Abadia de Battle

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Abadia de Battle
Imatge
Portalada d'entrada
Dades
TipusMonestir en ruïnes Modifica el valor a Wikidata
Construcció1070 - 1094
Dissolució1538 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicromànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBattle (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
 50° 54′ 54″ N, 0° 29′ 09″ E / 50.915°N,0.4858°E / 50.915; 0.4858Coord.: 50° 54′ 54″ N, 0° 29′ 09″ E / 50.915°N,0.4858°E / 50.915; 0.4858
Monument protegit al Regne Unit
Data3 agost 1961
Monument classificat com a grau I
Identificador1352861
Activitat
CategoriaOrde de Cluny
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Festivitatdedicada a Sant Martí de Tours
Propietat deGodfrey Webster Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorEnglish Heritage Modifica el valor a Wikidata

L'Abadia de Battle (Battle Abbey) fou un monestir benedictí que es va construir en penitència pels caiguts en la batalla de Hastings. Al voltant d'aquest monestir va sorgir un nucli de població que és l'actual municipi de Battle. Actualment només es conserva part de l'antic monestir i es fa servir com a escola internat de noies.

Fundació del monestir[modifica]

L'any 1070 el papa Alexandre II va ordenar que els normands fessin penitència per haver matat tanta gent durant la conquesta d'Anglaterra. En resposta, el rei Guillem el Conqueridor va prometre edificar un monestir perquè els monjos preguessin per les ànimes dels difunts de la conquesta. El lloc escollit va ser un indret proper al camp de la batalla de Hastings (1066), la batalla de la conquesta on van haver més víctimes i on es creu que va morir el rei Harold II d'Anglaterra.[1]

Un cop acabat es va dedicar a l'advocació de sant Martí, també conegut com «l'apòstol dels gals». Les obres van estar enllestides el 1094 durant el regnat de Guillem II. El Conqueridor havia decretat que aquesta abadia estaria exempta de retre comptes a cap altra jurisdicció episcopal, de manera que va quedar al mateix nivell que la de Canterbury.[2]

Història del monestir[modifica]

A final del segle xiii es van fer obres de remodelació. Amb la dissolució dels monestirs decretada el 1538 per Enric VIII els monjos d'aquesta abadia van rebre una pensió compensatòria. Hi ha el registre d'aquestes pensions a: John Hamond, l'abat d'aquell moment, Richard Salesherst, el prior, John Henfelde, William Ambrose, Thomas Bede i Thomas Levett, que eren monjos i mestres en teologia. Bona part de les terres i l'edifici van ser donades pel rei Enric VIII al seu amic sir Anthony Browne, el qual va fer enderrocar l'església i part del claustre, mentre que el que havia estat la casa de l'abat ho va transformar en una residència d'estiu.[3]

Sala de l'antic monestir

El 1721, un descendent de Browne, Anthony Browne, 6è comte de Montagu, va vendre la propietat a sir Thomas Webster, baró i membre del parlament. Thomas es va casar amb Jane Cheek, neta i hereva d'un ric mercader, Henry Whistler, i a la seva mort el 1719, l'abadia va passar a formar part de l'herència de la dona. Quan el fill de tots dos, sir Whistler Webster, va morir sense fills que l'heretessin l'any 1779, les propietats van passar al seu germà. L'Abadia de Battle va romandre en la família Webster fins al 1858, data en què fou venuda pel 6è baró a lord Harry Vane, darrer duc de Cleveland. A la mort de la duquessa de Cleveland l'any 1901, la propietat va ser recuperada per Augustus Webster, 7è baró.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser una escola amb internat per a noies, funció que encara té i algunes sales es van fer servir per al quarter general de les tropes canadenques, estacionades a la vora. Sir Augustus (fill d'Augustus, el 7è baró, mort el 1923) hi va néixer el 1864. El 1895 es va casar amb Bedale, la filla única de Henry Crossley d'Aldborough Hall. Els hereus de sir Augustus Webster, van vendre l'Abadia de Battle al govern britànic el 1976, que va catalogar el que resta de l'antic edifici com a patrimoni anglès de grau I (English Heritage).[4]

El monument erigit per l'estat francès.

La part que va sobreviure de l'abadia són edificis construïts entre els segles xiii i XVI, que són els que es fan servir com a escola (Battle Abbey School). L'entrada al públic no està permesa llevat de la temporada de les vacances d'estiu.[5] El lloc on se suposa que va morir el rei Harold II està assenyalat amb una placa commemorativa i, a prop d'allà hi ha un monument erigit pel poble de Normandia el 1903. Hi ha també un centre per a visitants on s'exhibeix un vídeo sobre la batalla, i artefactes que s'han recuperat d'aquella època; també s'ofereix una àudioguia per obtenir informació mentre es passeja pel lloc de la batalla.

Llista d'abats[modifica]

Ruïnes d'un mur del dormitori de l'abadia.
nom[6] data del càrrec notes
Robert Blanchard 1067 anteriorment monjo a Marmoutier (Tours)
Gausbert c. 1076–1095
Henry 1096–1102 anteriorment monjo a Bec i prior de Christ Church Priory
Ralph 1107–1124 anteriorment monjo de Bec, i de Caen, i prior de Rochester
Warner 1125–1138 anteriorment monjo de Canterbury
va renunciar al càrrec o fou destituït i
es va retirar al Priorat de Lewes
Walter de Luci 1139–1171 monjo de Lonlé
germà de Richard de Luci
Odo 1175–1200 anteriormentd prior de Canterbury
John de Duvra 1200–before1215
Richard 1215–1235 anteriorment monjo a l'Abadia de Battle

Battle Abbey Roll[modifica]

En el monestir es guardava un document (Battle Abbey Roll) amb la llista de tots que van combatre en la batalla, al bàndol de Guillem el Conqueridor, però en passar de mans l'edifici, aquest valuós document històric es va perdre, probablement al segle xvi. Segles després es va trobar una còpia manuscrita, que es coneix pel nom de Auchinleck manuscript [7] i es conserva a la Biblioteca Nacional d'Escòcia.

Referències[modifica]

  1. Clermont-Ferrand, 2004, p. 106.
  2. Walcott, 1870, p. 25.
  3. Ticehurst, 1860, p. 95.
  4. Hanson, 1976, p. 839.
  5. Reed records of Early English Drama, «Battle Abbey Arxivat 2017-05-29 at Archive-It»
  6. Knowles, Brooke i London, 1972, p. 29–30.
  7. Auchinleck Manuscript, National Library of Scotland Advocates MS 19.2.1

Bibliografia[modifica]

  • Clermont-Ferrand, Mredith. Anglo-Saxon propaganda in the Bayeux tapestry. Mellen Press, 2004. 
  • Knowles, David; Brooke, C. N. L.; London, Vera C. M.. The Heads of Religious Houses: England and Wales 940–1216. Cambridge University Press, 1972. ISBN 0-521-08367-2. 
  • Hanson, Michael. Country Life, Volum 159, 1976. 
  • Ticehurst, F.W.. The Hand-book to Battle Abbey. Ticehurst, 1860. 
  • Walcott, Mackenzie E. Battle Abbey with notices of the parish church and town. F. W. Ticehurst, 1870.