Constantí Africà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constantí Africà
Konstantinderafrikaner.jpg
Naixement 1020
Cartago
Mort 1087(1087-Falta el paràmetre 1=mes!-00) (als 66–67 anys)
Abadia de Montecassino
Ocupació metge, traductor, catedràtic d'universitat i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Constantí Africà o Constantí l'Africà, en llatí: 'Constantinus Africanus' (Cartago, probablement Tunis vers 1010 i 1015, abans de 1020 - monestir de Monte Cassino, Monte Cassino, 1087), fou un escriptor en llatí nadiu que va viure al segle XI, un dels introductors de la medicina àrab a Europa.

Va viure a la Ifriquiya i es creu que va viatjar a Egipte, Bagdad, Índia i Etiòpia; va estudiar hebreu, siríac, caldeu, grec, etíop i potser sànscrit. Retornat a Ifriquiya va haver de fugir a Sicília per salvar la vida. Després es va establir a Calàbria, potser com a comerciant, vers 1050/1060, quan tenia uns 40 anys i hauria entrat en contacte amb un germà del duc Robert Guiscard, que era metge, i amb el qual durant tres anys va estudiar medicina i per això fou anomenat Κωνστ. ὁ Ῥηγῖνος i també Πρωτασηκρῆτις o Πρωτασηκρήτης, és a dir, Protosecretarius.

Segurament va tornar a Ifriquiya i va traduir diversos tractats de medicina àrabs que més tard va portar a Salern segons la tradició, on es va convertir al cristianisme i fou monjo a Monte Cassino (1072). Les traduccions en foren deficients, i a més a més haurien estat danyades per una tempesta durant el viatge d'Àfrica a Itàlia, però van contribuir en gran manera a la difusió dels coneixements mèdics àrabs a Europa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantí Africà Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Charles S. F. Burnett, Danielle Jacquart (eds.), Constantine the African and ʻAlī Ibn Al-ʻAbbās Al-Magūsī: The Pantegni and Related Texts. Leiden: Brill, 1995. ISBN 9004100148.
  • M. McVaugh, Constantine the African, C. C. Gillispie, ed., Dictionary of Scientific Biography, Vol. 3 (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1970): pp. 393-5.
  • Lienhard JH. Engines of our Ingenuity, Number 2097 - Constantine the African.
  • Becavin, L'École de Salerne et la medicine salernitaine, París 1888.
  • Karl Sudorf, Konstantin der Afrikaner und medizinische von Salerno.
  • Pierre Diacre, Chronica Mon. Cassinensis (Chronique du Mont Cassin), i De viribus illustribus Cassinensis, Fabricius a la Biblioteca Grega.