Enheduanna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enheduanna
Disk of Enheduanna.JPG
Mort segle XXIII aC
Ocupació poeta i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Enheduanna o Enkheduanna,[1] (2285–2250 aC),[2] va ser una «poetessa» accàdia considerada "l'autor i poeta" conegut pel seu nom més antic del món, i una de les primeres dones en la història der la qual es coneix el seu nom,[3] va ostentar l'important càrrec de «Sacerdotessa» de la deessa del déu llunar An.[4] Era una princesa, filla del Sargon d'Accad, va viure a la ciutat-estat d' Ur, al sud de la regió de sumeria.

El seu nom s'ha transliterat com Enheduanna, En-hedu-ana o EnHeduAnna, en idioma sumeri "A" vol dir gran sacerdot o suma sacerdotessa, "Hedu" vol dir adorn, i "An" vol dir cel, el títol "Heduana" (adorn del cel) és un epítet poètic que assenyalava a la bellesa de la Lluna en el cel, de manera que el seu nom es pot traduir literalment com «suma sacerdotessa de l'adorn del cel»,[5] o en directa referència a la Lluna «suma sacerdotessa de la Lluna».

Vida[modifica | modifica el codi]

És la primera persona de la qual es coneix ostentà el títol de "Sacerdotessa En", un paper de gran importància política que molt sovint dugueren les filles de la família reial[6] que dominava en Mesopotàmia; com Enmenanna, filla de Naram-Sin d'Akkad, fins a la filla de Nabonid, rei de Babilònia al segle VII a. C.

Enheduanna era tia del rei acadi Naram-Sin i fou una de les primeres dones de la història el nom de la qual es coneix. Fou nomenada pel seu pare, el rei Sargón de Acad,[1] com a summa sacerdotessa de Nanna, el déu-Lluna sumeri, una de les majors divinitats del panteó mesopotámic, en Ur, durant el mil·lenni III aC .[2] Sa mare va ser la reina Tashlultum.[7][8]

El nomenament es considera un atreviment polític per part de Sargó, per ajudar a fomanetar el poder de Sumer al sur on es ytobava la ciutat d'Ur.[9]

Continuà amb el carrec durant el regnat de Rimush, el seu germà. Fou durant aquest regnat de Rimush quan s'implicà en l'agitació política, raó per la qual fou expulsada, i més tard eventualment reinstaurada como a summa sacerdotessa. La seua composició Exaltació d'Inanna o ‘nin me sar2-ra’[10] detalla la seua expulsió d'Ur i la posterior eventual reinstauració (Franke 1995: 835). Açò es relaciona amb "La maledicció d'Acad"[11] en la qual Naram-Sin, sota qui és posible també que Enheduanna servís, és maleït i desterrat per Enlil. Després de la seua mort, Enheduanna continuà sent recordada com a una figura important, potser inclús obtenint un estatus semidiví.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cruz García, Álvaro. «Literatura en Sumer y Acad» (en castellà). Arte e Historia. Junta de Castilla y León. [Consulta: 2 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 Binkley, Roberta. «Summary of Major Themes "Enheduanna: An Overview of Her Writings"» (en anglès). Hosted by the Center for Digital Discourse and Culture at Virginia Tech University, 1998. [Consulta: 2 juliol 2016].
  3. J.-J. Glassner, « La princesse Enheduana », Pour la Science, agost 2008
  4. Jeremy Black, Anthony Green. Gods, Demons, and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en anglès), 1992, p. 134. ISBN ISBN 0-292-70794-0. 
  5. «The En-hedu-Ana Research Pages» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2016].
  6. J Renger 1967: "Untersuchungen zum Priestertum in der altbabylonischen Zeit", Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. Vol. 58. p. 118.
  7. Elisabeth Meier Tetlow. Women, Crime, and Punishment in Ancient Law and Society: The ancient Near East. Continuum International Publishing Group, 2004. ISBN 978-0-8264-1628-5 [Consulta: 29 juliol 2011]. 
  8. Michael Roaf. Mesopotamia and the ancient Near East. Stonehenge Press, 1992. ISBN 978-0-86706-681-4 [Consulta: 29 juliol 2011]. 
  9. Franke, Franke, S. Kings of Akkad: Sargon and Naram-Sin" en Sasson, Jack, M. "Civilizations of the Ancient Near East". Scribener, Nueva York, 1995, p. 831
  10. traducción ETCSL: t.4.07.2
  11. traducción ETCSL: t.2.1.5
  12. Hallo, William W. y Van Dijk, J.J.A. The Exaltation of Inanna, Yale University Press, 1968 p. 5