Història de l'embriologia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

D'Aristòtil fins a 1750[modifica]

Fins al segle XVIII, el coneixement al voltant del desenvolupament animal va estar fonamentalment marcat per Aristòtil i per alguns naturalistes dels segles XVI i XVII com Hieronymus Frabricius ab Aquapendente, William Harvey i Marcello Malpighi. Però, tots aquests treballs estaven limitats pel fet que les descripcions corresponien sempre a etapes tardanes del desenvolupament, la qual cosa no permetia esclarir el clàssic debat entre preformacionistes i epigenetistes.

Segona meitat del segle XVIII[modifica]

Al llarg de la segona meitat del segle XVIII, diversos autors van donar un nou impuls a l'embriologia: Victor Albrecht von Haller, Lazzaro Spallanzani i Caspar Friedrich Wolff.

Els inicis del segle XIX i el triomf de l'epigenetisme[modifica]

A partir del segle XIX, la idea de l'epigènesi comença a imposar-se entre els naturalistes. La idea de la "pulsió formadora" de Johann Friedrich Blumenbach, així com les d'historicitat i progressió en la naturalesa expliquen l'èxit d'aquest nou marc teòric. A partir de llavors, es multipliquen les publicacions entorn l'embriologia (Meckel, Lorenz Oken, Friedrich Tiedemann).

A partir de 1810, l'embriología coneix una atenció sense precedents. Christian Pander, Karl Ernst von Baer i Martin Heinrich Rathke són considerats com els tres grans pares de l'embriologia moderna. L'obra de Pander en 1817 va marcar l'inici d'aquest període, que va culminar amb la Entwickelungsgeschichte de von Baer. L'embriologia va ser una ciència fonamentalment alemanya, encara que no exclusivament. En Itàlia destaquen els treballs de Rusconi sobre el desenvolupament dels amfibis i a França els de Dutrochet, Duges i Cost sobre els vertebrats. Des d'aleshores es van imposar dos grans línies d'investigació: l'estudi del desenvolupament de l'embrió humà i del desenvolupament primerenc dels mamífers.

En poques dècades van tenir lloc les observacions més importants i es van expressar i van discutir els grans temes de l'embriologia, com l'òvul dels mamífers i la teoria de les fulles embrionàries. Aquesta edat d'or de l'embriologia s'explica per raons tant metodològiques com teòriques. Entre les primeres, les millores de les tècniques d'observació, especialment del microscopi; entre la segones, la idea d'historicitat introduïda per la Naturphilosophie, que va conduir a pensar en les formes orgàniques com formes dinàmiques.[1]

La llei del paral·lelisme[modifica]

Article principal: Llei de Meckel-Serres

Embriologia experimental[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de l'embriologia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Schmitt, Stéphane. Histoire d'une question anatomique: la répétition des parties. Paris: Publications Scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle:237, 2004.