Kug-Baba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kubaba representada a Karkemish

Kubaba (a la Crònica Weidner o d' E-sagila;[1] en sumeri Kug-Bau, és l'única reina de la llista de reis sumeris, que diu que va regnar 100 anys. Moltes versions de la llista de reis la situan sola com l'única de la dinastia (tercera dinastia de Kish) que va assolir l'hegemonia després de Sharrum-Iter de Mari, però altres versions la combinen amb la quarta dinastia de Kish que va seguir a l'hegemonia d'Akshak. Abans d'esdevenir reina la llista diu que fou encarregada de taverna.

La crònica de Weidner és una carta de propaganda que intenta predatar el culte de Marduk a un període més antic i demostrar que qualsevol dels reis que havia negligit els ritus del seu culte havia perdut l'hegemonia de Sumer. Inclou un petit relat de com va ascendir la casa de Kubaba durant el regnat de Puzur-Nirah d'Akshak:

« "En el regnat de Puzur-Nirah, rei d'Akšak, els pescadors d'aigua dolça d'E-sagila agafaven els peixos com a menjar pel gran déu Marduk; els oficials del rei els hi van confiscar els peixos. Els pescador van seguir pescant i quan havien passat 7 (o 8) dies [...] a la casa de Kubaba, l'encarragada de la taverna [...] que ho va portar a E-sagila. En aquell moment [...] altre cop cap E-sagila [...] Kubaba va donar el pa i l'aigua al pescador, i va fer que el pescador oferís els peixos a E-sagila. Marduk, el rei, el príncep de l'Apsû, la va afavorir i va dir: "Ho farem així! " i va concedir la sobirania a l'encarregada la taverna sobre tot el món" (línies 38-45) »

Kug Baba fou divinitzada i capelles en honor seu es van construir per tota Mesopotàmia. Era la deessa de la fertilitat i la "mare" per excel·lència.[2][3] A les àrees hurrites se la podria identificar com Kebat, o Hebat (Hepat), el títol de la deessa mare hurrita Hannahannah (de l'hurrita hannah, "mare") ja que Abdi-Kheba (= el servidor de Kheba), fou el majordom principal de palau que governava Jerusalem al temps de les cartes d'Amarna (vers 1350 aC).

escultura romana dedicada a "Cybebe", interpretada com a Cibeles.

Kubaba va esdevenir una deïtat tutelar que va protegir l'antiga ciutat de Karkemish a l'alt Eufrates, al final del període hurrita i a l'inici del període hitita.[4] Uns gravats avui al Museu d'antiguitats d'Anatòlia a Ankara, la mostra asseguda portant un pentinat cilíndric i amb un mirall circular a una mà i una magrana a l'altra. Juga un paper considerable als texts luvites i menor als texts hitites, principalment en rituals hurrites.

Segons Mark Munn (Munn 2004), el seu culte després es va estendre u el seu nom fou adoptat com el de la deessa principal dels regnes neohitites a Anatòlia, al lloc dels quals va acabar sorgint el regne de Frígia on va esdevenir la matar (mare) o matar kubileya[5] la imatge de la qual amb inscripcions apareix en roques esculpides.[6]

El seu nom al regne de Lídia fou Kuvav o Kufav que els grecs jònics van transcriure com Kybêbê, no com a Kybele (que seria Cibeles); Jan Bremmer nota en aquest context que al segle VII aC Semònides anomena a una de les seguidores d'Hel·lena com a kybêbos,[7] i observa que al segle següent habia estat hel·lenitzada per Hipponax com a "Kybêbê, filla de Zeus".[8] La deïtat frígia ja tenia pocs elements de l'original Kubaba; fou la deïtat sobirana de Sardesi coneguda pels grecs com Kybebe.[9]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. The Weidner Chronicle (ABC 19) or Esagila Chronicle.
  2. The Weidner "Chronicle" mentioning Kubaba from Grayson, A.K. (1975) "Assyrian and Babylonian Chronicles"
  3. Munn, Mark (2004). "Kybele as Kubaba in a Lydo-Phrygian Context": Emory University cross-cultural conference "Hittites, Greeks and Their Neighbors in Central Anatolia" (Abstracts)
  4. F. Graf, Nordionische Kulte (Rome) 1985:111, noted by Jan N. Bremmer, "Attis: A Greek God in Anatolian Pessinous and Catullan Rome" Mnemosyne, Fourth Series, 57.5 (2004:534-573) p. 539.
  5. Munn, 2004
  6. C.H.E.Haspels, The Highlands of Phrygia 1971, I 293 no 13, anotat a Walter Burkert, Greek Religion, 1985, III. 3.5 notes 17 i 18.
  7. Bremmer 2004:539 notes Semonides Fr 39 (West).
  8. Bremmer 2004:539 notes Hipponax Fr 125 Degani equivalent to Fr 127 West.
  9. Heròdot 5.102.1, anotat per Munn 2004

Referències[modifica | modifica el codi]

  • "The Weidner 'Chronicle' mentioning Kubaba". From Grayson, A. K. (1975). Assyrian and Babylonian Chronicles.
  • Munn, Mark (2004). "Kybele as Kubaba in a Lydo-Phrygian Context": Emory University cross-cultural conference "Hittites, Greeks and Their Neighbors in Central Anatolia" (Abstracts)
  • Laroche Emmanuel, "Kubaba déesse anatolienne, et le problème des origines de Cybèle", Eléments orientaux dans la religion grecque ancienne, Paris 1960, p. 113-128.