Khefren

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKhefren
Khafre statue.jpg
Estàtua de diorita de Khefren, originalment trobada a Mit Rahina, ara al Museu d'Antiguitats Egípcies, al Caire
Biografia
Naixementsegle XXVI aC Modifica el valor a Wikidata
Mort2479 aC Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentpiràmide de Khefren Modifica el valor a Wikidata
  Faraó d'Egipte
2520 aC – 2494 aC
Dades personals
Altres nomsChephren, Khaf-Re, Khauf-Re, Khafre, Khephren, Khafra
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRegne Antic d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia IV
CònjugeMeresankh III (en) Tradueix
Hekenuhedjet (en) Tradueix
Khamerernebty I (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMenkaure
Khamerernebty II (en) Tradueix
Ankhmare (en) Tradueix
Iunmin I (en) Tradueix
Nikaure (en) Tradueix
Iunre (en) Tradueix
Duaenre (en) Tradueix
Nebemakhet (en) Tradueix
Shepsetkau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesKheops i Henutsen Modifica el valor a Wikidata
GermansDjedefher (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
MonumentPiràmide de Khefren,
Esfinx de Giza

Double crown.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 42794976 Modifica els identificadors a Wikidata

Khafre o Khefren fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.

El seu nom d'Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d'Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra, Rakhaaief o Useribkhafra. Manethó l'esmenta com a Sufis o Sofis II i Heròdot com a Quefren. El seu nom apareix transcrit també com a Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit, Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre, Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis, Userab, Userhati i Userdjeb.[2]

Era fill del faraó Khufu i de la reina secundària Henutsen.

Va regnar uns 26 anys segons el papir de Torí (Manethó li dóna l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a son germà (germanastre, probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana, Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com a Micerinos, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda.

Khefren

El motiu pel qual Khefren assumí la successió en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ja ser mort, però com que se suposa que hi havia un fill viu, que potser després va regnar, l'argument perd pes (no obstant això, la identificació del futur faraó Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre, de nom similar, està encara per demostrar). És possible que aquest fill fos menor d'edat i que el matrimoni de Khefren amb Meresankh III, néta de Khufu o Kheops, li donés legitimitat.

Del seu regnat, la pedra de Palerm diu que va fer el 13è cens de ramats, que se suposa que serien bianuals, cosa que donaria 26 anys de regnat mínim, però fins i tot, si fossin anuals, encara hauria regnat almenys 15 anys.

De Khefren, hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. En una representació del rei, es pot veure l'anomenat temple de l'Esfinx, amb 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai no fou acabat.

El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare, la piràmide de Kheops, i una mica més petita (encara que per la seva situació sembla, de vista, una mica més gran). L'estructura interior també és menys complexa. Això no obstant, Khefren la va batejar com "la gran piràmide".

El va succeir Bakka o Bikka, que podria ser el seu nebot.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khefren
  1. Peter Clayton, Chronicle of the Pharaohs, Thames and Hudson Ltd, 1994, p.50
  2. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.50. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].