De Materia Medica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreDe Materia Medica
(la) De materia medica Modifica el valor a Wikidata
1554Arnoullet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorDioscòrides Pedaci Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Publicacióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata, 50 dC Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaherbologia Modifica el valor a Wikidata
Gèneretractat Modifica el valor a Wikidata
Codex Vindobonensis o Dioscòrides de Viena.
Còpia en àrab de De materia medica, segle XIII, on es descriu i dibuixa la vinya Vitis.

De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I.

Al prefaci Dioscòrides resumeix el seu objectiu de fer un inventari: «sobre la preparació, propietats i proves de medicines». Descriu unes sis-cents plantes medicinals, incloent la mandràgora, uns noranta minerals i al voltant de trenta substàncies d'origen animal. A diferència d'altres obres clàssiques, l'original en grec va tenir una gran difusió a l'època medieval en grec així com les traduccions cap al llatí i l'àrab. Dioscòrides va adquirir el seu coneixement en acompanyar l'exèrcit romà tot arreu l'imperi.[1]

El còdex més antic que es conserva és del segle VI i va ser copiat per a Anícia Juliana, filla de l'emperador romà Anici Olibri. Aquest manuscrit consta de 491 folis i gairebé 400 il·lustracions. Es coneix com a Codex Vindobonensis com el «Dioscòrides de Viena». Va ser adquirit el 1569 per l'emperador Maximilia II (1527-1576) per a la bibilioteca imperial de Viena, antecessora de la Biblioteca Nacional de Viena.[2]

Va ser traduïda a l'àrab al segle IX per Ḥasday ben Šapruṭ, metge dels primers califes de Còrdova[3] i en llatí el 1478. Andres de Laguna va traduir-la al castellà el 1555.[4] La primera edició del llibre de Dioscòrides, parcialment depurada d'afegits medievals la va fer l'impressor de Venècia Aldo Manuzio el 1499.[5][6]

Pius Font i Quer publicà un conegut llibre de botànica Plantas medicinales: el Dioscórides renovado (Plantes medicinals. Dioscòrides renovat) publicat el 1962 encara obligatòriament en castellà. Es basa parcialment en la traducció feta per Andres de Laguna i l'obra va ser il·lustrada per Suzanne David.[7]

Edicions[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Grout, J. «De Materia Medica». A: Encyclopaedia Romana (en anglès). Chicago: University of Chicago, 2007 [Consulta: 7 junyy del 2015]. 
  • Font i Quer, Pius. Plantas medicinales: el Dioscórides renovado. Con la descripción de 678 especies, acompañada de 752 figuras originales, 58 mapas y 33 láminas fuera de texto, 20 de ellas en color (en castellà). Barcelona: Labor, 1962, p. 1033. 

Referències[modifica]

  1. «Dioscòrides Pedani». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Grout, 2007.
  3. «Ḥasday ben Šapruṭ». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Pedanius Dioscorides. Acerca de la materia medicinal, y de los venenos mortiferos, Pedacio Dioscorides Anazarbeo, traduzido de lengua griega, en la vulgar castellana, & illustrado con claras y substantiales annotationes, y con las figuras de innumeras plantas exquisitas y raras, por el doctor Andres de Laguna ... Añadiose vna tabla para hallar remedio de toto genero de enfermedades, y otras cosas curiosas, nunca antes ympressa. ... por Mathias Gast, 1570. 
  5. Miguel Alonso, Aurora. «Las ediciones de l'obra de Dioscórides en el siglo XVI. Fuentes textuales e iconográficas». A: Andrés Laguna. Dioscórides Anazarbeo. Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, edición de 1566 (en castellà). Madrid: Fundación de Ciencias de la Salud, 1550 (1999). 
  6. Las ediciones de la obra de Dioscórides en el siglo XVI. Fuentes textuales e iconográficas. Aurora Miguel Alonso
  7. «La tradició de les plantes medicinals a Catalunya, aquest divendres, a "El documental"». TV3, 22 desembre del 2008. [Consulta: 7 juny del 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: De Materia Medica