Sumur

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Sumur fou un important port feníci situat al nord de la moderna Trípoli i molt propera (una mica al sud) de la moderna Tartus, a la plana anomenada d'Akkar, a la zona fronterera moderna entre Líban i Síria. És la moderna Tell Kazel i ha estat excavada.

Tuthmosis III en la seva segona expedició a Síria va construir una flota per portar les tropes per mar, desembarcant a la regió del Líban on van ocupar Ullaza (pocs km al nord de la moderna Trípoli) que pertanyia a Tunip, vassall de Mitanni; des Ullaza va capturar la ciutat no llunyana d'Ardata. La flota també va conquerir Sumur, igualment de Tunip. Ullaza, Sumur, Ardata i Irqata (també en aquesta zona) foren els punts claus del domini egipci a Síria.

El cap dels apiru, Abdi-Asirta, s'havia apoderat de quasi tot Biblos i el rei ja només conservava la ciutat capital i dues ciutats més i les altres ciutats i llogarets ja eren en mans dels apiru. En aquell moment un inesperat atac del príncep de Sehlal, Yamaya, es va apoderar de Sumur mentre el governador Pahanate, era de viatge a Egipte. Llavors Abdi-Asirta va aprofitar l'ocasió i va atacar Sumur, va derrotar a Yamaya i es va apoderar de la ciutat. Amb tot això Abdi-Asirta va poder assegurar que era un lleial vassall d'Egipte i que havia ocupat Sumur per protegir-la de l'assalt de Yamaya, i va acabar obtenint el reconeixement egipci.

Sumur fou recuperada pels egipcis a la mort d'Abdi-Asirta però més tard el seu fill Aziru la va recuperar i va formar part del Regne d'Amurru quan aquest es va constituir com a vassall hitita vers el 1330 aC.

Coord.: 34° 42′ 29″ N, 35° 59′ 10″ E / 34.708056°N,35.986111°E / 34.708056; 35.986111