Tiamat
  | |
| Tipus | deessa deïtat aquàtica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Apsu |
| Fills | Lahamu i Lahamu |
Tiamat és una deessa/monstre primitiva que pertany a la mitologia babilònica i que pren un paper destacable en el poema èpic d'Enûma Elish.[1]
Tiamat seria el principi femení del mar, representació de les potències del caos. Monstre femella, malèfica en les llegendes babilòniques, l'aigua salada que, en unió amb Apsu (el principi masculí, de l'aigua dolça), donaren naixement als déus i animals, començant per Lahmu i Lahamu (els manglars), però al cap de poc de crear-los, aquests els molestaven amb el seu soroll; i el déu de la màgia, Ea, arribà a sotmetre Apsú, deixant-lo en un llarg sopor; per aquesta raó, l'aigua dolça està quieta, però no va poder fer res contra Tiamat que, molt enfurismada amb la mort del seu espòs, creà una legió de dimonis liderats per Kingu, que era el seu amant i un dels seus fills.
Els déus decidiren donar-li tots els seus poders a Marduk (fill d'Enki), que vencé Kingu, que es quedà paralitzat de por en veure'l arribar, i després va vèncer Tiamat, a qui va fer obrir la boca amb un vendaval i li llançà una fletxa dins de l'estómac. Després, de la sang de Kingu naixeran els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk encadenà en els pous de l'abisme i partí per la meitat, es creà, de la seva meitat superior el cel, i de la seva meitat inferior la terra ferma. Les seves llàgrimes es convertiren en les fonts del Tigris i l'Eufrates.
Aquesta llegenda és paral·lela a les de Vitra en la mitologia hindú, Cipactli de la religió Azteca i Tifó en la mitologia grega.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiamat |