Jonas Salk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJonas Salk
Dr Jonas Edward Salk (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
La Jolla (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Michigan
Universitat de Nova York
City College de Nova York
New York University School of Medicine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiThomas Francis Jr. Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballVirologia i epidemiologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge, biòleg, epidemiòleg, inventor, viròleg i immunòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pittsburgh Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralRobert Lanza Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrançoise Gilot (1970–1995) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Jonas Salk signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 3800 Modifica els identificadors a Wikidata
Jonas Salk el 1988

Jonas Edward Salk (Nova York, 28 d'octubre de 1914 - La Jolla, 23 de juny de 1995) fou un biòleg estatunidenc reputat per haver sigut l'inventor de la primera vacuna contra la poliomielitis.[1]

Nascut en el si d'una família humil, va ingressar a la facultat de medicina de la Universitat de Nova York als setze anys per dedicar-se a la fisiologia. Després de graduar-se l'any 1939 i obtenir una plaça d'intern al Mount Sinai Hospital, un dels més prestigiosos del país. Va contraure matrimoni amb la psicòloga Donna Lindsey.

L'any 1942 se li concedí una beca per l'estudi d'una vacuna contra la grip que li permeté col·laborar amb el seu antic professor i prestigiós viròleg Thomas Francis, llavors a la Universitat de Michigan.

El 1947, essent director del laboratori per la investigació vírica de la Universitat de Pittsburgh, la Fundació Nacional per la Paràlisis Infantil li va proposar unir-se als diferents equips que buscaven un remei per a la poliomielitis. El 1952 va obtenir un primer resultat en forma de vacuna trivalent, per la qual utilitzà virus morts per aplicació de formalina.

Després de provar-la amb animals i una petita població de nens que ja havien desenvolupat la pòlio, els bons resultats obtinguts van animar a la Fundació a finançar una extensa campanya de prova que va suscitar una gran expectació pública. El 1955 va anunciar que la seva vacuna havia estat provada amb èxit i esdevingué un personatge cèlebre, fins al punt d'haver de dirigir-se a la nació sencera, a instàncies del president Eisenhower, en un missatge televisat.

Referències[modifica]

  1. «Jonas Salk». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonas Salk