Arsès de Pèrsia

Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC. El seu nom ari fou Aršan i Arsès és la forma grega. Aršan vol dir "mascle". El seu nom en persa antic for Aršāma, Aršaka o Xšayaršan. Si bé els texts grecs sempre l'esmenten com Arsès, antics texts perses parlen bé de Xerxes III o d'Artaxerxes IV.

Era el fill més jove de Artaxerxes III de Pèrsia i quan el seu pare fou assassinat pel seu visir, l'eunuc Bagoas (que havia caigut en desgràcia) fou proclamat rei pel ministre, qui de fet va exercir el poder.

El 338 aC es va revoltar a Egipte un tal Khabbash, que no se sap si era un sàtrapa rebel o un cap nubi. Khabbash va prendre el títol de rei i va dominar el país però l'any següent degué ser derrotat perquè ja no se'n torna a parlar i el 336 aC els perses dominaven Egipte. Vers el 336 aC es va revoltar a Armènia el sàtrapa Artašata (cosí del rei i futur Darios III). Nidin-Bêl apareix com a rei a Babilònia per uns mesos.

Instigat per alguns nobles i volent capgirar la situació, segons Diodor de Sicília el rei va decidir matar a Bagoas, però aquest se'n va assabentar i va enverinar a Arsès al cap de dos anys de regnat, col·locant en el tron a son cosí rebel Artašata, amb el nom de Darios III de Pèrsia Codomà.