Estela d'Hammurabi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de lleiEstela d'Hammurabi
Code-de-Hammurabi-1.jpg
Estela d'Hammurabi, Museu del Louvre
Tipus legislació
Abast territorial Babilònia
Epònim Hammurabi
Data d'inici 1527
Estat: obsoleta
Modifica dades a Wikidata
Detall de l'escriptura cuneïforme
Part superior de l'estela

L'Estela d'Hammurabi[1] és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès. Es basa en l'aplicació de la llei del Talió («ull per ull i dent per dent»), i és també un dels exemples més primerencs del principi de presumpció d'innocència, ja que suggereix que l'acusat o l'acusador tenen l'oportunitat d'aportar proves.[2][3] Va ser escrit el 1750 aC pel rei de Babilònia Hammurabi i s'hi unificaren els codis existents a les ciutats de l'imperi babilònic.[4][5][6][7][8][9] Actualment es conserva al Museu del Louvre de París.[10][11]

Característiques[modifica]

Sovint s'assenyala el codi d'Hammurabi com el primer exemple del concepte que algunes lleis són tan fonamentals que ni un monarca té la capacitat per canviar-les. Les lleis, escrites en pedra, eren immutables. Aquest concepte perviu en la majoria dels sistemes jurídics moderns.

Aquestes lleis, igual que succeeix amb gairebé tots els codis de l'Antiguitat, són considerades d'origen diví, tal com representa la imatge tallada a la part alta del deixant, on el déu Xamaix, déu de la Justícia, lliura les lleis al rei Hammurabi. De fet, anteriorment l'administració de justícia requeia en els sacerdots, els quals a partir de Hammurabi perderen aquest poder. D'altra banda, aconseguia unificar criteris, evitant l'excessiva subjectivitat de cada jutge.

Escrit en accadi perquè pogués ser llegit per qualsevol persona alfabetitzada, el pròleg i l'epíleg estan redactats en un llenguatge més cuidat i amb la finalitat de glorificar el déu babiloni Marduk o Xamaix, i, a través seu, el seu rei.[12][13] El rei va ordenar que es disposessin còpies d'aquest codi a les places de cada ciutat de l'imperi perquè tot el poble conegués la llei i els seus càstigs; per això, el cos de la llei s'expressa en un llenguatge clar, del poble. Comença amb la partícula "si" (proposició condicional), llavors descriu la conducta delictiva i finalment indica el càstig corresponent. Una de les seves lleis estableix la llei del Talió ("ull per ull i dent per dent").

Està redactat en primera persona i relata com els déus trien Hammurabi perquè il·lumini el país per assegurar el benestar de la gent. Proclama Marduk com a déu suprem, subordinant el panteó sumeri/accadi anterior.

Es pot interpretar també com una gran maniobra de propaganda política i enaltiment del rei, ja que encara que les lleis estaven fixades no es complien de manera sistemàtica (per exemple, en el cas de les execucions o dels preus).

Història[modifica]

El rei de Babilònia Hammurabi (1722 - 1686 aC segons la cronologia breu o 1792-1750 aC segons la cronologia mitjana) va pensar que el conjunt de lleis del seu territori havien de ser escrites per complaure els seus déus. A diferència de molts reis anteriors i contemporanis, ell no es considerava emparentat amb cap deïtat, encara que ell mateix s'anomenava «el preferit de les deesses».

El codi de Hammurabi va ser escrit en un bloc de basalt d'uns 2,50 metres d'altura per 1,90 metres de base i col·locat al temple de Sippar; així mateix es van col·locar altres exemplars similars atot el regne. L'objecte d'aquest codi era homogeneïtzar jurídicament el regne d'Hammurabi. Donant a totes les parts del regne una legislació comuna, es podria controlar al conjunt amb major facilitat.

Durant les diferents invasions de Babilònia, el codi va ser traslladat, cap al 1200 aC, a la ciutat de Susa (Elam), actualment al Khuzestan (Iran). En aquesta ciutat va ser descobert per l'expedició que va dirigir Jacques de Morgan el desembre de 1901. Va ser portat a París, on el pare Jean-Vincent Scheil va traduir el codi al francès, i aquest va ser estudiat per Georg Friedrich Grotefend. Posteriorment, el codi es va instal·lar al Museu del Louvre, on es troba en l'actualitat.

Aspecte[modifica]

El codi està gravat en una estela de diorita de 2,25 metres d'altura per 50 centímetres a la seva zona més ampla. A la zona superior hi ha representat Hammurabi en baix relleu, i dempeus, davant del déu del Sol de Mesopotàmia, Xamaix, el principal de la ciutat sumèria de Larsa. A sota hi apareixen, inscrits en caràcters cuneïformes accadis, les lleis que regien la vida quotidiana.

Contingut[modifica]

Les lleis i normes, numerades de l'1 al 282 (encara que falten els nombres 66-99 i 110-111), estan escrites en babiloni antic i fixen diverses regles de la vida quotidiana. Regulen particularment:

Mapa de Babilònia en temps d'Hammurabi
  • La jerarquització de la societat. Existeixen tres grups, els homes lliures o awilum, els muškenum (els qui s'especula podrien ser serfs o subalterns, semilliures) i els esclaus o wardum.
  • Els preus. Els honoraris dels metges varien segons s'atengui un home lliure o a un esclau.
  • Els salaris. Varien segons la naturalesa dels treballs realitzats.
  • La responsabilitat professional. Un arquitecte que hagi construït una casa que es desplomi sobre els seus ocupants i els hagi causat la mort és condemnat a la pena de mort.
  • El funcionament judicial. La justícia la imparteixen els tribunals i es pot apel·lar al rei; les fallades s'han de plasmar per escrit.
  • Les penes. Apareix inscrita una escala de penes segons els delictes i crims comesos. La base d'aquesta escala és la llei del Talió.

Es tracten també el robatori, l'activitat agrícola (o pecuària), el dany a la propietat, els drets de la dona, els drets en el matrimoni, els drets dels menors, els drets dels esclaus, homicidi, mort i lesions. El càstig varia segons el tipus de delinqüent i de víctima.

Les lleis no admeten excuses ni explicacions en cas d'errors o faltes; el Codi es posava a la vista de tots, de manera que ningú pogués al·legar ignorància de la llei com a pretext. cal recordar, no obstant, que eren pocs (escribes en la seva majoria) els que sabien llegir i escriure en aquella època.

Déus esmentats[modifica]

Al Codi d'Hammurabi s'hi esmenten diferents divinitats mesopotàmiques, entre las quals Anum, pare de tots els déus,[14][15] Enlil, senyor dels cels i la terra,[16] i Marduk,[17][18][19][20] sobirà dels homes i els països[21][22][23][24] i primogènit d'Enki.[25][17][26][27]

A part d'aquests déus n'apareixen d'altres, per exemple Xamaix, el titular de la justícia,[28][29] que dictà les lleis i assegurà el benestar de la gent.[30]

Referències[modifica]

  1. Lara Peinado, Federico. Código de Hammurabi (en castellà). 3a ed.. Madrid: Tecnos, 1997, p. CXXXVIII, 229 p.. ISBN 8430913521. 
  2. Falta indicar la publicació . The University of Chicago Press Stable. ISSN: 15503283.
  3. [1] (en inglés). Jones & Bartlett Learning. 
  4. G. R. Driver, J. C. Miles, The Babylonian Laws, 2 vols. Oxford, 1995
  5. A. Fient, Le Code de Hammurapi (LAPO, 6), París, 1983
  6. M. Roth, Law Collections from Mesopotamia and Asia Minor, Atlanta, 1995
  7. M. E. J. Richardson, Hammurabi's Laws. Text, Translation and Glosary, Sheffield, 2000
  8. H. D. Viel, Der Codex Hammurapi, Gotinga, 2002
  9. F. Lara Peinado, Código de Hammurabi, Madrid, 2003
  10. Falta indicar la publicació . ISSN: 1575-3492.
  11. Error en el títol o la url.«». Museo del Louvre.
  12. [2] (en inglés). Kessinger Publishing. ISBN 0766149463. OCLC 69651827. 
  13. [3] (en inglés). Houghton Mifflin Company Publishing. ISBN 0395207290. 
  14. Haussig, 1965, p. 40-41.
  15. A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976
  16. Haussig, 1965, p. 59-61.
  17. 17,0 17,1 Haussig, 1965, p. 96-97.
  18. W. Sommerfeld, Der Aufstieg Marduks. Die Stellung Marduks in der babylonischen Religion des zweiten Jahrtausends v Chr, Neukirchen-Vluyn, 1982
  19. W. Sommerfeld, RIA, 7, 360-370
  20. H. Schmökekl, "Hammurabi und Marduk", RA, 53, 1959, 183-204
  21. G. Furlani, Il Poema della Creazione (Enuma elish), Bolonia, 1934
  22. R. Labat, Le poème babylonien de la Création, París, 1935
  23. R. Labat, Les Religions du Proche-Orient, París, 1970, 36-70
  24. F. Lara Peinado, Enuma elish. Poema babilónico de la Creación, Madrid, 1994 (en castellà)
  25. E. F. Weidner, RIA, 2, 374-381
  26. H. D. Galter, Der Gott Ea/Enki in der akkadischen überlieferung, Graz, 1981
  27. S. N. Kramer, J. R. Maier, Myths of Enki, the Crafty God, Oxford, 1989
  28. Haussig, 1965, p. 126-127.
  29. J. J. M. Roberts, The Earliest Semitic Pantheon, Londres-Baltimore, 1972, 51-52
  30. CH, An, I, 47-48. a-na shi-ir ni-shi / tu-ub-bi-im, "la carn dels homes / per fer bona"

Bibliografia[modifica]

  • Castro Dassen, Horacio N. & Carlos A. González Sánchez: Código de Hammurabi, Cooperadora de Derecho y Ciencias Sociales. Buenos Aires, 1966 (en castellà).
  • Código de Hammurabi. México: Cárdenas Editor y Distribuidor, 1992. ISBN 9789684011526 (en castellà).
  • Espilez Murciano, Felipe: «Regulación de la vivienda en el Código de Hammurabi.» Revista Ciudad y Territorio. Estudios territoriales, Madrid, 2009 (en castellà).
  • Falkenstein, A.: Die neusumerischen Gerichtsurkunden I–III (en alemany).
  • Finkelstein, Israel & Neil Asher Silberman: La Biblia desenterrada: Una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y los orígenes de sus textos sagrados (3ª Ed.), Prol. de Gonzalo Punte Ojea, Siglo XXI, 2012 (en castellà).
  • Haussig, Hans Wilhelm. Wörterbuch der Mythologie: Götter und Mythen im Vorderen Orient (Lfg. 1-4) (en alemany). Stuttgart: E. Klett, 1965. 
  • Kohler, J., y J. E. Peiser: Aus dem Babylonischen Rechtsleben. Leipzig, 1890 (en alemany).
  • Lara, F.: Código de Hammurabi. Madrid: Editora Nacional, 1982 (en castellà).
  • Oppert & Menant: Documents juridiques de l'Assyrie et de la Chaldee. París, 1877 (en francès).
  • Sanmartín, J.: Códigos legales de tradición babilónica. Barcelona, 1999 (en castellà).
  • Winton, D. (coordinador): Documents from Old Testament Times. Londres i Nova York, 1958 (en castellà).

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estela d'Hammurabi Modifica l'enllaç a Wikidata