Naram-Sin d'Accàdia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNaram-Sin d'Accàdia
Stele Naram Sim Louvre Sb4.jpg
 Rei 

Biografia
Naixement segle XXII aC (Julià)
Mort 2118 aC
Activitat
Ocupació Sobirà
Altre
Títol Rei
Fill/a Xar-Kali-Xarri
Pare Manixtuixu
Modifica dades a Wikidata
Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC
L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC

Naram-Sin (? - 2223 aC) fou el quart rei de l'Imperi d'Accad. S'han trobat restes del seu pas per Darband-i-Gaur als Zagros, on va combatre els lullu, que feien incursions de saqueig a Sumer. Va morir cap al 2223 aC i el va succeir el seu fill Xar-Kali-Xarri ("Rei de tots els reis").

Era nét de Sargon I i fill de Manishtushu al que va succeir cap al 2260 aC. Només iniciat el seu regnat es van revoltar Kish, Kutha, Kazallu, Marad, Umma, Nippur, Uruk, Sippar, els països de Magan, els regnes elamites (Warakshe -esmentat com a Parahsum-, Awan, Anshan, Sheriku -esmentat com a Sirihum-, Mardaman i segurament també Zahara o Zakhara -potser Amarak-), el país de Simurrum, Namar, Apishal i Mari. Encara que els relats fan totes les revoltes simultànies és possible que no ho fossin, i que hi haguessin participat altres estats en el transcurs dels anys. Però Naram-Sin les va derrotar totes i va conservar l'imperi unit i encara el va estendre a territoris més llunyans (influència sobre els regnes hurrites, les actuals Síria i Líban, Magan que podria ser Oman o Makran, i Meluhha, que uns diuen que és la costa de Makran i altres que el Sinaí) que el seu avi i es va proclamar "Rei de les quatre zones"

Cap al 2240 aC un rei d'Awan (avui Shushtar), suposadament el rei Khita, va fer un tractat amb Naram-Sin el que indica que la posició de Naram-Sin a l'Elam no era ferma, ja que feia tractats en lloc d'imposar la seva voluntat. No obstant els regnes elamites no es van independitzar definitivament fins a la seva mort.

El cub gur reial de Naram-Sin

Es va produir una millora important de les Unitats de mesura de Mesopotàmia el 2150 a.C. durant el seu regnat, quan els diversos sistemes que coexistien van ser unificats en un únic estàndard oficial: el cub gur reial. La reforma del rei accadi es considera el primer sistema estandarditzat de mesures a Mesopotàmia. El cub gur reial (en escriptura cuneïforme: LU2.GAL.GUR, 𒈚𒄥; en accadi: šarru kurru) era un ortoedre teòric d'aigua d'aproximadament 6 m × 6 m × 0,5 m del qual es podien derivar la resta d'unitats.]] el 2150 a.C. durant l'imperi accadi sota el regnat de Naram-Sin, quan els diversos sistemes que coexistien van ser unificats en un únic estàndard oficial: el cub gur reial.[1] La reforma del rei accadi es considera el primer sistema estandarditzat de mesures a Mesopotàmia..[1] El cub gur reial (en escriptura cuneïforme: LU2.GAL.GUR, 𒈚𒄥; en accadi: šarru kurru) era un ortoedre teòric d'aigua d'aproximadament 6 m × 6 m × 0,5 m del qual es podien derivar la resta d'unitats.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Powell, Marvin A. Civilizations of the Ancient Near East. III. Charles Scribner’s Sons, 1995, p. 1955. ISBN 0-684-19279-9. «Metrology and Mathematics in Ancient Mesopotamia» 

Bibliografia[modifica]

  • Babylonian Life and History, per E. A. Wallis Budge
  • Mesopotamia. British Museum Press. 2000. pp. 67–68. ISBN 0-7141-2181-9. OCLC 43501084.
  • Kleiner, Fred (2005). Gardner's Art Through The Ages, Thomson-Wadsworth. p. 41. ISBN 0-534-64095-8.
  • Louvre (Arts and Architecture). Köln: Könemann. ISBN 3-8331-1943-8.
  • H.W.F. Saggs, The Babylonians, quarta edició 1988, Macmillan Publishers Ltd.
  • J. P. Naab, E. Unger, Die Entdeckung der Stele des Naram-Sin in Pir Hüseyin, Istanbul Asariatika Nesriyati XII (1934) - «Unger, Eckhard». Arxivat de l'original el 4 de setembre de 2006..


Precedit per:
Manixtuixu
Rei d'Accad
2260 aC2223 aC
Succeït per:
Xar-Kali-Xarri
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naram-Sin d'Accàdia Modifica l'enllaç a Wikidata