Thomas Hunt Morgan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaThomas Hunt Morgan
Thomas Hunt Morgan.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 de setembre de 1866
Lexington, Kentucky
Mort 4 de desembre de 1945(1945-12-04) (als 79 anys)
Pasadena, Califòrnia
Causa de mort infart miocardíac
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Universitat Johns Hopkins (1886–1890)
Universitat de Kentucky (1883–1886)
Activitat professional
Camp de treball genètica
Ocupació biologia i genètica
Ocupador Institut Tecnològic de Califòrnia (1928–)
Universitat Colúmbia (1904–1927)
Bryn Mawr College (1891–1904)
Mestres William Keith Brooks
Obra
Estudiants de doctorat John Howard Northrop
Dades familiars
Cònjuge Lilian Vaughan Morgan (1904–)
Fills Isabel Morgan
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Thomas Hunt Morgan (Lexington, Kentucky, EUA, 25 de setembre de 1866 - Pasadena, 4 de desembre de 1945) fou un biòleg i genetista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Kentucky, on es va graduar el 1886. L'any 1890 es doctorà a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Va morir a la seva residència de Pasadena, ciutat situada a l'estat de Califòrnia.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Les teories de Gregor Mendel acabaven de ser redescobertes l'any 1900 i Morgan s'interessà a estudiar la seva aplicació als animals. Seguint els passos de William Castle va començar a treballar a la Universitat de Colúmbia en el desenvolupament embrionari de Drosophila melanogaster, generalment anomenada mosca del vinagre, on es va interessar pel problema de l'herència biològica.

L'any 1910 va descobrir un mutant d'ulls blancs entre individus d'ulls vermells, observant caràcters recessius i posteriorment inicià la tradició d'anomenar els gens segons el fenotip causat pels seus al·lels mutants. Dels seus experiments, va concloure que alguns caràcters s'hereten lligats al gènere (herència lligada al sexe), que el gen responsable del caràcter resideix en el cromosoma X, i que probablement altres gens també residien en cromosomes específics, o el que és el mateix, que els cromosomes eren el suport físic dels gens, confirmà experimentalment la teoria cromosòmica de l'herència postulada amb anterioritat per Walter Sutton i Theodor Boveri. Emprant la recombinació dels cromosomes Morgan i Alfred Sturtevant van preparar un mapa amb la localització dels gens en el cromosoma.

L'any 1928 Morgan es traslladà a l'Institut Tecnològic de Califòrnia on fou director del Laboratori de Biologia, i on tingué com a estudiants George Beadle, Boris Ephrussi, Edward Lawrie Tatum, Linus Pauling, Frits Went, Edward Bok Lewis, Hermann Joseph Muller i Sidney Fox.

L'any 1933 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments sobre el paper del cromosoma en l'herència.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Hunt Morgan Modifica l'enllaç a Wikidata