Segell cilíndric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Antic segell cilíndric de Babilònia, c.1800 aC, fet amb hematites. Un rei ofereix un animal al déu Xamaix. Probablement va ser fet en un taller a Sippar.[1]
Segell cilíndric babilònic, c.1800 BCE, fet d'hematites. Trobat a la càmera de Linescan. Foto invertida perquè es vegi com era la impressió del segell.
Impressió d'un segell cilíndric trobat a San Andrés, jaciment de la cultura olmeca. S'ha proposat com a prova de la primera escriptura trobada a la zona de Mesoamèrica. Està datat el 650 aC.

Un segell cilíndric és un petit cilindre, generalment d'uns 2,5 cm de llargada amb diversos caràcters o imatges en relleu que s'emprava a l'antiguitat per fer una impressió fent-lo rodolar sobre una superfície tova de dues dimensions, principalment argila. La tècnica del segell cilíndric es va inventar cap al 3500 aC a l'Orient Mitjà, concretament a Susa al sud-est de l'Iran i a Uruk al sud de Mesopotàmia.[2] Estan connectats amb la invenció de l'escriptura cuneïforme en tauletes d'argila.[3][4][5]

Descripció[modifica]

La majoria dels segells estan fets amb la mateixa tècnica de gravat de les pedres dures (semiprecioses), però en algunes s'ha emprat la tècnica de gravat de gemmes (glíptica), mentre que en altres s'han fet servir cristalls o material ceràmic com ara la faiança egípcia. Els minerals emprats (ja siguin gemmes o pedres semiprecioses) són diversos: hematites, obsidiana, esteatita, ametista, lapislàtzuli i cornalina. Com que la plana al·luvial de Mesopotàmia manca de minerals adients per ser gravats, el material per fer els cilindres devia ser probablement importat de l'Iran.[4] Molts dels segells estan foradats per la part interior, cosa que fa pensar que es duien penjats amb un cordill per tenir-los a mà quan calia.

Cilinde de pedra calcària i la seva impressió, que representa el deu Xamaix, (Museu del Louvre)
Diferents mides de segell i impressions.

Hi ha dos tipus de segells cilíndrics mesopotàmics:[6]

  • Tècnica de buidat: Eren els quals per format el motlle de la imatge s'havia gratat i buidant el material (vegeu la primera imatge d'aquest article).
  • Els que formaven una impressió amb material que sobresortia del cilindre, és a dir s'havia buidat al voltant de la línia de la imatge però no la imatge (com a exemple vegeu el trobat a San Andrés, encara que aquest no és mesopotàmic).

Els del primer tipus s'acostumaven a fer servir sobre superfícies toves i humides com ara l'argila; els del segon tipus es diuen segells de corró i es fan servir per imprimir imatges sobre roba o superfícies semblants de dues dimensions.[7]

Els segells cilíndrics formen part dels estris que es feien servir per autenticar documents com també és el cas dels anells d'estampació. Se'n conserven molts provinents de l'antiguitat que, a més del seu valor històric, tenen un considerable valor artístic, especialment els procedents de Babilònia i del període inicial assiri. Encara es poden fer servir sobre superfícies toves sense por de fer-los malbé motiu pel qual s'exhibeixen als museus juntament amb les seves impressions.

Usos[modifica]

Aquest cilindre Neoassiri mostra un ritual amb deïtats alades. (Walters Art Museum)
Dibuix que mostra un segell assiri amb les peces desmuntades: el cilindre i un agafador.

L'ús principal era fer-los servir d'eina administrativa, com a signatura d'una autoritat, però també es feien servir com a joies i van arribar a tenir funció màgica com a amulets, segons es dedueix de les versions més recents amb inscripcions en escriptura cuneïforme. En els darrers períodes, també s'han fet servir en notaria o per autenticar còpies de documents escrits en argila. A l'antiguitat era costum enterrar els morts junt amb béns de valor apreciats pel difunt, això ha fet que s'hagin trobat en excavacions arqueològiques segells cilíndrics d'or, de plata i de pedres precioses.

S'ha trobat la impressió d'aquests segells en:

  • amulets
  • fardells de mercaderies
  • maons
  • tauletes d'argila
  • roba
  • components dels objectes fabricats, per exemple en portes
  • gerres d'emmagatzematge
  • els sobres de correu

Temàtica[modifica]

Segell cilíndric procedent de Xipre. La imatge són dues dones nues amb una flor a la mà, símbol de fertilitat.[8]

El tema de l'estampació d'aquests segells pot ser imatges de caràcter social o també religiós. Més important que la descripció de l'autoritat a la qual representen, és l'estudi dels elements complementaris de la imatge i el text, que han aportat informació sobre l'entorn natural d'aquell temps i també del tipus de societat en què vivien. En un famós segell cilíndric de Darios I de Pèrsia, la imatge representa aquest rei apuntant amb el seu arc cap a un lleó dret que ja té dues fletxes clavades mentre el seu carro passa per damunt d'un altre lleó. L'escena està emmarcada per dues palmeres, també hi ha un text escrit en cuneïforme i per sobre de la imatge està el Faravahar el símbol més conegut del zoroastrisme.

Classificació[modifica]

Giovanni Garbiini ha proposat la següent classificació tenint en compte la procedència:

Referències[modifica]

  1. ↑ L. Al-Gailani Werr, "Studies in the chronology and regional style of Old Babylonian Cylinder Seals", 1988, ed.Bibliotheca Mesopotamica, Volum 23.
  2. ↑ Klaas R. Veenhof, p.307
  3. ↑ «Informació del Museu Britànic». Arxivat de l'original el 2012-11-04. [Consulta: 6 octubre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Edith Porada, "Why Cylinder Seals? Engraved Cylindrical Seal Stones of the Ancient Near East, Fourth to First Millennium B.C.", 1993, ed.The Art Bulletin of the College Art Association, Vol. 75, Nº 4 (Des., 1993), p. 563-582, JSTOR
  5. ↑ Antic segell cilíndric trobat a Iran Arxivat 2013-06-02 a Wayback Machine., notícia del 2 de març del 2009, «Press TV»
  6. ↑ Daniel Potts, p.419
  7. ↑ Walter Hirschberg, p.168
  8. ↑ The Walters Art Museum
  9. ↑ National Geographic, p.68-75
  10. ↑ 10,0 10,1 Andrew Robinson, p.
  11. ↑ Giovanni Garbini, p.40 i seg

Bibliografia[modifica]

  • Paul Bahn. "Lost Treasures, Great Discoveries in World Archaeology". Nova York: ed. Paul G. Bahn, Barnes and Noble Books, 1999. 
  • Dominique Collon. "First Impressions, Cylinder Seals in the Ancient Near East". Londres: ed.British Museum Press, 1987,2005. 
  • Dominique Collon. "Near Eastern Seals". Londres: ed.British Museum Press, 1990. 
  • H. Frankfort. "Cylinder Seals", 1939. 
  • Giovanni Garbini. "Landmarks of the World's Art, The Ancient World". Londres, Nova York: ed.McGraw-Hill Book Company, 1966. 
  • "Cuneiform Texts in the Metropolitan Museum of Art: Tablets, Cones, and Bricks of the Third and Second Millennia B.C.", vol. 1. Nova York: ed.MOMA, 1988. 
  • Alvin Grossman, Lynton Gardiner. " Ancient Near Eastern Art". ed.Metropolitan Museum of Art Bulletin, primavera 1984, p. 56. 
  • Joan Aruz. " Beyond Babylon, Art, Trade and Diplomacy in the Second Millennium BC". Nova York: Metropolitan Museum of Art, 2008. 
  • Norman Hammond i altres. "Wonders of the Ancient World". National Geographic Society: "Atlas of Archeology", R.H.Donnelley & Sons, Willard, OH, 1994,1999, p. 68–75. 
  • Andrew Robinson. "The Story of Writing", capítol 4. Londres: ed.Thames and Hudson, 1999. 
  • Klaas R. Veenhof. "Geschichte des Alten Orients bis zur Zeit Alexanders des Grossen (= Grundrisse zum Alten Testament", volum 11. Göttingen: ed. Vandenhoeck & Ruprecht, 2001. ISBN 3-525-51686-X. 
  • Daniel Potts, D.T. Potts,Holly Pittman,Philip L. Kohl.. "Excavations at Tepe Yahya, Iran, 1967-1975 : the third millenium". Cambridge: ed.Harvard University, 2001. ISBN 978-0-87365-549-1. 
  • Walter Hirschberg, Alfred Janata. "Technologie u. Ergologie in der Völkerkunde", capítols 1, 3. Berlín: ed. Auflage, Reimer, 1986. ISBN 3-496-00123-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segell cilíndric
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segell cilíndric
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Segell_cilíndric&oldid=31639398»