Emar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Emar —en àrab إيمار. Īmār—, actualment Tell Meskene —en àrab تل مسكنة, Tall Maskana—, a la governació d'Alep, fou una ciutat a la vora de l'Eufrates, al sud de Carquemix, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, uns 100 km a l'est d'Alep. Important centre comercial fundat al tercer mil·lenni, Emar és esmentada a les tauletes trobades a Ebla com a centre comercial ja vers el 2500 aC, quan estava sota influència d'Ebla,[cal citació] i a les de Mari vers el 1800 aC, quan estava sota influència de Yamkhad.[cal citació] Les tauletes de Mari anomenen als seus habitants «imarites» o «emarites.»[cal citació]

Arqueologia[modifica]

Les excavacions es van iniciar per evitar que les aigües cobrissin el lloc amb la construcció de la presa de Tabqa, formant el llac El Assad.. Entre 1972 i 1976 fou excavada per Jean-Claude Margueron trobant nombroses tauletes en escriptura cuneïforme en accadià i diversos edificis datats a l'època del final del bronze, formats per temples i habitacions, entre els quals l'anomenat temple de Devin on es va trobar una llibreria amb texts sagrats rituals i literaris, que seria el temple de Baal i possiblement de la seva esposa Astarte (segles XIII i XII aC), i una muralla del bronze mitja (vers 2000-1500 aC); hi ha algunes construccions més antigues encara no estudiades.[1] Acabada l'excavació el lloc va quedar sense vigilància i fou sistemàticament saquejat; moltes tauletes i antiguitats van aparèixer al mercat negre. El 1992 se'n va fer càrrec el Directori General d'Antiguitats i Museus i es van iniciar noves excavacions que van posar a la llum les capes entre la meitat del tercer mil·lenni i la meitat del primer mil·lenni, la Imar esmentada a les tauletes de Mari i també a Ebla i altres llocs. El 1996 va començar a treballar un equip conjunt sirià-alemany sota direcció d'Uwe Finkbeiner.[2][3] En total s'han trobat més de 1100 tauletes en accadià de les quals unes 300 procedents del mercat negre i 800 de les excavacions; també s'han trobat un centenar de tauletes en hurrita i una en hitita. Els estudis foren publicats per Daniel Arnaud als anys vuitanta.

Història[modifica]

Estratègicament situada a l'Eufrates va estar sota influència d'Ebla a la meitat del tercer mil·lenni, fins a una època indeterminada. Les informacions desapareixen fins al segle xviii aC quan estava sota influència del regne de Yamkhad, format pels amorrites.

Només s'esmenten quatre reis, que datarien de vers 1400-1330 aC, quan la ciutat estava altre cop sota influència d'Ebla. Se'n saben el noms però no l'orde de successió, tot i que es pensa que el primer fou Enzi-Damu o Rusi-Damu, casat amb Tisha-Lim, princesa d'Ebla. Els quatre reis (títol "en") són:

  • Enzi-Damu o Rusi-Damu
  • Ib-Damu
  • Ishqi-Damu
  • Tibur-Lim

Vers el 1300 aC fou traslladat del seu emplaçament inicial a un lloc no massa distant a l'oest (uns 500 metres), una mica més elevat, degut a un canvi de curs del riu, trasllat obra del rei hitita Subiluliuma I o del seu fill Mursilis II i fou la capital de l'anomenat país d'Ashtata, vassall del regne de Karkemish. La monarquia d'Emar fou establerta vers el segle xiii aC però el poder efectiu va romandre en mans del consell d'ancians i els clans. El sistema feudal conegut com a ilku era similar al d'Ugarit.

Les tauletes esmenten els anys de desastres, guerres, o desastres i guerres i la venda de propietats o de nois com esclaus per fer front a la gana durant els anys de desastres.

L'origen de la monarquia és poc conegut atès que la ciutat gairebé no tenia antecedents monàrquics. Probablement està relacionat amb l'establiment d'una fortalesa defensiva contra l'increment del poder d'Assíria. Un dels texts explica un cop d'estat durant el regne d'un dels sis reis que va tenir la ciutat, en el qual van participar activament els hupsu, un grup social marginat. Vers el 1200 aC s'esmenten atacs de grups hurrites i d'un grup desconegut anomenat els tarwu, potser un grup dels pobles de mar; també els arameus tenien incidència a la zona en aquest temps. No hi ha dubte que els assiris no van tenir part en el final de la ciutat que es va produir vers el 1187 aC a causa del foc com testimonien les excavacions.

El seu nom arameu fou Byt Bls. A l'època bizantina es va repoblar i es va dir Barbalissos, i sota els àrabs fou Balis. El 253 romans i àrabs van lliurar una batalla prop de la ciutat amb victòria persa. A partir del segle iv fou inclosa en la província de la Síria Eufratense (o Augusta Euphratensis) i va esdevenir una ciutat de frontera. Els perses la van saquejar més d'una vegada especialment sota Cosroes II (591-628) sent restaurada per Justinià I. Fou el lloc de martiri del sant Bacchus (company de sant Sergi), cèlebre a la regió (vers 303). Fou seu d'un bisbat molt matiner sufragani de Hierapolis Bambyce (Manbidj); el seu bisbe Antoni va estar present al concili de Nicea I del 325 i es coneixen dos bisbes més (Aquili i Marinià) entre 431 i 451 (Michel Le Quien, II, 949); el bisbat va existir fins al segle VI.

Al final del segle viii (793) i fins a 1042 s'hi documenten bisbes jacobites.

Fou ocupada pels àrab per tractat després de la conquesta d'Alep; part de la població va abandonar la ciutat. Fou part del jund de Qinnasrin i sota Harun ar-Raixid fou inclosa en els Awasim. El 859 va patir un terratrèmol que la va damnar greument; llavors va passar als tulúnides i més tard als hamdànides, fins que al final del segle xi va passar als seljúcides. Va ser part dels dominis aiúbides sota diversos sobirans i finalment fou arruïnada per la invasió mongola.

Notes[modifica]

  1. Margueron va publicar les troballes a Emar entre 1975 i 1990, començant amb "Les fouilles françaises de Meskéné-Emar", a Comptes-rendus de l'Académie des Inscriptions et Belle-Lettres 1975:201-213; Daniel Arnaud va publicar els texts cuneïforms, 1985-87.
  2. U. Finkbeiner, Emar & Balis 1996-1998. Preliminary Report of the Joint Syrian-German Excavations with the Collaboration of Princeton University, Berytus, vol. 44, pp.5-34, 2000
  3. U. Finkbeiner and F. Sakal, Emar after the closure of the Tabqa Dam The Syrian-German Excavations 1996 - 2002. Volume I: Late Roman and Medieval Cemeteries and Environmental Studies, Brepols, 2010, ISBN 2503533205

Referències[modifica]

  • Adamthwaite, Murray R., Late Hittite Emar: The Chronology, Synchronisms, and Socio-Political Aspects of a Late Bronze Age Fortress Town, Peeters, 2001, ISBN 9042909099
  • Arnaud, Daniel 1985/87 Emar: Récherches au pays d'Aştata VI: Textes sumériens et akkadiens (Paris)
  • Chavalas, Mark William,Emar: the history, religion, and culture of a Syrian town in the late Bronze Age 1996
  • D'Alfonso, Lorenzo, Yoram Cohen Dietrich Sürenhagen, The City of Emar Among the Late Bronze Age Empires 2008
  • Dalley, Stephanie and Beatrice Teissier, Tablets from the Vicinity of Emar and Elsewhere, Iraq, vol. 54, pp. 83–111, 1992
  • Yoram Cohen, The Scribes and Scholars of the City of Emar in the Late Bronze Age, Eisenbrauns, 2009, ISBN 1575069318

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 36° 04′ N, 38° 01′ E / 36.067°N,38.017°E / 36.067; 38.017