New York, Oxford University Press, 2000 ISBN 0-19-817406-3
  • Wolfgang Krönig:"The cathedral of Monreale and Norman architecture in Sicily", Palermo, S.F. Flaccovio, 1965
  • Élie Lambert:"L'Architecture normande au Moyen âge d'après de récentes publications", Caen, Jouan & Bigot, 1928
  • Bryan D. G. Little:" Architecture in Norman Britain, London, B.T. Batsford", 1985 ISBN 0-7134-3782-0
  • Martin Meade, Werner Szambien:"L'architecture normande en Europe : identités et échanges du siècle XI à nos jours", Marseille, Parenthèses, 2002 ISBN 2-86364-110-7
  • Hans-Rudolf Meier:" Die normannischen Königspaläste in Palermo : Studien zur hochmittelalterlichen Residenzbaukunst", Worms, Wernersche Verlagsgesellschaft, 1994 ISBN 3-88462-941-7
  • Victor Marie Charles Ruprich-Robert:"L'architecture normande aux siècles XI et XII en Normandie et en Angleterre", Paris, Imprimeries réunies, 1889
  • Christopher Gravett i David Nicolle:" The Normans: Warrior Knights and their Castles", Osprey Publishing: Oxford, 2006.