Llista dels reis de Babilònia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme. Hi ha tres versions, les quals es coneixen com a "Llista de reis A"[1] (que conté tots els reis des de la Primera dinastia de Babilònia al rei neoassiri de Kandalanu), "Llista de reis B"[2] (conté només les dues primeres dinasties), i "Llista de reis C"[3] (que conté els primers set reis de la segona dinastia d'Isin). Una quarta versió va ser escrit en grec per Berós. La "Llista de reis de Babilònia de l'època hel·lenística" és una continuació que esmenta tots els reis selèucides des d'Alexandre el Gran a Demetri II Nicàtor.[4]

La Llista reial de Babilònia, igual que altres llistes reials, s'utilitzava a Mesopotàmia com un sistema de datació, un calendari per poder situar esdeveniments en el calendari. No totes les dinasties i reis esmentats en aquesta llista van regnar sobre la ciutat de Babilònia; alguns d'ells van ser coetanis i fins i tot van guerrejar entre si. Igual que la Llista reial sumèria, segueix la idea d'esmentar ordenadament les dinasties i sobirans hegemònics del moment a la regió meridional de Mesopotàmia.

Les dates d'inici i fi de cada regnat segueixen les establertes per la cronologia mitjana.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Edat del bronze mitjana[modifica | modifica el codi]

Primeres ciutats-estat amorrites[modifica | modifica el codi]

Reis de Larsa[modifica | modifica el codi]
Llista dels reis de Larsa (39è any del regnat de Hammurabi)
El rei Hammurabi de Babilònia (dreta) (r. 1728–1686 aC) sobre el seu codi legal

I Dinastia: Dinastia amorrea[modifica | modifica el codi]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Sumuabum 1894 a. C. 1881 a. C.
Sumulael 1880 a. C. 1845 a. C.
Sabium 1844 a. C. 1831 a. C.
Apil-Sin 1830 a. C. 1813 a. C.
Sin-Mubal·lit 1812 a. C. 1793 a. C.
Hammurabi 1792 a. C. 1750 a. C.
Samsuiluna 1749 a. C. 1712 a. C.
Abieshu 1711 a. C. 1684 a. C.
Ammiditana 1683 a. C. 1647 a. C.
Ammisaduqa 1646 a. C. 1626 a. C.
Samsuditana 1625 a. C. 1595 a. C.

II dinastia: I Dinastia del País de la Mar[modifica | modifica el codi]

Article principal: País de la Mar

Aquesta dinastia no va regnar realment a la ciutat de Babilònia, només a les terres situades més al sud de la regió mesopotàmica. Es desconeix en quins anys van regnar.

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Iluma-Ilu 1720 a. C.
Itti-Ili-nibi
Damiq-ilishu
Ishkibal
Shushi
Gulkishar
Peshgaldaramash
Adarakalama
Akurduana
Malamkurkura
Ea-gamil 1460 a. C.

III dinastia: Dinastia cassita[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cassites
Dinastia cassita (ca. 1507–1155 aC)
El rei Melixiku (centre) (ca. 1186–1172 aC)

Els vuit primers reis no van governar Babilònia, ja que eren caps tribals dels cassites, però tradicionalment se'ls inclou en les llistes reials.

IV Dinastia: II Dinastia d'Isin[modifica | modifica el codi]

El nom de la dinastia, BALA PA.ŠE, és una paronomàsia sobre el terme išinnu, “tija,” escrit com a PA.ŠE i és l'única aparent referència a la ciutat d'Isin.[5]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Marduk-Kabitahheixu 1157 a. C. 1140 a. C.
Ittimardukbalatu 1139 a. C. 1132 a. C.
Ninurtanadinxumi 1131 a. C. 1126 a. C.
Nabucodonosor I 1125 a. C. 1104 a. C.
Enlilnadinapli 1103 a. C. 1100 a. C.
Marduknadinakhkhe 1099 a. C. 1082 a. C.
Mardukxapikzeri 1081 a. C. 1069 a. C.
Adadapaliddina 1068 a. C. 1047 a. C.
Mardukakhkheriba 1046 a. C.
Marduk-Zer 1045 a. C. 1034 a. C.
Nabu-Xum-Libur 1033 a. C. 1026 a. C.

V Dinastia: II Dinastia del País de la Mar[modifica | modifica el codi]

La prova que aquesta fos una dinastia cassita és més aviat tènue.[6]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Simbar-Xipak 1025 a. C. 1008 a. C.
Ea-mukin-zeri 1008 a. C.
Kaixu-nadin-ahhe 1007 a. C. 1005 a. C.

VI Dinastia: Dinastia de Bazi[modifica | modifica el codi]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Eulmaix-xakin-xumi 1004 a. C. 988 a. C.
Ninurta-kudurri-usur I 987 a. C. 986 a. C.
Xirikti-Xuqamuna 985 a. C.

VII Dinastia: Dinastia elamita[modifica | modifica el codi]

Com el seu nom indica, era una dinastia d'Elam

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Mar-biti-apla-usur 984 a. C. 979 a. C.

VIII Dinastia[modifica | modifica el codi]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Nabu-mukin-apli 978 a. C. 943 a. C.

IX Dinastia[modifica | modifica el codi]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Ninurta-kudurri-usur II 943 a. C.
Mar-biti-ahhe-iddina 942 a. C. 920 a. C.
Šamaš-mudammiq 920 a. C. 900 a. C.
Nabu-shuma-ukin I 900 a. C. 888 a. C.
Nabu-apla-iddina 888 a. C. 855 a. C.
Marduk-zakir-shumi I 855 a. C. 819 a. C.
Marduk-balassu-iqbi 819 a. C. 813 a. C.
Baba-aha-iddina 813 a. C. 811 a. C.
interregne 811 a. C. 800 a. C.
Ninurta-apla-X 800 a. C. 790 a. C.
Marduk-bel-zeri 790 a. C. 780 a. C.
Marduk-apla-usur 780 a. C. 769 a. C.
Eriba-Marduk 769 a. C. 761 a. C.
Nabu-shuma-ishkun 761 a. C. 748 a. C.
Nabonassar 748 a. C. 734 a. C.
Nabu-nadin-zeri 734 a. C. 732 a. C.
Nabu-shuma-ukin II 732 a. C.

X Dinastia: Dinastía assíria[modifica | modifica el codi]

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Nabu-mukin-zeri 732 a. C. 729 a. C.
Pulu (Teglatfalassar III
d'Assíria)
729 a. C. 727 a. C.
Ululayu
(Salmanassar V d'Assíria)
727 a. C. 722 a. C.
Marduk-Apal-Iddina II
(Merodac-Baladan)
722 a. C. 710 a. C.
Sargon II 710 a. C. 705 a. C.
Sennàquerib 705 a. C. 703 a. C.
Marduk-zakir-shumi II 703 a. C.
Marduk-Apal-Iddina II
(restaurat al tron)
703 a. C.
Bel-ibni 703 a. C. 700 a. C.
Ashur-nadin-shumi
(fill de Sennàquerib, assassinat pels elamites)
700 a. C. 694 a. C.
Nergal-ushezib 694 a. C. 693 a. C.
Mushezib-Marduk 693 a. C. 689 a. C.
Sennàquerib 689 a. C. 681 a. C.
Assarhaddon 681 a. C. 669 a. C.
Assurbanipal 668 a. C.
Šamaš-šuma-ukin 668 a. C. 648 a. C.
Kandalanu 647 a. C. 627 a. C.

XI Dinastia: Dinastía neobabilònica o caldea[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Imperi Neobabilònic
Monarca Inici del regnat Final del regnat
Nabopolassar 625 a. C. 605 a. C.
Nabucodonosor II 605 a. C. 562 a. C.
Amel-Marduk 562 a. C. 560 a. C.
Neriglissar 560 a. C. 556 a. C.
Labashi-Marduk 556 a. C.
Nabònides 556 a. C. 539 a. C.

Babilònia aquemènida[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Imperi aquemènida

L'any 539 aC, Cir II el Gran de Pèrsia va ocupar Babilònia i mai no va tornar a ser un estat independent. La conquesta de Babilònia es produí per causa de la retirada de Nabònides, que va deixar el regne a càrrec del seu fill Baltasar, del qual no es tenia registre històric, amb excepció de la Bíblia (Llibre de Daniel), fins al descobriment de la "Crònica de Nabònides" on apareix el seu nom. Baltasar va lliurar la ciutat a mans de Cir II el Gran el 16 de Tisri (11 d'octubre) del 539.

El fill de Cir el Gran, Cambises II, posteriorment va ser coronat formalment com a rei de Babilònia. Aquesta llista utilitza els noms grecs dels reis perses aquemènides.

Babilònia selèucida[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Imperi Selèucida

Babilònia va ser capturada per Alexandre el Gran en l'any 330 aC. Va ser capturada pels parts el 141 aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BM 33332.
  2. BM 38122.
  3. El text està en una col·lecció privada i es va publicar a: Arno Poebel «Second Dynasty of Isin According to a New King-List Tablet». Assyriological Studies. University of Chicago Press, 15, 1955.
  4. Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlin: Walter de Gruyter, 1990, p. 90. ISBN 3-11-010051-7. 
  5. J. A. Brinkman. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Ia – Kizzuwatna. 5. Walter De Gruyter, 1999, p. 183–184. 
  6. Bruno Meissner. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Meek - Mythologie. Walter De Gruyter, 1999, p. 8.  “El nom cassita de Simbar-Šipak, l'element teorètic derivat cassita (dKaššû = “el (déu) cassita”) en el nom del tercer rei, i l'afiliació tribal del segona monarca podrien suggerir que aquesta dinastia representava una revifalla del poder cassita després dels governants babilonis natius de la Segona Dinastia d'Isin; però les proves a hores d'ara s'han de considerar com a tènues.”