Kug-Baba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kubaba representada a Karkemish

Kubaba (a la Crònica Weidner o d'E-sagila;[1] en sumeri: Kug-Bau, és l'única reina de la llista de reis sumeris, que diu que va regnar 100 anys. Moltes versions de la llista de reis la situen sola com l'única de la dinastia (tercera dinastia de Kish), que va assolir l'hegemonia després de Sharrum-Iter de Mari, però altres versions la combinen amb la quarta dinastia de Kish, que va seguir a l'hegemonia d'Akshak. Abans d'esdevenir reina, la llista diu que fou encarregada de taverna.

La Crònica de Weidner és una carta de propaganda que intenta predatar el culte de Marduk a un període més antic i demostrar que qualsevol dels reis que havia negligit els ritus del seu culte havia perdut l'hegemonia de Sumer. Inclou un petit relat de com va ascendir la casa de Kubaba durant el regnat de Puzur-Nirah d'Akshak:

« "En el regnat de Puzur-Nirah, rei d'Akšak, els pescadors d'aigua dolça d'E-sagila agafaven els peixos com a menjar per al gran déu Marduk; els oficials del rei els van confiscar els peixos. Els pescador van continuar pescant i quan havien passat 7 (o 8) dies [...] a la casa de Kubaba, l'encarregada de la taverna [...] ho va portar a E-sagila. En aquell moment [...] altre cop cap E-sagila [...] Kubaba va donar el pa i l'aigua al pescador, i va fer que el pescador oferís els peixos a E-sagila. Marduk, el rei, el príncep de l'Apsû, la va afavorir i va dir: "Ho farem així!" i va concedir la sobirania a l'encarregada la taverna sobre tot el món" (línies 38-45) »

Kug Baba fou divinitzada i capelles en honor seu es van construir per tota Mesopotàmia. Era la dea de la fertilitat i la "mare" per excel·lència.[2][3] A les àrees hurrites se la podria identificar com a Kebat, o Hebat (Hepat), el títol de la dea mare hurrita Hannahannah (de l'hurrita hannah, 'mare'), ja que Abdi-Kheba ('el servidor de Kheba'), fou el majordom principal de palau que governava Jerusalem en el temps de les Cartes d'Amarna (vers 1350 aC).

Escultura romana dedicada a "Cybebe", interpretada com a Cíbele

Kubaba va esdevenir una deïtat tutelar que va protegir l'antiga ciutat de Karkemish a l'alt Eufrates, al final del període hurrita i a l'inici del període hittita.[4] Uns gravats avui al Museu d'antiguitats d'Anatòlia a Ankara la mostra asseguda portant un pentinat cilíndric i amb un mirall circular en una mà i una magrana a l'altra. Juga un paper considerable als texts luvites i menor als texts hittites, principalment en rituals hurrites.

Segons Mark Munn (Munn 2004), el seu culte després es va estendre i el seu nom fou adoptat com el de la dea principal dels regnes neohittites a Anatòlia, al lloc dels quals va acabar sorgint el Regne de Frígia, on va esdevenir la matar ('mare') o matar kubileya[5] la imatge de la qual amb inscripcions apareix en roques esculpides.[6]

El seu nom al Regne de Lídia fou Kuvav o Kufav, que els grecs jònics van transcriure com Kybêbê, no com Kybele (que seria Cíbele); Jan Bremmer nota en aquest context que, al segle vii aC, Semònides anomena una de les seguidores d'Helena com kybêbos,[7] i observa que al segle següent havia estat hel·lenitzada per Hipponax com "Kybêbê, filla de Zeus".[8] La deïtat frígia ja tenia pocs elements de l'original Kubaba; fou la deïtat sobirana de Sardesi coneguda pels grecs com Kybebe.[9]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. The Weidner Chronicle (ABC 19) or Esagila Chronicle.
  2. The Weidner "Chronicle" mentioning Kubaba from Grayson, A.K. (1975) "Assyrian and Babylonian Chronicles"
  3. Munn, Mark (2004). "Kybele as Kubaba in a Lydo-Phrygian Context": Emory University cross-cultural conference "Hittites, Greeks and Their Neighbors in Central Anatolia" (Abstracts)
  4. F. Graf, Nordionische Kulte (Rome) 1985:111, noted by Jan N. Bremmer, "Attis: A Greek God in Anatolian Pessinous and Catullan Rome" Mnemosyne, Fourth Series, 57.5 (2004:534-573) p. 539.
  5. Munn, 2004
  6. C.H.E.Haspels, The Highlands of Phrygia 1971, I 293 no 13, anotat a Walter Burkert, Greek Religion, 1985, III. 3.5 notes 17 i 18.
  7. Bremmer 2004:539 notes Semonides Fr 39 (West).
  8. Bremmer 2004:539 notes Hipponax Fr 125 Degani equivalent to Fr 127 West.
  9. Heròdot 5.102.1, anotat per Munn 2004

Referències[modifica | modifica el codi]

  • "The Weidner 'Chronicle' mentioning Kubaba". From Grayson, A. K. (1975). Assyrian and Babylonian Chronicles.
  • Munn, Mark (2004). "Kybele as Kubaba in a Lydo-Phrygian Context": Emory University cross-cultural conference "Hittites, Greeks and Their Neighbors in Central Anatolia" (Abstracts).
  • Laroche Emmanuel, "Kubaba déesse anatolienne, et le problème des origines de Cybèle", Eléments orientaux dans la religion grecque ancienne, Paris 1960, p. 113-128.