Marduk
𒀭𒀫𒌓  | |
|---|---|
 Marduk i el seu drac en la impressió d'un segell cilíndric de Babilònia | |
| Tipus | déu Rei dels Déus |
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Sexe | masculí |
| Família | |
| Mare | Damgalnuna |
| Pare | Ea |
| Fills | Nabu |
| Altres | |
| Part de | religió babilònica |
| Equivalent | Júpiter i Baal |
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Quan Babilònia es convertí en la capital de Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per a explicar com Marduk va arribar al poder es va escriure l'Enuma Elix, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com va arribar a convertir-se en el senyor dels déus. Això es pot veure com una forma d'apologies mesopotàmiques.
Durant el període hammurabi, Marduk va ser associat astrològicament amb el planeta Júpiter.[1]
Etimologia[modifica]
El nom Marduk era probablement pronunciat Marutuk.[2] L'etimologia del nom Marduk es conjectura com un derivat d'amar-Utu ("fill immortal d'Utu" o "vedell de bou del déu solar Utu").[3] L'origen del nom Marduk podria reflectir-se en una genealogia anterior, o haver tingut vincles culturals amb l'antiga ciutat de Sippar (el déu de la qual era Utu), que data del tercer mil·lenni aC.[4]
Característiques[modifica]
Segons l'Enuma Elix, Marduk era el déu de la tempesta que va destruir Tiamat i Kingu, els dracs del caos, adquirint així el poder suprem. Reconegut com a creador de l'univers i de la humanitat, déu de la llum i del foc, i com a amo del destí, va adquirir tanta importància que va rebre cinquanta títols de glòria. Més tard se'l va anomenar simplement Baal, que significa "Senyor".[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marduk |
- ↑ Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria, G.P. Putnam's Sons: New York and London. p. 217-219.
- ↑ Frymer-Kensky, Tikva. Marduk. 8. 2, 2005, p. 5702–5703. ISBN 0-02-865741-1.
- ↑ Helmer Ringgren, (1974) Religions of The Ancient Near East, traduït per John Sturdy, The Westminster Press, p. 66.
- ↑ The Encyclopedia of Religion - Macmillan Library Reference USA - Vol. 9 - Pàgina 201
- ↑ Marduk, Microsoft ® Encarta ® 2009. © 1993-2008 Microsoft Corporation (francès)