Marduk

Marduk i el seu drac en la impressió d'un segell cilíndric de Babilònia.

Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Biblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.

Quan Babilònia es convertí en la capital de Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per explicar com Marduk arribar al poder, es va escriure l'Enuma Elix, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com va arribar a convertir-se en el senyor dels déus. Això es pot veure com una forma d'apologies mesopotàmiques.

Característiques

Segons l'Enuma Elix, Marduk era el déu de la tempesta que va destruir Tiamat i Kingu, els dracs del caos, adquirint així el poder suprem. Reconegut com a creador de l'univers i de la humanitat, déu de la llum i del foc, i com a amo del destí, va adquirir tanta importància que va rebre cinquanta títols de glòria. Més tard se'l va anomenar simplement Baal, que significa "Senyor".

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marduk