Arsès de Pèrsia
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement |
valor desconegut. Iran | ||
Mort | 336 aC | ||
| |||
Dades personals | |||
Religió | Zoroastrisme | ||
Activitat | |||
Ocupació | Sobirà | ||
Període | Antic Egipte | ||
Altres | |||
Títol | Faraó | ||
Família | Dinastia Aquemènida | ||
Pares |
Artaxerxes III de Pèrsia, Atossa ![]() | ||
Germans | Parisatis (filla d'Artaxerxes III) | ||
![]() |
Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC. El seu nom ari fou Aršan i Arsès és la forma grega. Aršan vol dir "mascle". El seu nom en persa antic for Aršāma, Aršaka o Xšayaršan. Si bé els texts grecs sempre l'esmenten com Arsès, antics texts perses parlen bé de Xerxes III o d'Artaxerxes IV.
Era el fill més jove de Artaxerxes III de Pèrsia i quan el seu pare fou assassinat pel seu visir, l'eunuc Bagoas (que havia caigut en desgràcia) fou proclamat rei pel ministre, qui de fet va exercir el poder.[1]
El 338 aC es va revoltar a Egipte un tal Khabbash, que no se sap si era un sàtrapa rebel o un cap nubi. Khabbash va prendre el títol de rei i va dominar el país però l'any següent degué ser derrotat perquè ja no se'n torna a parlar i el 336 aC els perses dominaven Egipte. Vers el 336 aC es va revoltar a Armènia el sàtrapa Artašata (cosí del rei i futur Darios III). Nidin-Bêl apareix com a rei a Babilònia per uns mesos.
Instigat per alguns nobles i volent capgirar la situació, segons Diodor de Sicília el rei va decidir matar a Bagoas, però aquest se'n va assabentar i va enverinar a Arsès al cap de dos anys de regnat, col·locant en el tron a son cosí rebel Artašata, amb el nom de Darios III de Pèrsia Codomà.
Referències[modifica]
- ↑ Dubeux, Louis. (en castellà). Iprenta del Liberal barcelonés, 1842, p. 180.
Precedit per: Artaxerxes III de Pèrsia |
Imperi Persa (dinastia aquemènida) 338 aC-336 aC |
Succeït per: Darios III de Pèrsia |