Guilgameix
Guilgameix o Gilgameix[1] (Gilgameš[2] o Gilgamesh) o Bilgameix en els texts més antics, fou el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris[3] trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus). La llista diu que va governar durant 126 anys i que el seu pare va ser un esperit. Podria correspondre a un rei històric dels anys 2700 aC,[3] suposat fill d'un altre rei anomenat Lugalbanda. El va succeir el seu fill Urnangal. La llegenda diu que va construir les muralles d'Uruk i un temple dedicat a Ninlil a Nippur, i que es va enfrontar amb Mebaragesi de Kix.
Les seves gestes heroiques van inspirar el poema èpic conegut amb el nom de l'Epopeia de Guilgameix,[3] sorgit a Babilònia segles després, basat en antigues llegendes sumèries. La llegenda es va engrandir entre els accadians i la versió més completa que s'ha trobat són onze tauletes d'argila del rei assiri Assurbanipal (cap al 650 aC).
Referències cuneïformes[modifica | modifica el codi]
En l'Epopeia de Guilgameix, es diu que Guilgameix ordena la construcció de les llegendàries muralles d'Uruk. En temps històrics, Sargon d'Accad es vanaria d'haver destruït aquestes muralles per demostrar el seu poder militar. Molts estudiosos consideren que l'Epopeia de Guilgameix està relacionada amb la història bíblica del diluvi universal esmentat en el Gènesi.[4]
Fragments d'un text èpic trobats a Me-Turan (avui Tell Haddad) expliquen que Guilgameix, al final dels seus dies, va ser enterrat sota les aigües del riu Eufrates. La gent d'Uruk va desviar el curs del riu amb el propòsit d'enterrar el rei mort en el llit marí. A l'abril del 2003, una expedició alemanya va descobrir el que es pensa que és la ciutat d'Uruk -incloent-hi el llit per on fluïa en aquella època l'Eufrates, l'últim estatge del seu rei Guilgameix.
Tot i la falta d'evidència directa, la majoria dels estudiosos no objecten considerar Guilgameix com una figura històrica, particularment després que es trobessin inscripcions que confirmen l'existència històrica d'altres figures associades a ell: els reis Enmebaragesi i Aga de Kix. Si Guilgameix realment va existir, probablement va viure aproximadament en el segle XXVII aC. Alguns dels texts sumeris més antics citen el seu nom com «Bilgamesix». Dificultats inicials en la lectura de l'escriptura cuneïforme van fer que, el 1891, Guilgameix tornés al món com a «Izdubar».[5]
En la majoria dels texts, Guilgameix es lletreja en la declinació determinativa per a éssers divins (DINGIR), però no hi ha evidència d'un culte contemporani, i els mites sumeris de Guilgameix suggereixen que la deïficació va passar amb posterioritat (diferent del cas dels reis déus accadis).
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Referències de la grafia catalanitzada: «PDF»., full 2/7, «I cremo tot en cant: actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli - Google Llibres»., pàg 238, «Llegir l'Antic Testament Una Iniciacio Primera Part - Ramon Ribera - Google Llibres»., pàg 28.
- ↑ «Poema de Gilgameš». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 González-Conde, María Pilar. Poema de Gilgamesh (fragmento). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2015.
- ↑ Boadt, Lawrence. Reading the Old Testament (en anglès). Paulist Press, 1984, p. 126. ISBN 0809126311.
- ↑ Alfred Jeremias (1891), Izdubar - Nimrod, eine altbabylonische Heldensage.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guilgameix  |
- Text original a the XI tauleta de l'èpica de Gilgamesh.
- Texts sumeris: ETCSL (anglès).
- Guilgameix i Humbaba (anglès).
- Guilgameix i Humbaba (anglès).
- Guilgameix i el brau del cel(anglès).
- Guilgameix i Aga(anglès).
- Guilgameix, Enkidu i l'altre món(anglès).
- Mort de Guilgameix (anglès).
- The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature a etcsl.orient, Oxford 1998.
| Governants notables de Sumer | |||
|---|---|---|---|
| Reis antediluvians | Alulim · Dumuzid · Ziusudra | Tercera dinastia de Kix | Kug-Baba |
| Primera dinastia de Kix | Etana · Mebaragesi | Tercera dinastia d'Uruk | Lugal-Zage-Si |
| Primera dinastia d'Uruk | Enmerkar · Lugalbanda · Dumuzid d'Unug · Guilgameix | Dinastia d'Accad | Sargon · (En-hedu-ana)2 · Rimuix · Manixtuixu · Naram-Sin · Xar-Kali-Xarri · Dudu · Xu-Durul |
| Primera dinastia d'Ur | Meskalamdug1 · Mesannepada · Puabi1 | ||
| Segona dinastia d'Uruk | En-Xakanxa-Ana | Segona dinastia de Lagaix | Puzer-Mama · Gudea |
| Primera dinastia de Lagaix | Ur-Nanxe · En-anna-tum I · Entemena · En-anna-tum II · Urukagina | Cinquena dinastia d'Uruk | Utukhengal |
| Dinastia d'Adab | Lugal-Ane-Mundu | Tercera dinastia d'Ur | Ur-Nammu · Xulgi · Amar-Sin · Xu-Sin · Ibbi-Sin |
| 1 Meskalamdug i Puabi, tot i no ser governants, són famosos per les troballes de les seves sepultures.
2 Enheduana va ser una sacerdotessa famosa pels seus himnes. |
|||
|
||||||
