Salmanassar I

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSalmanassar I
KingshalmaneserI.jpg
Biografia
Naixement segle XIV aC
Mort segle XIII aC
 Rei d'Assíria 

Activitat
Ocupació Rei
Família
Fills Tukultininurta I
Pare Adadnirari I
Modifica les dades a Wikidata
Salmanassar I aboca la pols d'una ciutat conquerida en un temple assiri.

Salmanassar I (Shulmanu-asharedu, El deu Shulmanu és preeminent")[1] fou rei d'Assíria vers 1274/1265 a 1245/1235 aC.[2] Fou fill i successor d'Adadnirari I. El seu regnat va durar uns trenta anys.

Campanyes militars[modifica]

Assíria vers el 1270 aC

Els seus annals foren descoberts a les excavacions a Assur i encara que resulta difícil situar els fets en un any concret, si que es coneixen amb cert detall les seves campanyes en orde cronològic de com es van produir, fins a 20 campanyes (una cada any i mig):

  • En la primera expedició va conquerir vuit països al nord-oest i va destruir la fortalesa d'Arinnu al país d'Arimi, la pols de la qual va portar a un temple a Assur.
  • En la segona féu campanya a Mitanni
  • Tercera, va tornar a Arimi
  • Quarta, al país de Bir
  • Cinquena, al país de Musri, conquerit parcialment
  • Sisena, una tercera expedició al país d'Arimi on va combatre contra la ciutat de Pa'uza, al peu de la muntanya Kuyar
  • Setena, una quarta expedició al país d'Arimi amb una batalla a la ciutat de Nabula
  • Vuitena, una segona expedició al país de Musri
  • Novena, una cinquena expedició al país d'Arimi amb una batalla a una ciutat de la que no s'indica el nom, situada a la part superior del Tigris.
  • Desena, una sisena expedició a Arimi
  • Onzena, expedició a la ciutat de Shinamu, amb batalla en aquest lloc
  • Dotzena, expedició al país de Khanirabbat, on fou destruïda la fortalesa de Shungira i saquejada la ciutat d'Iq Geshka al peu de la muntanya Kashiari
  • Tretzena, expedició al país dels kirchu, on la ciutat d'Isi fou saquejada
  • Catorzena, una setena expedició a Arimi
  • Quinzena, expedició al país de Ruri amb batalla a la ciutat de Murari
  • Setzena, expedició al país de Makhirami fins a la ciutat de Kaltan o Kallan, al país d'Harran, sent saquejada tota la regió
  • Dissetena, una vuitena expedició al país d'Arimi
  • Duivuitena, expedició al país de Kushi amb batalla a la ciutat de Galpurisi
  • Dinovena, una novena expedició al país d'Arimi amb batalla a la ciutat de Lishutishi
  • Vintena, expedició a la ciutat de Sangiriti

La campanya més important fou la de Mitanni; aprofitant segurament el canvi de rei, Shattuara II de Mitanni es va revoltar (1274/1265 aC) amb l'ajut dels hitites i també dels nòmades akhlamu o ahlamnu (els arameus). El seu exèrcit va ocupar els passos de muntanya i els pous i es va declarar en rebel·lia. Quan hi fou enviat un exèrcit assiri, la manca d'aigua va fer difícil al camí però no va impedir la victòria assíria. El rei assiri diu a una estela que va matar 14.000 homes i la resta foren cegats d'un ull i enviats lluny; foren ocupats "9 temples, 180 ciutats foren destruïdes, i els exèrcits hurrites, hitites i dels akhlamu degollats com a bens". Les ciutats de Taidu i Irridu foren ocupades així com la muntanya Kashiar a Eluhat, les fortaleses de Sudu i Harranu fins a Karkemish a l'Eufrates. Una inscripció esmenta la construcció d'un temple dedicat a Adad a la ciutat de Kahat que sens dubte fou també ocupada. Això fou vers el 1270 aC i fou el final del regne. La població fou en part deportada i en part semi esclavitzada; els documents assiris esmenten els "homes desarrelats" deportats de Mitanni i que es van enviar pel cultiu unes llavors per produir "aliments pel bestiar i per ells mateixos" (per exemple s'esmenta al governador de la ciutat de Nahur, anomenat Meli Sah per repartir civada entre les persones de Shududu). A la zona del Balikh es va establir una línia de fortaleses contra els hitites. Mitanni va esdevenir la província de Khanigalbat sota el govern del príncep i gran visir Ili-ippada.

Oficials limmu dels anys del seu regnat[modifica]

Els oficials limmu anuals que segueixen (els anys esmentats són 1265 a 1235 aC però poden ser també 1274 a 1244 aC) deriven de la llista de Freydank[3] and McIntyre,[4] i l'orde exacte dels primers és una conjectura però a partir de Sherriya l'orde està ben determinat:

1265 Adad-šumu-lešir fill de Sin-ašared
1264 Šulmanu-ašared (king)
1263 Mušabšiu-Šibitti
1262 Ber-šumu-iddina
1261 Abi-ili fill d'Aššur-šumu-lešir
1260 Aššur-alik-pana
1259 Adad-Šamši fill d'Adad-šumu-lešir
1258 Kidin-Sin fill d'Adad-teya
1257 Šerriya
1256 Aššur-kašid
1255 Aššur-mušabši fill d'Iddin-Mer
1254 Aššur-mušabši fill d'Anu-mušallim
1253 Qibi-Aššur fill de Šamaš-aḫa-iddina
1252 Aššur-nadin-šume
1251 Mušallim-Aššur
1250 Qibi-Aššur fill de Ṣilli-Marduk
1249 Ina-pi-Aššur-lišlim fill de Babu-aḫa-iddina
1248 Ber-šumu-lešir fill d'Ete-pi-Tašmete
1247 Aššur-dammiq fill d'Abi-ili
1246 Ber-bel-lite
1245 Ištar-eriš fill de Šulmanu-qarrad
1244 Lullayu fill d'Adad-šumu-iddina
1243 Aššur-ketti-ide fill d'Abi-ili
1242 Ekaltayu
1241 Aššur-daʼissunu fill d'Ululayu
1240 Riš-Adad
1239 Nabu-bela-uṣur
1238 Usat-Marduk
1237 Ellil-ašared
1236 Ittabši-den-Aššur
1235 Ubru

Final de regnat[modifica]

Salmanassar I va construir palaus a Assur i Níniveh, va restaurar el temple del món a Assur, ui va fundar la ciutat de Nimrud. A la seva mort el va succeir el seu fill Tukultininurta I.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Georges Roux, Ancient Iraq (Penguin, 3rd ed., 1992), p. 295.
  2. «Salmanassar I». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Helmut Freydank, AoF 3 (2005), 45-56.
  4. http://www.geocities.com/farfarer2001/eponyms/shalmaneser_1/shalmaneser1_summary.html&date=2009-10-25+22:04:04 Eponyms of Shalmaneser 1 - Summary

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salmanassar I Modifica l'enllaç a Wikidata
  • C. Dreys, Historia Universal, Barcelona 1894