Imperi Hittita

(S'ha redirigit des de: Imperi hitita)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaImperi Hittita
aspecte de la història

Localització
Map Hittite rule en.svg
Capital Hattusa
Població
Llengua llengua hittita
Història
Fundació 1800
Dissolució 1180
Modifica dades a Wikidata
L'imperi Hittita (vermell) al clímax del seu poder vora el 1290 aC, amb la frontera amb l'Imperi Egipci (verd).

L'Imperi Hittita o Hitita[1] fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries. Establerts a Anatòlia vers el segle XXV aC hi persistiren fins al segle IX aC quan empesos pels Pobles de la mar l'imperi col·lapsà i es fragmentà establint-se una sèrie de regnes relativament efímers.

Els egipcis l'anomenaven "Ht", que segurament equival a Hate, i a la Bíblia se l'anomena Hittim que fou traduït a la Bíblia luterana com "hethiter" i va donar lloc al terme anglosaxó hittites. Els francesos els anomenaven hethéens, i posteriorment hittites, i els espanyols heteos i, més endavant, hititas. En català s'ha adoptat la forma anglosaxona amb una o dues tes. Cal no confondre aquests hitites amb els hetites de Palestina, descendents d'Het.

Antecedents[modifica]

La civilització hittita fou descoberta el 1834 per Charles Félix Marie Texier (1802-1871) quan va descobrir les ruïnes d'una antiga ciutat prop de Bogazköy. Aquesta ciutat va resultar ser la capital imperial, Hattusa. En les dècades següents, es van anar descobrint nous elements, especialment inscripcions, que una vegada parcialment desxifrades van treure a la llum l'existència d'un gran imperi fins aleshores desconegut.

El 1897 la descoberta de les cartes d'Amarna va suposar un gran avenç en l'estudi dels hitites. Van seguir diverses excavacions que van suposar l'aportació de nous i nombrosos elements. El desxiframent de l'escriptura hittita, inicialment anomenada "arzawa", va rebre un impuls decisiu quan Hugo Winckler, entre 1905 i 1909, va descobrir, a Bogazköy, més de 10.000 tauletes, un autèntic arxiu nacional, i entre elles alguns textos bilingües que van possibilitar el coneixement del seu contingut. Finalment, a mitjan segle XX, l'escriptura hittita va ser totalment desxifrada i noves troballes posteriors n'han perfeccionat el coneixement.

Un estat d'organització moderna[modifica]

L'existència de l'Imperi hittita fou coneguda des d'antic per algunes al·lusions de textos bíblics i per nombrosos relleus egipcis que hi feien referència. Però el coneixement ordenat de la seva història és més recent. El 1907 un grup d'arqueòlegs europeus descobrí, prop del poblat turc de Bogazköy, la ciutat d'Hattusa, capital de l'antic Imperi hittita. Entre les seves ruïnes es trobaren piles de tauletes de fusta, que contenien documents de la història del país. Però el mal estat de la fusta no va permetre llegir aquells textos tan valuosos, i els arqueòlegs es van haver d'acontentar a desxifrar el material de biblioteca que també es va trobar, escrit sobre tauletes d'argila, més resistents al pas del temps, i que contenien textos jurídics, religiosos i històrics. Malgrat que aquests textos són probablement menys espontanis i més oficials que la documentació arxivada a les tauletes de fusta, serveixen per a conèixer la història d'aquest poble que, per la claredat i l'objectivitat de la informació que ha transmès, té guanyat el qualificatiu de modern.

Fins als hitites, tots els textos històrics que coneixem d'altres imperis es redueixen a llistes de reis i dels fets principals dels seus regnats. Els hitites ens han deixat dades suficients per elaborar-ne una autèntica història, en el sentit més actual de l'expressió, ja que la relació de cada fet guerrer, de cada tractat i de cada decisió reial va precedida d'un nexe que estableix la relació amb el passat i seguida d'un comentari que pretén endevinar-ne les possibles conseqüències.

A partir d'aquesta informació de primera mà, no és difícil traçar les línies principals de l'esdevenir històric hittita. La cronologia de reis i esdeveniments difereix lleugerament d'uns especialistes a d'altres, però en el pitjor dels casos les diferències són només d'algunes desenes d'anys.

Hattusa, la capital de l'estat hittita, fou fundada a mitjan segle XVII aC pel primer sobirà del que tenim clara notícia, Hattusilis I. El seu regnat fou presidit per lluites contínues per conservar l'autonomia enfront dels pobles que l'envoltaven, sobretot els hurrites, establerts al nord de Síria, i els gasgas, que habitaven en les impenetrables muntanyes del sud de la mar Negra. Uns i altres arribaren a atacar la capital hittita, que fou destruïda i reconstruïda de bell nou diverses vegades. L'activitat guerrera fou continuada pel seu successor, Mursilis I, que destruí la ciutat d'Alep i arribà fins a Babilònia, que caigué en un període de desorganització interna a causa d'aquesta invasió. L'excessiva activitat i la manca d'estructuració interior comportaren la ruïna d'aquest primer Imperi hittita.

A finals del segle XVI aC sorgiren greus enfrontaments interns provocats per profundes dissensions en el si de la família reial i que acabaren conduint a la fi del regne. Els esforços de Telepinus (1525 - 1500 aC) per restaurar-lo foren ineficaços i a la caiguda del regne seguí un període de silenci en les fonts sobre la civilització hittita. Aquest silenci s'explica també perquè el segle XV aC veié la supremacia dels hurrites de Mitanni i la formació de l'Imperi Nou egipci. Malgrat això, la prepotència dels mitanni i els egipcis no anorreà els hitites. Durant aquell període d'inactivitat política, posaren els fonaments de la seva futura ascensió a gran potència amb la creació de les institucions que els haurien de permetre l'estructuració d'un nou regne. En aquells anys es compilà el Codi Hitita, el principal monument legislatiu d'aquesta civilització i un dels més importants de l'Antiguitat.

Vers el 1380 aC, Subiluliuma I fundà l'Imperi Nou hittita fonamentat una potents organització militar. A l'inici del seu regnat, organitzà una campanya militar al país de Damasc i va sotmetre a la seva sobirania la majoria dels petits reialmes siris. El sistema de lluita que inaugurà Subiluliuma es fonamentava en l'ús dels carros de guerra, una gran novetat tècnica, i en la peculiar estratègia dels atacs per sorpresa, que agafava indefensos els enemics, habituats a batalles més previsibles. Gràcies a això, en una campanya posterior pogué sotmetre completament tota Síria.

Una altra novetat de la seva forma de fer la guerra fou la tècnica del setge. La pròspera ciutat de Karkemish no va poder resistir el setge del seu exèrcit més de vuit dies, després del qual el rei d'Amurru es reconegué vassall dels hitites. Amb això, es trencà l'equilibri militar dels petits estats d'Orient i el regne hittita destacà entre tots, posant-se a l'altura militar d'Egipte i Babilònia. Tan gran fou el seu prestigi que la mateixa reina d'Egipte, potser la vídua de Tutankamon, es rebaixà a demanar a Subiluliuma que un dels seus fills es casés amb ella, encara que els generals de la cort egípcia malbarataren la realització d'aquesta unió, que hauria pogut formar un gran imperi a Orient.

Els successors de Subiluliuma I mantingueren l'extensió dels seus dominis a còpia de lluites contínues contra els pobles veïns i especialment contra Egipte, que vivia una època d'expansió amb la XIX dinastia. Així, Mursilis II, que començà a regnar a mitjan segle XIV aC, lluità durant tot el seu regnat contra els gasgas i va sotmetre gran part d'Anatòlia. El seu successor, Muwatallis I, sofrí la invasió dels gasgas en territori hittita mentre tot l'esforç del seu exèrcit es concentrava contra els egipcis del faraó Ramsès II, als quals vencé en la batalla de Kadesh a principis del segle XIII aC.

A la mort de Muwatallis I començà un període de crisi en l'Imperi hittita. El tron, que corresponia legítimament al seu fill, fou usurpat per l'oncle de l'hereu, un germà de Subiluliuma I anomenat Hattusilis III, que regnà amb la sort a favor i portà l'Imperi a un dels períodes de més gran apogeu. Signà un tractat equilibrat amb Egipte i hagué de fer front als atacs de Salmanassar I d'Assíria. En aquells mateixos anys de mitjan segle XIII aC, Moisès conduïa el poble hebreu a establir-se a Palestina. Al final d'aquell segle, uns pobles indoeuropeus, que els egipcis anomenaren "Pobles de la mar", envaïren gran part de l'Orient pròxim. Els petits regnes desaparegueren; els grans imperis resistiren llur empenta i subsistiren, amb l'única excepció de l'Imperi hittita, que hi sucumbí.

Història[modifica]

Convencionalment, la història dels hitites es divideix en sis fases:

  1. Període prehittita
  2. Període protohittita
  3. Imperi hittita Antic
  4. Imperi hittita Mitjà o període de foscor
  5. Imperi hittita Nou o Segon Imperi hittita
  6. Període neohittita o Regnes neohitites

Període prehittita i protohittita[modifica]

El període prehittita es desenvolupà entre el 2500 aC i el 2400 aC, a l'entorn del que es podria considerar una mena de primera capital a l'indret de la moderna ciutat d'Alaca Hüyük.

El període protohittita durà uns 700 anys (2400 aC - 1700 aC) i s'hi manifestà un enriquiment cultural com a conseqüència del contacte amb els assentaments comercials assiris, com els de Karum, que fou el principal, i Kültepe, prop de Kayseri, que va existir entre el 1900 aC i el 1720 aC).

Imperi hittita Antic[modifica]

L'Imperi hittita Antic es desenvolupà entre el 1700 aC i el 1400 aC. Aquest període s'inicià amb l'existència ja consolidada de principats de cultura hittita per les regions central i sud-oriental d'Anatòlia:

Anitta, rei de Kushara, va conquerir Khatti (capital Hattusa) i va sotmetre a vassallatge Shalatiwara i Burushkhanda cap a la meitat del segle XVIII aC, aconseguint el primer embrió de l'Imperi Antic. L'imperi de fet no es va consolidar fins al regnat de Labarnas i del seu successor, Mursilis I. L'Imperi Antic va durar fins al regnat de Telepinus, quan el regne hurrita de Mittani va assolir l'hegemonia regional.

Fou Telepinus que va deixar escrits uns edictes establint determinades reformes i als edictes hi ha una introducció històrica de l'origen de l'imperi on s'esmenta només tres reis: Labarnas, Hattusilis I i Mursilis I.

Labarnas es considera el fundador, ja que va estendre la seva hegemonia sobre les ciutats-estat i petits principats veïns. Hattusilis I, el seu fill, va traslladar la capital a Hattusa, i va ampliar el seu territori:

  • va conquerir Alalakh als hurrites;
  • va atacar Arzawa, ocupant Khashshuwa (que després s'anomenà Commagene), i forçant el regne de Iamkhad (o Yamkhad), amb la seva capital Khalpa (o Khalap), a constituir-se en estat vassall fronterer amb Babilònia;
  • va vèncer els hurrites després d'una victòria al puig Adalur;
  • va dominar el país d'Urshu (al nord de Karkemish) i va conquerir Zaruna i Khashshu.

En tornar d'una campanya, va desheretar el seu fill Huzziyas, per alguna cosa que havia fet, i va nomenar successor el seu nét Mursilis, al qual va adoptar com a fill.

Mursilis I va incorporar més estretament els estats vassalls a l'Imperi. Vers el 1600 aC es va annexionar Alep, tot derrotant els hurrites, i el 1594 aC va conquerir, temporalment, Babilònia, acabant amb la dinastia amorita d'Hammurabi. A la seva tornada fou assassinat pel seu cunyat Hantilis.

Els pobles muntanyencs kashka, establerts a la costa de la mar Negra, es van estendre cap al centre d'Anatòlia i van ocupar Nerik i altres llocs; la frontera va quedar delimitada pel riu Kumeshmakha (en hittita clàssic Scylax, en modern Cekerek) deixant els hitites separats de la mar Negra. Al morir Hantilis, el seu fill Pishenis fou assassinat per Zindantas I, gendre de Hantilis, que va usurpar la corona, però al seu torn fou assassinat al cap d'uns anys pel seu fill Ammunas; aquest va governar uns vint anys i a la seva mort el va succeir el seu fill Huzziyas I, que fou assassinat pel seu cunyat Telepinus, cap del partit reformista.

En aquesta època s'havien ja perdut els territoris occidentals (Arzawa) i Alep. Entre les reformes que va introduir Telepinus destaca la regulació de la successió. Fins llavors, la reialesa, tot i que de fet era hereditària, era electiva nominalment. Amb la reforma, la successió va quedar controlada jurídicament per un consell de nobles o pankus amb dret absolut, del qual formava part el mateix rei. Telepinus va codificar també les lleis hitites, que eren prou suaus en comparació amb el que era habitual a l'Orient Mitjà.


Reis de Kushara, reis de Kanish, reis d'Hattusa[2]


Imperi Antic

Imperi Hitita Mitjà o període de foscor[modifica]

L'Imperi hittita Mitjà o període de foscor comprèn des del 1500 aC fins al 1400 aC. En aquest període, el poder hittita és molt limitat i és Mittani qui ostenta l'hegemonia. Dura uns cent anys i és conegut com el "període de foscor" perquè es conserven molt pocs documents de l'època. La llista cronològica del reis és la següent:

No es produeix un trencament dinàstic, ja que seguint l'ordre successori establert, com que el fill de Telepinus, Ammunas, havia mort abans que el pare, la successió va passar bé a un fill d'un germà anomenat Tahurwailis, bé a una germana, casada amb Alluwamnas. El cert és que ambdós foren reis, però l'ordre, ara com ara, no s'ha pogut establir, si bé els erudits s'inclinen per pensar que Alluwamnas va precedir a Tahurwailis, per les característiques del seu segell, més properes a les del de Telepinus. Potser l'ordre establert per Telepinus no va funcionar o bé Alluwamnas fou un rei rebel o un virrei. Se l'associa a una revolta en temps de Telepinus pel qual fou desterrat a Malitaškur.

Després d'Alluwamnas va ser rei el seu fill Hantilis II, que va fer un tractat amb el rei de Kizzuwatna, Paddatissu. Zindantas II era nebot d'Hantilis II, va perdre Kizzuwatna, el rei de la qual, Pilliya, va esdevenir tributari de Mittani, i va signar un tractat igualitari amb els hitites.

El va succeir Huzziyas II, la relació del qual amb el seu predecessor és desconeguda, i va regnar durant uns anys en què Mittani es va enfrontar a Egipte; fou assassinat per Muwatallis I, possiblement fill o germà d'Huzziyas II, i que era cap de la guàrdia imperial.

Muwatallis I fou igualment assassinat en un cop de palau dirigit per Himuilis, cap dels servidors de palau, i per Katunzilis, cap dels endevins dels conductors de carros reials, tot i que segurament el cap de la guàrdia imperial era el germà del rei Muwas.

Nou Imperi hittita o Segon Imperi hittita[modifica]

El Nou Imperi hittita o Segon Imperi hittita va existir entre el 1400 aC i el 1185 aC. En aquest període, l'Imperi arriba a la seva màxima extensió sota Mursilis II. La llista cronològica dels reis és la següent:

Tudhalias II[modifica]

Assassinat Muwatallis, Muwas, cap de la guàrdia reial i probablement germà del difunt, va fugir a territori de Mittani, mentre Kantuzilis col·locava en el tron un home anomenat Tudhalias II, probablement de la família reia i casat amb la princesa Nikalmati, d'origen hurrita. Muwas va retornar amb un exèrcit hurrita, però fou derrotat i Tudhalias es va consolidar com a rei. El rei d'Alep es va aliar amb els hitites, abandonant l'aliança que havia establert amb Mittani, però aviat els hurrites van imposar de nou el seu domini al regne.

Arnuwandas I[modifica]

A la mort de Tudhalias el va succeir el seu fill Arnuwandas I, amb qui l'imperi es va estendre per la Cilícia (Kizzuwatna, on es documenta un governador provincial o Bel Magdalti, i no pas un rei), el principat de Nuhase (o Nuhashi) i, temporalment, Alep. Un vassall hittita, Madduwattas, va envair Arzawa sense permís del rei, però fou derrotat per Kupanta-Lamma, el rei d'Arzawa i va fugir cap a territori hittita, on el rei va restaurar-li el feu.

Attarisiya, el cap dels Ahhiyya (probablement els aqueus), es va enfrontar amb Maduwattas i aquest va tornar a fugir; sempre que era derrotat, el rei el restaurava. Finalment, es va revoltar, es va aliar amb Arzawa i pel matrimoni amb la filla del rei, va arribar a ser rei. Durant aquest regnat, els kashka van saquejar les regions de Nerik, Khurshama, Kashtama i Zalpuwa, entre d'altres.

Tudhalias III[modifica]

A Arnuwandas I el va succeir el seu fill Tudhalias III. Abans o després de Tudhalias se sol situar Hattusilis II, que alguns erudits moderns pensen que potser ni tan sols va existir. El parentiu d'Hattusilis II no està determinat i podria ser fill d'Arnuwandas i germà de Tudhalias III; estava casat suposadament amb Taduhepa. És possible que les dades que se'n tenen corresponguin en realitat al primer Hattusilis. Però si no és així, el més lògic és que fora el fill i primer successor d'Arnuwandas i que morís molt aviat sense fills, deixant el tron a Tudhalias III.

Les alternances en el domini d'Alep van continuar. El país d'Azzi fou cedit al rei Khukhana de Khayasa, que era un dels estats del país. Els kashka van arribar fins a Nenashsha i després a la regió de les muntanyes Tarikarimu, propera a Hattusa, ciutat que van arribar a atacar i ocupar temporalment.

La guerra amb Arzawa va arribar fins a Tawanuwa i Uda, el país d'Azzi es va revoltar i els rebels van arribar fins a Kizzuwatna, després de devastar la regió de Tegarama. Les campanyes militars de Tudhalias III foren adreçades contra:

  • La ciutat d'Arziya, dirigida pel general Kantuzilis.
  • Sallapa, ciutat governada per Tuttu, que fou destruïda.
  • La muntanya Nanni, de la que no se'n sap el resultat.
  • Khayasa (Hayasa), a l'est de Samuda; el rei d'Hayasa va evitar la batalla i el príncep hereu hittita, Subiluliuma, es va haver d'enfrontar amb els kashkes i la batalla amb Khayasa es va obviar.
  • La Terra Superior, de la que no se'n sap res més, però que se suposa que correspon a Capadòcia.

El seu fill i hereu va dirigir tot sol diverses campanyes i la capital va quedar establerta a Samuha. Va reconquerir Hattusa que havia estat ocupada pels kashkes, va derrotar nou tribus i va restaurar ciutats i establir fortificacions; després, al retornar el seu pare de la Terra Superior, va fer campanya contra el regne de Masa i Kammala i va travessar el riu Hulanna, al nord-oest d'Hattusa. Mentrestant, els kashkes van destruir les fortificacions i ciutats que abans havia establert, i van rebre l'ajut de les ciutats de Kathariya i Gazzapa, que el príncep va destruir. Posteriorment, va tornar a Hayasa, on va lluitar amb el seu rei, Karanni o Lanni; va haver de lluitar contra Pipayili, el cap dels kashkes, va combatre contra Arzawa i també es va enfrontar a Isuwa, Altxe (o Alshe) i Mittani.

Els següents regnats necessiten un tractament específic, ja que és en aquell moment que els hitites posaren fi al poder de Mittani, que a partir de llavors es convertiria en un poder regional limitat, en un vassall dels hitites, i a Síria van quedar enfrontats directament amb Egipte.

Mursilis II[modifica]

Article principal: Mursilis II

A la mort de Subiluliuma I el va succeir el seu fill Arnuwandas II, que va morir al cap de pocs mesos a causa de la pesta portada pels presoners egipcis i el va succeir el seu germà Mursilis II, amb el qual l'Imperi va arribar al màxim del seu poder; va conquerir Arzawa i altres regions occidentals, com Ahhiyya, i va fer front als kashkes, unificats sota un sol rei, que va derrotar.

Muwatallis II[modifica]

A la seva mort, el va succeir el seu fill Muwatallis II. En el seu temps es va decidir l'hegemonia a Síria i Palestina amb la batalla de Cadeix (Síria), en què les dues parts es van atribuir la victòria, però que cal considerar una victòria hittita, ja que els egipcis es van haver de retirar de Síria.

Mursilis III[modifica]

Articles principals: Muwatallis II i batalla de Cadeix

A la mort de Muwatallis el va succeir el seu fill Mursilis III, que sempre es va fer dir Urhi-Tesub. La seva legitimitat fou discutida. La capitalitat, que havia estat traslladada a Tarhuntasa, fou retornada a Hattusa. Finalment, es va enfrontar amb el seu oncle Hattusilis (després Hattusilis III), germà de Muwatallis II i vencedor dels kashkes, que va prendre militarment el poder i es va proclamar rei

Hattusilis III[modifica]

Hattusilis III fou un bon rei. Va fer un tractat de pau perpètua amb Ramsès II d'Egipte, que va portar a l'amistat entre els dos poders; és el primer gran tractat de pau els termes del qual s'han conservat. A l'oest, es va enfrontar amb els aqueus i, a l'est, va disputar als assiris la influència sobre Mittani.

Tudhalias IV i Arnuwandas III[modifica]

El seu fill, Tudhalias IV, que es creu que ja havia estat associat al tron, el va succeir sense problemes. Va construir la part alta d'Hattusa, ciutat que va arribar a la seva més gran extensió (1 km2) sota aquest rei i els seus successors. Va reconquerir Alashiya, que ja abans havia estat hittita, i es va enfrontar amb els aqueus, que eren una potència emergent. Les seves caceres al país dels kashkes, a Khanigalbat, al regne de Masa, a Lukka (Lícia), a Arzawa i a la Terra Superior, són una prova que aquests territoris eren hitites. Alguns dels territoris constituïts en feus per a la família reial van començar a donar problemes. Es va enfrontar amb els assiris per l'hegemonia sobre els territoris hurrites a Nihiriya. Fou el darrer gran rei.

Fou derrocat segurament per Kuruntas o Kuruntiyas, fill de Muwatallis II, que es creu que va tenir el suport d'una de les faccions religioses. L'arqueologia de la capital mostra, durant aquests anys, un cert nivell de destrucció i després de reparació. Les teories divergeixen sobre si fou el mateix Tudhalias IV qui va recuperar el tron o fou el seu fill Arnuwandas III, el qual antigament es pensava que havia tingut un regnat curt però darrerament se suposa que fou més llarg. Arnuwandas va exigir al rei d'Ugarit, Ibiranu, que havia succeït a Ammistamru, el compliment de les seves obligacions militars i de vassallatge, que sembla que el rei siri no complia.

El final de l'Imperi[modifica]

Cap al 1207 aC va accedir al tron Subiluliuma II, fill de Tudhalias IV i germà o germanastre d'Arnuwandas III. Alashiya es va revoltar i el rei va fer una campanya contra l'illa durant la qual va lliurar tres batalles navals i terrestres; a l'illa, un cop conquerida, va fer construir un monument a la victòria.

Egipte li va enviar gra durant un període de fam. A Karkemish (Kargamis), Talmi-Tesub va succeir sense problemes a Ini-Tesub i el fill del nou rei, Kunzi-Tesub, també és esmentat en aquesta època, tot i que potser encara no era rei. A Ugarit regnava Ammurapi, i fou probablement la principal base naval hittita, efectiva sobretot per dominar la revolta d'Alashiya. Va conduir una campanya contra Isuwa, que no va tenir èxit, i és esmentada una altra campanya contra Tarhuntasa, on regnava el príncep hittita Kurunta.

Vers el 1185 aC els Pobles de la mar van començar a assolar la costa. El rei hittita va intentar resistir i va demanar ajut a tots els vassalls. La flota principal era a Ugarit, que va quedar desguarnida. Segurament, els hitites foren derrotats a l'oest i, com a conseqüència, algunes forces navals hitites es van rendir a Alashiya o en algun altre lloc.

Els Pobles de la mar van devastar tota la costa de l'imperi i van destruir la desguarnida Ugarit. Els kashkes també es van revoltar i van atacar Hattusa. El rei va establir la seva línia de defensa a Lawasanda, a Cilícia, però fou derrotat i probablement mort. Kunzi-Tesub, rei de Karkemish o Kargamis, i rebesnét de Subiluliuma I, va prendre el títol de gran rei, però poc després Karkemish també fou ocupada pels Pobles de la mar.

Període neohittita o dels Regnes neohitites[modifica]

Durant el període neohittita apareixen una sèrie de regnes, anomenats neohitites, que van ser fundats en el segle XI aC i que van perviure fins al segle VIII aC. Destaquen:

Pau i aliances dels hitites[modifica]

La variada activitat diplomàtica dels reis hittites ha arribat al nostre coneixement per dues fonts principals: la correspondència que sostingueren els hittites amb els egipcis trobades a les ruïnes de Tell el-Amarna, la capital del regne d'Akhenaton, i les còpies dels tractats, escrites en tauletes d'argila, aparegudes en els arxius d'Hattusa, la capital dels hittites. Hi ha una raó que explica l'existència de tantes tauletes i tan detallades, i és que perquè un tractat fos vàlid s'havia de considerar per escrit.

L'original s'escrivia, ordinàriament, sobre tauletes d'argent i a vegades d'or, però aquestes han estat objecte, al llarg de la història, a la rapinya dels que solament advertiren la seva vàlua en el metall preciós i no el document històric. Per això avui no ens resta només les copies en argila. De tals documents, uns estan redactats en hittita i altres en acadià, la llengua diplomàtica de l'Imperi Nou hittita. Tanmateix s'ha de considerar per separat tres tipus de tractat de pau o aliances les quals clàusules eren més o menys concessives, segons el poder militar de l'enemic.

Amb les grans potències de poder semblant al seu, els reis hittites signaren pactes d'aliança en igualtat de condicions. Exemple d'aquests tipus de pactes fou el signat per Hattusil III amb el faraó Ramsès II d'Egipte vers l'any 1270 a. de J. C. En ell s'anomena al faraó amb el títol de Gran Rei, propi dels reis hittites. El tractat determina d'igualtat de drets i deures entre les dues parts i està redactat en la llengua oficial de cadascuna d'elles. A diferència dels paus signades amb els pobles derrotats, que es fan el rei vassall, aquesta pau es signa amb el rei egipci, fórmula exclusiva que denota per si sola la igualtat de condicions. Sol acompanyar al tractat un jurament que les condicions de pau seran complides i es pren als Déus d'ambdós reialmes com a testimonis.

Si alguna de les dues parts viola el tractat, els seus Déus l'infligiran un càstig o, en els millors dels casos, la seva falta restarà impune, però l'enemistat tornarà a renéixer entre ambdós i la guerra serà el fruit de llur infidelitat.

Amb els països que tingueren d'inclinar-se davant la seva superioritat, els hittites signaven tractats de protectorat. Tal fou, per exemple, el signat pel gran Supiluliuma amb el regne mitanni. Algunes clàusules d'aquest acord a l'enemic amb benignitat i li ofereixen condicions equitatives i justes. Altres, per contra, es recreen en humiliar-lo i posen de manifest la superioritat del Gran Rei dels hittites. Normalment no se'ls exigeix cap tribut en metàl·lic, però si una considerable ajuda de contingents militars per a casos de guerra. Per la seva part, el vençut amb el que se signa la pau gaudirà de la protecció guerrera del rei hittita, però veurà limitada la seva iniciativa diplomàtica amb la resta dels països: no podrà declarar guerra ni establir aliances amb els altres països, sense el coneixement i l'acceptació dels hittites.

Per a fi, hi ha una tercera classe de tractats de pau, millor dites de vassallatge, que els reis hittites signaren amb aquells pobles als que derrotaren per complet, per exemple, amb el poble hurrita o amb el rei de Nuhase. En aquests tractats s'imposa al derrotat una sèrie de deures molt estrictes. Encara que conserva el dret de la propietat i l'administració dels seus territoris, està obligat a sevir al rei hittita en guerra contra enemics de dintre o de fora del país. El tractat precisa la quantia d'aquesta ajuda, tant en homes com en material de guerra. El vassall té prohibit per complet qualsevol revolta o atac al “Gran Rei”. Igualment, si el desenvolupament, de llurs relacions exteriors, tant polítiques com comercials, exerceix una activitat autònoma al marge del vistiplau dels hittites, restarà exposat a l'aplicació dels càstigs que s'indiquen en el tractat. Anualment es renova la submissió del vençut al rei hittita. Aquesta circumstància és aprofitada per pagar-li el tribut convingut en els casos en què s'hagués establert.

A diferència dels tractats signats d'igual a igual, aquests últims tipus són imposats per la voluntat unilateral del rei hittita, que és el que fixa les obligacions del vassall. Per llur part, el vassall ha d'acceptar activament el tractat amb un escrit i un jurament que prometi el seu compliment. Si, malgrat tot, no compleix el convingut, els déus posats per testimonis del seu jurament el castigaran i a més serà objecte de les nombroses sancions fixades. Aquestes són de tot gènere, arribant fins a la deportació dels transgressors però no es coneixen casos de condemna a mort del vassall. Perquè els hittites castiguin tant severament la infidelitat als déus, cal que el jurament hagi estat fet, a més de als déus del vençut, a llurs propis déus, els del panteó hittita, els mil déus del país, expressió amb la que són nomenats en tots els documents.

Vassalls hitites a Síria[modifica]

Els següents regnes i ciutats de Síria foren vassalls dels hitites en algun moment de la seva història:

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. La Gran Enciclopèdia Catalana recull la forma amb una sola "t" (entrada hitita) mentre que el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ha optat per dues "t" («hittita». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.).
  2. En les transcripcions de la llengua hittita, inclosos els noms dels reis, s'utilitzen habitualment signes diacrítics que presenten dificultats per a les cerques enciclopèdiques. En aquest cas, totes les "s" finals corresponen a "š", que representa el so de "xeix". Per a simplificar-ne l'accés, però, no s'utilitzarà "š" sinó "s".

Bibliografia[modifica]

  • Part de la informació per a l'elaboració d'aquest article ha estat extreta de Josep Pijoan i Soteras, Historia del Mundo, 5 vols., Barcelona, Salvat, 1926-1941, vol. 2, p. 78 i ss.