Semiramis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Semiramis

Semiramis (Σεμίραμις, Sammu-Ramat) fou una llegendària reina, considerada junt amb el seu espòs Ninus (Νῖνος) com els mítics fundadors de l'Imperi assiri de Nínive. La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.

Segons el relat de Diodor, Ninus era un gran guerrer que va construir la ciutat de Nínive vers el segle IX aC i va dominar bona part d'Àsia. Semiramis fou la filla de la dea peix Derceto d'Ascaló a Síria, nascuda dels seus amors amb un jove sirià, (o amb Caïstre), però la mare, avergonyida, va abandonar-la al desert per deixar-la morir, i va matar el pare, amagant-se al fons d'un llac. La nena fou alimentada per uns coloms amb llet i formatge, que robaven a uns pastors de les rodalies, fins que fou descoberta pel cap dels pastors reials, Simmes, que la va criar i li va posar Semiramis, que vol dir "la que ve dels coloms".

Semiramis ja era una noia quan el general i conseller reial de Ninus, Onnes, va rebre l'ordre d'inspeccionar les pletes. Va veure Semiramis a casa del cap dels pastors i se'n va enamorar. Se la va endur a Nínive, on s'hi va casar i on va tindre dos fills amb ella, Hiàpates i Hidaspes. Semiramis, dotada d'una gran intel·ligència, aconsellava el seu marit en els afers amb molt d'encert.

En aquella època el rei Ninus va emprendre una expedició contra la ciutat de Bactra, i al ser una expedició difícil va reunir un nombrós exèrcit. Però la ciutat va resistir els seus atacs i Ninus hi va posar setge. Onnes, que trobava a faltar la seva esposa, la va fer venir al seu costat. Semiramis va observar la manera com es duia a terme el setge. Va veure que els atacs es dirigien contra el pla, mentre que tant els assaltants com els defensors no prestaven atenció a la ciutadella. Es va posar al capdavant d'un grup de soldats de muntanya i es va enfilar pels penya-segats, fins a arribar a assaltar per la rereguarda les defenses enemigues. Els bactrians, espantats, es van rendir. El rei Ninus, admirat de l'habilitat i del valor de Semiramis va voler fer-la la seva esposa. A canvi va oferir a Onnes la seva pròpia filla Sosana. Onnes s'hi va negar, i Ninus el va amenaçar de treure-li els ulls. Onnes, desesperat, se suïcidà, i el rei es va casar amb Semiramis.

Amb Ninus, la reina va tenir un fill de nom Nínies (Ninyas). Ninus va morir en una batalla, però ella, difressada de Nínies, es presentà com a hereu del tron i va dur l'exèrcit a la victòria. Segons un altre relat, la mateixa Semiramis va matar el rei.

En tot cas, la llegenda la fa reina dels assiris, gran conqueridora i constructora. Se li ha atribuït la restauració i emmurallat de Babilònia, l'edificació de nombrosos palaus arreu de Pèrsia i de jardins fabulosos, i qualsevol gran obra de constructor desconegut (fins i tot, les piràmides d'Egipte). Es diu que va incorporar al seu imperi Egipte, Líbia i Etiòpia, i que va intentar conquerir l'Índia amb un exèrcit amb falsos elefants construïts pels seus artesans, que va ser, però, repel·lit pel rei Stabrobates i forçat a retirar-se a l'oest de l'Indus.

Després de 42 anys de regnat, va abdicar en el seu fill Nínies i va desaparèixer prenent forma de coloma.

Heròdot esmenta Semiramis com a reina de Babilònia. Probablement, podria identificar-se amb Sammuramat, reina històrica d'Assíria, esposa de Shamshi-Adad V i regenta del seu fill Adadnirari III.[1]

Referències culturals[modifica | modifica el codi]

  • Molts compositors musicals han dedicat les seves obres a aquest personatge, entre ells el compositor i violinista alemany Nicolaus Adam Strungk (1640-1700), li'n dedicà una òpera.[2]
  • Durant la segona meitat del segle XX, l'escriptor asturià Alejandro Núñez Alonso va construir una ambiciosa sèrie de novel·les històriques amb Semíramis com a protagonista.[3]
  • Semiramide, tragedia de Voltaire.
  • «Semiramide» és una Opera en dos actes de Gioachino Rossini. El llibret fou escrit per Gaetano Rossi, basat en la tragèdia Sémiramis, de Voltaire. Va ser estrenada al Teatre La Fenice de Venecia, el 2 de febrer de 1823. A Espanya es va estrenar el 17 de maig de 1826, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 485-486. ISBN 9788496061972. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1339 (ISBN 84 239-4557-X)
  3. «Semíramis». Nabla Ediciones. [Consulta: 12 desembre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Semiramis Modifica l'enllaç a Wikidata