Babilim

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBabilim
US Navy 030529-N-5362A-001 A U.S. Marine Corps Humvee vehicle drives down a road at the foot of Saddam Hussein's former Summer palace with ruins of ancient Babylon in the background.jpg

Localització

32° 32′ 30″ N, 44° 25′ 54″ E / 32.541780555556°N,44.431644444444°E / 32.541780555556; 44.431644444444
País Iraq
Governació Governació de Babil
Ciutat Hilla
És capital de Imperi Neobabilònic i Imperi Aquemènida
Història
Fundació 1894 aC
Modifica dades a Wikidata
Babilim i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Babilim (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en català Babilònia) és el nom accadi (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq). Ja existia vers el 2300 aC. Fou una ciutat estat vinculada a diversos poders de Mesopotàmia fins que va esdevenir independent el 1894 aC. El cap local Sumuabum es va declarar independent i va prendre el títol de rei. Després va conquerir la regió de Sippar. Més tard cap al 1860 aC va conquerir Kish. No va ser fins al regnat d'Hammurabi que va agafar un gran poder. Per a la seva història com a imperi vegeu Babilònia.

Babilim (Babilònia) després de la conquesta persa[modifica]

Després de ser conquerida pel rei persa Cir va perdre importància política, però va continuar com a ciutat rellevant, i fou residència d'hivern del rei persa (uns set mesos cada any). No s'esmenta després del regnat de Cir fins al de Darios, en què Heròdot parla d'una revolta local que va portar a un setge amb privació d'aliments, fets que en realitat sembla que corresponen al regnat de Xerxes. Heròdot diu que les seves muralles ja eren destruïdes des del temps de Cir, però Berosius i Eusebius fan esment només de la destrucció de les muralles exteriors. La inscripció de Behistun esmenta dues revoltes: una d'aplanada per Darios (que després va residir a la ciutat durant un temps) i una altra de sufocada per un lloctinent del mateix rei. Heròdot diu que fou Xerxes qui va enderrocar l'estàtua de plata del temple de Belus que Darios havia respectat, i Arrià diu que Xerxes va destruir tot el temple en tornar de Grècia.

Reconstrucció artística de Babilònia, amb els Jardins Penjants en primer pla i la torre de Babel al darrere. Quadre del pintor del segle XVI Martin Heemskerck

Quan Alexandre el Gran va estar a la ciutat encara era una capital destacada però de poca importància militar. El temple de Balus era en ruïnes i Alexandre el va fer reconstruir, però l'obra no es va portar a terme, almenys totalment.

Després d'Alexandre, la decadència se'n va accentuar i progressivament s'hi van produir destruccions. Fou capital de Seleuc I Nicàtor, que en fou expulsat el 321 aC (en aquest any només tenia dues fortaleses), però la va reconquerir el 315 aC: va construir Selèucia (Selèucia del Tigris) vers el 300 aC i va traslladar allí la seva capital. Uns anys després apareix pràcticament deserta, habitada només per uns centenars de persones.

El 127 aC els parts van ocupar la ciutat i la seva gent fou venuda com a esclava o enviada a Mèdia. Molts temples foren incendiats així com la major part de la ciutat. El 36 aC hi vivien un cert nombre de jueus i quan el gran pontífex Hircani fou alliberat pel rei part Fraates, va anar a viure a la ciutat.

En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada, però una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. Estrabó l'esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selèucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i així, en els següents segles Babilònia va restar poblada per algunes persones, segurament entre elles moltes jueves, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos, que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada en intentar-ho.

Llucià de Samosata, durant el regnat de Marc Aureli, diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferència notable. Al segle III, Eusebi de Cesarea fa esment que el poble de la rodalia de Babilònia va deixar buida la regió, la qual va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el 412 que la terra s'havia tornat pantanosa i Teodoret el 460 diu que només alguns jueus romanien a la ciutat i que l'Eufrates havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. Procopi de Gaza al segle VI parla de Babilònia com d'una ciutat destruïda molt de temps abans.

Ibn Hawkal el 917 esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. Benjamí de Tudela hi va ser al segle XII i confirma que no s'hi trobaven rastres de cap edificació monumental i que només escorpins i serps poblaven les ruïnes.

Ruïnes[modifica]

Les ruïnes de la ciutat són al sud del llogaret de Mohawill, a 15 km al nord d'Hillah, i han estat objecte de diverses excavacions iniciades el 1811 pel resident britànic a Bagdad Mr. Rich, i per sir Robert K. Porter, el 1818. Se'n troben tres grups principals en direcció nord a sud, anomenats pels nadius Mujelebè, Kasr i Amran Ibn Ali (aquest darrer nom n'és el d'una vella mesquita construïda al damunt). A l'oest del riu no se'n troben restes. Al nord-oest es troba el grup anomenat Towareij; i al sud-est, a uns 15 km, unes restes anomenades Birs-i-Nimnrud, que podrien correspondre a l'antiga Borsippa. Dels grups de l'est, el de Mujelebè és el més gran, però el de Kasr té les restes més perceptibles. A l'est d'Hillah, uns 10 km, es troba el grup anomenat Al-Heimar, on es troben rajoles de tipus similar a les de Babilònia.

Panoràmica d'algunes restes arqueològiques consolidades i parcialment reconstruïdes

Coord.: 32° 32′ 11″ N, 44° 25′ 15″ E / 32.53639°N,44.42083°E / 32.53639; 44.42083

Referències[modifica]

Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio (en castellà). 1a ed., 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Babilim Modifica l'enllaç a Wikidata