Salmanassar I
 Salmanassar I | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| |||
| Dades biogràfiques | |||
| Naixement | segle XIV aC | ||
| Mort | segle XIII aC | ||
| Activitat professional | |||
| Ocupació | Rei | ||
| Dades familiars | |||
| Fills | Tukultininurta I | ||
| Pare | Adadnirari I | ||
 | |||
Salmanassar I (Shulmanu-asharedu, El deu Shulmanu és preeminent")[1] fou rei d'Assíria vers 1274/1265 a 1245/1235 aC.[2] Fou fill i successor d'Adadnirari I. El seu regnat va durar uns trenta anys.
Contingut
Campanyes militars[modifica]
Els seus annals foren descoberts a les excavacions a Assur i encara que resulta difícil situar els fets en un any concret, si que es coneixen amb cert detall les seves campanyes en orde cronològic de com es van produir, fins a 20 campanyes (una cada any i mig):
- En la primera expedició va conquerir vuit països al nord-oest i va destruir la fortalesa d'Arinnu al país d'Arimi, la pols de la qual va portar a un temple a Assur.
- En la segona féu campanya a Mitanni
- Tercera, va tornar a Arimi
- Quarta, al país de Bir
- Cinquena, al país de Musri, conquerit parcialment
- Sisena, una tercera expedició al país d'Arimi on va combatre contra la ciutat de Pa'uza, al peu de la muntanya Kuyar
- Setena, una quarta expedició al país d'Arimi amb una batalla a la ciutat de Nabula
- Vuitena, una segona expedició al país de Musri
- Novena, una cinquena expedició al país d'Arimi amb una batalla a una ciutat de la que no s'indica el nom, situada a la part superior del Tigris.
- Desena, una sisena expedició a Arimi
- Onzena, expedició a la ciutat de Shinamu, amb batalla en aquest lloc
- Dotzena, expedició al país de Khanirabbat, on fou destruïda la fortalesa de Shungira i saquejada la ciutat d'Iq Geshka al peu de la muntanya Kashiari
- Tretzena, expedició al país dels kirchu, on la ciutat d'Isi fou saquejada
- Catorzena, una setena expedició a Arimi
- Quinzena, expedició al país de Ruri amb batalla a la ciutat de Murari
- Setzena, expedició al país de Makhirami fins a la ciutat de Kaltan o Kallan, al país d'Harran, sent saquejada tota la regió
- Dissetena, una vuitena expedició al país d'Arimi
- Duivuitena, expedició al país de Kushi amb batalla a la ciutat de Galpurisi
- Dinovena, una novena expedició al país d'Arimi amb batalla a la ciutat de Lishutishi
- Vintena, expedició a la ciutat de Sangiriti
La campanya més important fou la de Mitanni; aprofitant segurament el canvi de rei, Shattuara II de Mitanni es va revoltar (1274/1265 aC) amb l'ajut dels hitites i també dels nòmades akhlamu o ahlamnu (els arameus). El seu exèrcit va ocupar els passos de muntanya i els pous i es va declarar en rebel·lia. Quan hi fou enviat un exèrcit assiri, la manca d'aigua va fer difícil al camí però no va impedir la victòria assíria. El rei assiri diu a una estela que va matar 14.000 homes i la resta foren cegats d'un ull i enviats lluny; foren ocupats "9 temples, 180 ciutats foren destruïdes, i els exèrcits hurrites, hitites i dels akhlamu degollats com a bens". Les ciutats de Taidu i Irridu foren ocupades així com la muntanya Kashiar a Eluhat, les fortaleses de Sudu i Harranu fins a Karkemish a l'Eufrates. Una inscripció esmenta la construcció d'un temple dedicat a Adad a la ciutat de Kahat que sens dubte fou també ocupada. Això fou vers el 1270 aC i fou el final del regne. La població fou en part deportada i en part semi esclavitzada; els documents assiris esmenten els "homes desarrelats" deportats de Mitanni i que es van enviar pel cultiu unes llavors per produir "aliments pel bestiar i per ells mateixos" (per exemple s'esmenta al governador de la ciutat de Nahur, anomenat Meli Sah per repartir civada entre les persones de Shududu). A la zona del Balikh es va establir una línia de fortaleses contra els hitites. Mitanni va esdevenir la província de Khanigalbat sota el govern del príncep i gran visir Ili-ippada.
Oficials limmu dels anys del seu regnat[modifica]
Els oficials limmu anuals que segueixen (els anys esmentats són 1265 a 1235 aC però poden ser també 1274 a 1244 aC) deriven de la llista de Freydank[3] and McIntyre,[4] i l'orde exacte dels primers és una conjectura però a partir de Sherriya l'orde està ben determinat:
1265 Adad-šumu-lešir fill de Sin-ašared
1264 Šulmanu-ašared (king)
1263 Mušabšiu-Šibitti
1262 Ber-šumu-iddina
1261 Abi-ili fill d'Aššur-šumu-lešir
1260 Aššur-alik-pana
1259 Adad-Šamši fill d'Adad-šumu-lešir
1258 Kidin-Sin fill d'Adad-teya
1257 Šerriya
1256 Aššur-kašid
1255 Aššur-mušabši fill d'Iddin-Mer
1254 Aššur-mušabši fill d'Anu-mušallim
1253 Qibi-Aššur fill de Šamaš-aḫa-iddina
1252 Aššur-nadin-šume
1251 Mušallim-Aššur
1250 Qibi-Aššur fill de Ṣilli-Marduk
1249 Ina-pi-Aššur-lišlim fill de Babu-aḫa-iddina
1248 Ber-šumu-lešir fill d'Ete-pi-Tašmete
1247 Aššur-dammiq fill d'Abi-ili
1246 Ber-bel-lite
1245 Ištar-eriš fill de Šulmanu-qarrad
1244 Lullayu fill d'Adad-šumu-iddina
1243 Aššur-ketti-ide fill d'Abi-ili
1242 Ekaltayu
1241 Aššur-daʼissunu fill d'Ululayu
1240 Riš-Adad
1239 Nabu-bela-uṣur
1238 Usat-Marduk
1237 Ellil-ašared
1236 Ittabši-den-Aššur
1235 Ubru
Final de regnat[modifica]
Salmanassar I va construir palaus a Assur i Níniveh, va restaurar el temple del món a Assur, ui va fundar la ciutat de Nimrud. A la seva mort el va succeir el seu fill Tukultininurta I.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Georges Roux, Ancient Iraq (Penguin, 3rd ed., 1992), p. 295.
- ↑ «Salmanassar I». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Helmut Freydank, AoF 3 (2005), 45-56.
- ↑ http://www.geocities.com/farfarer2001/eponyms/shalmaneser_1/shalmaneser1_summary.html&date=2009-10-25+22:04:04 Eponyms of Shalmaneser 1 - Summary
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salmanassar I |
- C. Dreys, Historia Universal, Barcelona 1894
