Arsès de Pèrsia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Iran |
| Mort | 336 aC |
| Faraó | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Zoroastrisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Sobirà |
| Període | Antic Egipte |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | Dinastia Aquemènida |
| Pares | Artaxerxes III de Pèrsia , Atossa (en)  |
| Germans | Parisatis (filla d'Artaxerxes III) |
Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC. El seu nom ari fou Aršan i Arsès és la forma grega. Aršan vol dir "mascle". El seu nom en persa antic for Aršāma, Aršaka o Xšayaršan. Si bé els texts grecs sempre l'esmenten com Arsès, antics texts perses parlen bé de Xerxes III o d'Artaxerxes IV.
Era el fill més jove de Artaxerxes III de Pèrsia i quan el seu pare fou assassinat pel seu visir, l'eunuc Bagoas (que havia caigut en desgràcia) fou proclamat rei pel ministre, qui de fet va exercir el poder.[1]
El 338 aC es va revoltar a Egipte un tal Khabbash, que no se sap si era un sàtrapa rebel o un cap nubi. Khabbash va prendre el títol de rei i va dominar el país però l'any següent degué ser derrotat perquè ja no se'n torna a parlar i el 336 aC els perses dominaven Egipte. Vers el 336 aC es va revoltar a Armènia el sàtrapa Artašata (cosí del rei i futur Darios III). Nidin-Bêl apareix com a rei a Babilònia per uns mesos.
Instigat per alguns nobles i volent capgirar la situació, segons Diodor de Sicília el rei va decidir matar a Bagoas, però aquest se'n va assabentar i va enverinar a Arsès al cap de dos anys de regnat, col·locant en el tron a son cosí rebel Artašata, amb el nom de Darios III de Pèrsia Codomà.
Referències[modifica]
- ↑ Dubeux, Louis. (en castellà). Iprenta del Liberal barcelonés, 1842, p. 180.
| Precedit per: Artaxerxes III de Pèrsia |
Imperi Persa (dinastia aquemènida) 338 aC-336 aC |
Succeït per: Darios III de Pèrsia |
