Enheduanna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEnheduanna
Disk of Enheduanna.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 2300 aC
Mesopotàmia
Mort segle XXIII aC
Activitat professional
Camp de treball Poesia
Ocupació Poeta i escriptora
Dades familiars
Pares Sargon d'AccadTashlultum
Germans
Modifica dades a Wikidata

Enheduanna o Enkheduanna,[1] (2285–2250 aC),[2] va ser una «poetessa» accàdia considerada "l'autor i poeta" conegut pel seu nom més antic del món, i una de les primeres dones en la història de la qual es coneix el nom,[3] Va ostentar l'important càrrec de sacerdotessa de la deessa Inanna i del déu lunar Nanna.[4] Era una princesa, filla del Sargon d'Accad, va viure a la ciutat-estat d' Ur, al sud de la regió de sumeria.

El seu nom s'ha transliterat com Enheduanna, En-hedu-ana o EnHeduAnna, en idioma sumeri "En"[5] vol dir gran sacerdot o suma sacerdotessa, "Hedu" vol dir adorn, i "An" vol dir cel, el títol "Heduana" (adorn del cel) és un epítet poètic que assenyalava a la bellesa de la Lluna en el cel, de manera que el seu nom es pot traduir literalment com «suma sacerdotessa de l'adorn del cel»,[6] o en directa referència a la Lluna «suma sacerdotessa de la Lluna».

Vida[modifica]

És la primera persona de la qual es coneix que ostentà el títol de "Sacerdotessa En", un paper de gran importància política que molt sovint dugueren les filles de la família reial[7] que dominava en Mesopotàmia; com Enmenanna, filla de Naram-Sin d'Accad, fins a la filla de Nabonid, rei de Babilònia al segle VII a. C.

Enheduanna era tia del rei accadi Naram-Sin i fou una de les primeres dones de la història el nom de la qual es coneix. Fou nomenada pel seu pare, el rei Sargón de Accad,[1] com a summa sacerdotessa de Nanna, el déu-Lluna sumeri, una de les majors divinitats del panteó mesopotàmic, en Ur, durant el mil·lenni III aC .[2] Sa mare va ser la reina Tashlultum.[8][9]

El nomenament es considera un atreviment polític per part de Sargon, per ajudar a fomentar el poder de Sumer al sud on es trobava la ciutat d'Ur.[10]

Continuà amb el càrrec durant el regnat de Rimush, el seu germà. Fou durant aquest regnat de Rimush quan s'implicà en l'agitació política, raó per la qual fou expulsada i, més tard, eventualment reinstaurada como a summa sacerdotessa. La seua composició Exaltació d'Inanna o ‘nin me sar2-ra’[11] detalla la seua expulsió d'Ur i la posterior eventual reinstauració (Franke 1995: 835). Açò es relaciona amb "La maledicció d'Accad"[12] en la qual Naram-Sin, sota qui és possible també que Enheduanna servís, és maleït i desterrat per Enlil. Després de la seua mort, Enheduanna continuà sent recordada com a una figura important, potser inclús obtenint un estatus semidiví.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cruz García, Álvaro. «Literatura en Sumer y Acad» (en castellà). Arte e Historia. Junta de Castilla y León. [Consulta: 2 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 Binkley, Roberta. «Summary of Major Themes "Enheduanna: An Overview of Her Writings"» (en anglès). Hosted by the Center for Digital Discourse and Culture at Virginia Tech University, 1998. [Consulta: 2 juliol 2016].
  3. J.-J. Glassner, « La princesse Enheduana », Pour la Science, agost 2008
  4. Jeremy Black, Anthony Green. Gods, Demons, and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en anglès), 1992, p. 134. ISBN ISBN 0-292-70794-0. 
  5. «Pennsylvania Sumerian Dictionary».
  6. «The En-hedu-Ana Research Pages» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2016].
  7. J Renger 1967: "Untersuchungen zum Priestertum in der altbabylonischen Zeit", Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. Vol. 58. p. 118.
  8. Elisabeth Meier Tetlow. Women, Crime, and Punishment in Ancient Law and Society: The ancient Near East. Continuum International Publishing Group, 2004. ISBN 978-0-8264-1628-5 [Consulta: 29 juliol 2011]. 
  9. Michael Roaf. Mesopotamia and the ancient Near East. Stonehenge Press, 1992. ISBN 978-0-86706-681-4 [Consulta: 29 juliol 2011]. 
  10. Franke, Franke, S. Kings of Akkad: Sargon and Naram-Sin" en Sasson, Jack, M. "Civilizations of the Ancient Near East". Scribener, Nueva York, 1995, p. 831
  11. traducción ETCSL: t.4.07.2
  12. traducción ETCSL: t.2.1.5
  13. Hallo, William W. y Van Dijk, J.J.A. The Exaltation of Inanna, Yale University Press, 1968 p. 5