Sulili

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSulili
Biografia
Naixement segle XXI aC
Mort p. segle XXI aC
  Rei d'Assíria 


← AminuKikkia →
Activitat
Ocupació Sobirà
Altres
Títol Rei
Pare Aminu
Modifica les dades a Wikidata

Sulili o Sulilu fou rei d'Assíria el considerat fundador de la reialesa. Sulili hauria començar a regnat al període d'Ibbisin (Ibi Sin) quan el poder de la dinastia d'Ur declinava ràpidament i s'hauria independitzat. No obstant les llistes reials esmenten 26 reis anteriors, 16 nòmades vivint en tendes i 10 reis més dels quals es coneix l'ancestre. Com que la llista de reis no reclama cap parentiu entre els 15 primers reis, s'ha pensat que potser eren els caps tribals de la unió dels quals va néixer Assíria, i que el setzè rei, Ushpia, fundador del temple d'Assur, va posar fi a la vida nòmada i va iniciar una continuïtat dinàstica cap al final del segle xxii aC o al segle xxi aC. Des d'Ushpia els reis es succeeixen de pare a fill, per deu generacions (això donaria uns 200 anys) fins a arribar a l'onzè, Sulili que és el primer d'una sèrie de sis reis, dels quals el nom estaria gravat en rajola, però no hi consta el nom del pare com en els deu precedents. Però com que Assur com a ciutat i el culte a Ashur existien ja abans de regnat de Sargon I (com consta en alguns texts uns 200 anys abans), Ushpia hauria hagut de fundar Assur vers abans del 2000 aC i després del 2500 aC; l'arqueologia demostra que Assur existia vers aquesta data. Se sap que la llista de reis no inclou els períodes de dominació estrangera perquè Zarikum, que es qualifica de governador (sakkanakkum) d'Assur per compte del rei Amar-Sin d'Ur, no figura a les llistes reials.

Apareix en una inscripció posterior (segons el costum assiri de relacionar ancestres) com a successor d'Enlil-Kapkapi o Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi) que com que és un personatge desconegut s'ha suposat que seria el mateix rei esmentat amb el número 25 a la llista de reis, amb el nom de Ila-kabkabu, i com que el successor d'aquest fou el seu fill Aminu, es podria suposar que Sulili fou fill d'Aminu, però podria ser una suposició errònia: Ila-kabkabu fou el suposat pare de Shamsiadad d'Ekallatum i d'Aminu d'Assur, però aquesta separació no es va establir abans del segle xix aC. Així si Suliel va succeir a Aminu, va haver de ser contemporani de Shamsiadad, governant un a Ekallatum i Shubat-Enlil i l'altra a Assur i això donaria una datació pel seu regne de vers 1900-1800 aC.

El fet que el seu successor Kikkiya hagués construït la muralla d'Assur s'interpreta com que Sulili fou el darrer sobirà que va ser dependent de la dinastia III d'Ur almenys en bona part del regnat, i el seu successor va marcar la independència amb la construcció de la muralla. La III dinastia d'Ur va durar en la cronologia curta del 2055 al 1940 aC i en la mitja del 2119 al 2003 aC datacions que permeten diverses combinacions, però el seu regnat se situaria segons les diverses cronologies entre des del 2020 cronologia llarga), el 1960 aC ((cronologia mitjana) i el 1920 aC ((cronologia curta), però Ila-kabkabu governava més o menys entre vers el 1900 aC (cronologia llarga) 1850 aC (en la cronologia mitjana) o 1800 aC (en la curta), i per tant no podia ser avi de Sulili en cap cas. Es podria suposar doncs que Sulili fou contemporani d'un dels ancestres coneguts d'Ila-kabkabu i descendent efectivament d'aquest desconegut Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi). Hi havia doncs dues dinastia governant a Assíria, no necessàriament a Assur doncs com se sap Shamshi-Adad I no governava pas aquesta ciutat com a centre del seu imperi. Que Sulili fos un sakkanakkum per compte d'Ur que va conservar el poder, és una teoria més; segons això el país d'Assur o Assíria estava dominat per una unió de tribus amorrites de las que Ushpia fou cap i que va fundar el temple en la ciutat ja existent, mentre que Sulili representava el poder estranger ocupant que en un moment donat perd els vincles amb la dinastia d'Ur i queda independent. Així durant uns dos-cents anys coexisteixen un poder polític-militar i un poder tribal-religiós.

Referències[modifica]

  • Assyria, per Sebastian Münster, a [1]