Conquesta normanda d'Anglaterra
 |
|
| Tipus | conquesta |
|---|---|
| Data | 1066 |
| Lloc | Regne d'Anglaterra |
 |
|
La conquesta normanda d'Anglaterra de 1066 significà que a la Gran Bretanya hi arribes la influència de l'Europa continental tant des del punt de vista cultural, lingüístic com polític. D'altra banda seria la darrera invasió forastera que rebria Anglaterra.
Contingut
Antecedents[modifica | modifica el codi]
Ja hi havia lligams anteriors entre Anglaterra i Normandia, es van fer tractats pels quals els normands es comprometien a no auxiliar els raids víkings contra Anglaterra. En un d'aquests atacs el rei Ethelred II fugí d'Anglaterra i es refugià a Normandia i no va ser fins al 1042 que el fill d'aquest rei, Eduard el Confessor, pogué tornar a regnar a Anglaterra, ja que el rei víking Knut II de Dinamarca ocupà el tron l'any 1016.
L'any 1066 morí Eduard el confessor sense descendència directa i tres partits es bateren pel tron: Harald III de Noruega, Guillem el Conqueridor, duc de Normandia, (designat per Eduard com a successor) i Harold II d'Anglaterra.
Retardat el desembarcament normand unes quantes setmanes pels vents desfavorables, mentrestant el rei Harald III envaí Anglaterra però fou mort per les tropes de Harold II a la batalla de Stamford Bridge el 25 de setembre de 1066.
El desembarcament[modifica | modifica el codi]
Quan els vents van ser favorables, el 28 de setembre de 1066 s'inicià el desembarcament i s'arribà al mateix dia a la badia de Pevensey (Sussex). El lloc escollit era una provocació contra el rei Harold, ja que Sussex era un feu seu. D'altra banda el desembarcament estava projectat pel mes d'agost i va ser una sort pels atacants que en retardar-se coincidí amb el debilitament de les forces de Harold per les batalles que ell havia sostingut dies abans.
La conquesta[modifica | modifica el codi]
L'encontre entre els dos exèrcits va tenir lloc a Hastings el 14 d'octubre,[1] en aquesta batalla Harold trobà la mort[2] i l'exèrcit anglosaxó s'enfonsà i el duc de Normandia ja no tingué rival pel tron d'Anglaterra. Després de la batalla de Hastings Guillem el conqueridor es dirigí a Londres i trobà forta resistència a Southwark aleshores s'ajuntà amb altres tropes normandes a Pilgrims' Way prop de Dorking al comtat de Surrey. Rebé la submissió de l'Arquebisbe de Canterbury i finalment es proclamà rei d'Anglaterra el 25 de desembre de 1066 a l'Abadia de Westminster.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Green, Judith A. The Aristocracy of Norman England (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 100. ISBN 0521524652.
- ↑ Collier, Martin. Changing Times 1066-1500 (en anglès). Heinemann, 2003, p. 36. ISBN 0435313347.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Pierre Bauduin, «1066», en Alain Corbin (dir.), 1515 et les grandes dates de l'histoire de France, Le Seuil, 2005, p.74-78
- Frank Stenton, Anglo-Saxon England, Oxford University Press, 3a edició, 1971, p. 600-605.
- Paul Zumthor, Guillaume le Conquérant, Paris, Tallandier, 2003, ISBN 2847340653.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- (francès) Interviu de l'historiador Laurent Ridel
