Nabucodonosor II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nabucodonosor II, en una moneda

Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.

És famós per les seves conquestes, i per la seva gran activitat a la ciutat de Babilònia. Potser la més famosa d'aquestes obres són els jardins penjants de Babilònia, que segons explica la llegenda foren construïts per a la seva dona, que sentia nostàlgia per les muntanyes on va néixer.

La imatge que ens ha arribat a nosaltres d'aquests governant és força diferent a l'actualment coneguda. De fet, això es deu essencialment al fet que a la tradició jueva i a la Bíblia se'l considera un líder despietat per mor de l'ocupació de Jerusalem la destrucció del temple i l'expulsió dels jueus, ben al contrari del que succeïx a l'Iraq contemporani, on és glorificat com a líder històric.

Nom[modifica | modifica el codi]

El seu nom, en accadi Nabû-kudurri-uṣur, és interpretat com "Oh Nebo, defensa la meva corona", "imperi", "estel·la", o "treball". A una inscripció s'anomena a si mateix com "el favorit de Nebo". En hebreu és נבוכדנאצר Nəbūkadnệṣṣar (la presència de א (alef) pot indicar una pronunciació primerenca de l'hebreu, Nəbūkadenʾeṣṣar), i algunes vegades (en Jeremies i Ezequiel) נבוכדראצר, Nəbūkadrệṣṣar. La Septuaginta i la Vulgata escriuen Ναβουχοδονοσορ, Nabuchodonosor (reflectint una pronunciació primerenca Nabūkudunʾuṣur).

Regnat[modifica | modifica el codi]

Presa de Jerusalem per Nabucodonosor (Beatus de la Seu d'Urgell)

Durant el seu regnat es van portar a terme nombroses campanyes d'imperialització, i es va arribar a conquerir Palestina i Síria, entre altres territoris. També va ordenar el bandejament dels jueus, prenent així Judà i imposant el seu poder durant anys.

Potser la seva ambició més gran va ser la presa d'Egipte, la qual cosa va aconseguir després de durs enfrontaments entre les seves tropes i l'exèrcit del faraó Necó. El punt culminant de la seva victòria fou la mítica batalla de Karkemish (605 aC). No obstant això, a partir del 582 aC les relacions esdevingueren estables i es pactà el respecte mutu.

Localment, Nabucodonosor II va aconseguir calmar el tibant clima intern que imperava en el regne des de feia 10 anys. Va reconstruir les ciutats i va sembrar la prosperitat.

Nabucodonosor a les arts[modifica | modifica el codi]

El rei Nabucodonosor II de Babilònia és un dels monarques de l'antiguitat més coneguts ja que apareix com el conqueridor del Regne de Judà a l'Antic Testament (és citat en diversos llibres de la Bíblia, com en el Reis, Cròniques, Ester, Daniel, Jeremies i altres.)

També és molt conegut per la famosa òpera Nabucco, obra en quatre actes amb música del compositor Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basada en l'Antic Testament i en l'obra Nabuchodonosor de Francis Cornue i Anicète Bourgeois.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nabucodonosor II