Khefren

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaKhefren
Khafre statue.jpg
Estàtua de diorita de Khefren, originalment trobada a Mit Rahina, ara al Museu d'Antiguitats Egípcies, al Caire
Biografia
Naixement segle XXVI aC (Julià)
Mort 2480 aC
  Faraó d'Egipte
2520 – 2494 aC
Altres noms Chephren, Khaf-Re, Khauf-Re, Khafre, Khephren, Khafra
Activitat
Ocupació Sobirà
Període Regne Antic d'Egipte
Altres
Títol Faraó
Família Dinastia IV
Cònjuge Khamerernebty I Tradueix
Meresankh III Tradueix
Hekenuhedjet Tradueix
Fills Menkaure
Nebemakhet Tradueix
Iunre Tradueix
Duaenre Tradueix
Nikaure Tradueix
Khamerernebty II Tradueix
Ankhmare Tradueix
Iunmin I Tradueix
Pares KheopsHenutsen
Premis
Monument Piràmide de Khefren,
Esfinx de Giza
Modifica les dades a Wikidata

Khafre o Khefren fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.

El seu nom d'Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d'Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra, Rakhaaief o Useribkhafra. Manethó l'esmenta com a Sufis o Sofis II i Heròdot com a Quefren. El seu nom apareix transcrit també com a Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit, Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre, Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis, Userab, Userhati i Userdjeb.[2]

Era fill del faraó Khufu i de la reina secundària Henutsen.

Va regnar uns 26 anys segons el papir de Torí (Manethó li dóna l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a son germà (germanastre, probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana, Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com a Micerinos, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda.

Khefren

El motiu pel qual Khefren assumí la successió en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ja ser mort, però com que se suposa que hi havia un fill viu, que potser després va regnar, l'argument perd pes (no obstant això, la identificació del futur faraó Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre, de nom similar, està encara per demostrar). És possible que aquest fill fos menor d'edat i que el matrimoni de Khefren amb Meresankh III, néta de Khufu o Kheops, li donés legitimitat.

Del seu regnat, la pedra de Palerm diu que va fer el 13è cens de ramats, que se suposa que serien bianuals, cosa que donaria 26 anys de regnat mínim, però fins i tot, si fossin anuals, encara hauria regnat almenys 15 anys.

De Khefren, hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. En una representació del rei, es pot veure l'anomenat temple de l'Esfinx, amb 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai no fou acabat.

El seu monument funerari fou la piràmide de Khefren, propera a la del seu pare, la piràmide de Kheops, i una mica més petita (encara que per la seva situació sembla, de vista, una mica més gran). L'estructura interior també és menys complexa. Això no obstant, Khefren la va batejar com "la gran piràmide".

El va succeir Bakka o Bikka, que podria ser el seu nebot.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khefren Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Peter Clayton, Chronicle of the Pharaohs, Thames and Hudson Ltd, 1994, p.50
  2. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.50. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].