Giacomo Meyerbeer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Giacomo Meyerbeer
Meyerbeer d'après P. Petit b 1865.jpg
Estil: Romanticisme
Naixença: 15 de setembre de 1791
Tasdorf, Alemanya
Defunció: 2 de maig de 1864 (als 72 anys)
París, França

Obres destacades

Giacomo Meyerbeer (Tasdorf, 5 de setembre de 1791 - París, 2 de maig de 1864) fou un compositor d'òpera d'origen alemany que va desenvolupar la seua carrera fonamentalment a París i que va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Meyerbeer va nàixer al si d'una família jueva a Tasdorf, Brandenburg, prop de Berlín, amb el nom de Jacob Liebmann Beer. Son pare era el financer Jacob Judah Herz Beer (1769-1825), posseïdor d'una gran fortuna, i la seua mare, Amalia Liebmann Meyer Wulff (1767-1854) també procedia de l'elit social. Altres fills del matrimoni van ser l'astrònom Wilhelm Beer i el poeta Michael Beer.

Meyerbeer va fer el seu debut als 9 anys, interpretant a Mozart en un concert a Berlín. Durant la seua joventut, encara que decidit a dedicar-se a la música, va dubtar entre la composició i la interpretació. Certament, altres cèlebres músics de l'època, incloent-hi Moscheles, van considerar Meyerbeer entre els grans virtuosos del piano.

Meyerbeer va estudiar amb Salieri i amb el mestre alemany i amic de Goethe, Carl Friedrich Zelter. Adonant-se que una comprensió completa de l'òpera italiana era essencial per al seu desenvolupament musical, va establir-se a Itàlia durant alguns anys, on va adoptar el nom de Giacomo (forma italiana de Jacob –Jaume-). Va ser durant aquesta època quan va conèixer l'obra de Rossini, que el va impactar profundament. El 'Meyer' en el seu cognom va ser adoptat després de la mort del seu avi.

Retrat de Meyerbeer a l'edat d'11 anys, per Friedrich Georg Weitsch

Va esdevenir conegut internacionalment arran de l'estrena de la seua òpera Il crociato in Egitto (estrenada a Venècia el 1824, i representada a Londres i París el 1825), però va ser amb Robert le diable (amb llibret d'Eugène Scribe i Casimir Delavigne i estrenada a París el 1831) quan va atènyer la celebritat. Robert le diable és considerada com la primera Grand opéra. La fusió d'una música brillant, argument melodramàtic i sumptuoses posades en escena van resultar en una fórmula d'èxit que Meyerbeer repetiria amb Les Huguenots (1836), Le prophète (1849), i L'Africaine, (estrenada pòstumament el 1865). Totes aquestes obres van formar part del repertori internacional en el segle XIX, i també la pastoral Dinorah (1859). Aquests èxits li donaren una autoritat, que serví perquè ell com a admirador de la soprano alemanya Paulina Lucca la promocionés perquè fos contractada a Berlín.

Tanmateix, degut a diverses circumstàncies, com ara els excessius costos de les posades en escena, els repartiments extensos de cantants amb facultats i sobretot el canvi de les predileccions del públic, degut en part a l'ascensió de Wagner, van provocar-ne la gradual desaparició dels escenaris. Posteriorment, la música de Meyerbeer va ser prohibida a Alemanya durant el Tercer Reich, a causa dels orígens jueus del compositor. Avui dia les seues obres gaudeixen d'un cert reviscolament, representant-se i gravant-se amb major assiduïtat.

Va ser immensament ric, tan pels seus orígens familiars com per la fortuna que li va reportar l'èxit de les seues òperes. Sempre va mantenir la seua fe jueva, a diferència del que van fer alguns dels seus contemporanis (per exemple Mendelssohn). Es van arribar a difondre rumors que insistien en què l'èxit de Meyerbeer era degut al fet que subornava als crítics. Richard Wagner va atacar-lo injustament en el seu libel El judaisme en la música, acusant-lo de estar interessat només en el diners i no pas en la música. Però en realitat Meyerbeer va ser un músic seriós i sensible. Amb flegma va resignar-se a ser una víctima del seu propi èxit.

Els extensos diaris i la correspondència de Meyerbeer van sobreviure miraculosament als avatars del segle XX i actualment es troben publicats. Evidentment són una font de valor incalculable per a l'estudi de la música lírica del segle XIX.

Meyerbeer i Wagner[modifica | modifica el codi]

La vitriòlica campanya de Wagner contra Meyerbeer, iniciada amb el seu antisemita article Das Judenthum in der Musik (El judaisme en la música) de 1850, va tenir una notable influència en el declivi de la popularitat de Meyerbeer després de la seua mort, el 1864. Aquesta campanya va ser tant una qüestió de rancor professional com de racisme. Wagner va trair l'ajut que, en la seua joventut, havia rebut de Meyerbeer per a la primera producció de la seua òpera Rienzi a Dresden. A més, la influència de Meyerbeer en aquesta òpera és evident, fins al punt que irònicament ha estat qualificada com «l'obra amb més èxit de Meyerbeer» (també injustament perquè en el seu temps mai no va superar l'èxit de les òperes de Meyerbeer).

Tanmateix, Wagner va ressentir-se dels èxits continuats de Meyerbeer, més encara en una època poc receptiva a la visió sobre l'evolució de l'òpera alemanya que Wagner defensava. Després de la Revolució de 1848 a Dresden, Wagner es va convertir durant uns anys en un refugiat polític, fugint d'una sentència de presó a Saxònia. Durant aquest període, en què estava gestant la tetralogia L'Anell del Nibelung, va patir dificultats econòmiques, sense més ingressos que els que li proporcionava el periodisme i el suport d'alguns mecenes, i poques oportunitats de representar les seues obres. L'èxit de Le Prophète va portar al Wagner fins al límit del que podia resistir. Després de la mort de Meyerbeer, Wagner va reelaborar el libel (1868) ampliant-ne la seua extensió i incloent-hi atacs encara més explícits vers Meyerbeer. Aquesta versió extensa es va publicar amb el nom de Wagner – la primera versió havia estat publicada amb pseudònim – i com ara Wagner exercia una major influència, degut a la seua creixent reputació, els seus punts de vista van adquirir una major repercussió i acceptació.

Aquests atacs a Meyerbeer (com també els adreçats a Mendelssohn) es consideren una fita significativa en l'evolució de l'antisemitisme alemany.

Llista d'Òperes[modifica | modifica el codi]

  • Jephtas Gelübte; Munic 23 de desembre de 1812
  • Wirt und Gast; Stuttgart 6 de gener de 1813
  • Das Brandenburger Tor; composta per a Berlín, 1814
  • Romilda e Costanza; Pàdua 19 de juliol de 1817
  • Semiramide riconosciuta; Torí, Teatro Regio, març de 1819 (representada en temps recents a Bad Wildbad, 2005)
  • Emma di Resburgo; Venècia, Teatre de San Benedetto, 26 de juny de 1819
  • Margherita d'Anjou; Milà 14 de novembre de 1820
  • L'Almanzore; probablement composta entre 1820 i1821 per a Roma, on no obstant no va ser estrenada. És possible que quedara inacadaba i que la música fóra reutilitzada per a L'esule di Granata
  • L'esule di Granata; Milà 12 de març de 1821
  • Il crociato in Egitto; Venècia, Teatre La Fenice, 7 de març de 1824, revisada en diverses ocasions per l'autor
  • Robert le diable; París, Opéra, 21 de novembre de 1831
  • Les Huguenots; París, Opéra, 29 de febrer de 1836
  • Ein Feldlager in Schlesien; Berlín, Hofoper, 7 de desembre de 1844 Revisada com Vielka, Viena, Teatre an der Wien, 18 de febrer de 1847
  • Le prophète; París, Opéra, 16 d'abril de 1849
  • L'étoile du nord; París, Opéra Comique, 16 de febrer de 1854 En part basada en la primerenca Feldlager in Schlesien, revisada sobre text italià, Londres, Covent Garden 19 de juliol de 1855
  • Le Pardon de Ploërmel; París, Opéra Comique, 4 d'abril de 1859 revisada sobre text italià com Dinorah, Londres, Covent Garden 26 de juliol de 1859
  • L'Africaine; París, Opéra, 28 d'abril de 1865 (pòstuma)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giacomo Meyerbeer

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Heinz and Gudrun Becker: Giacomo Meyerbeer, a Life in Letters (London, 1989)
  • (alemany) Reiner Zimmermann: Giacomo Meyerbeer, eine Biographie nach Dokumenten (Berlin 1998)
  • (anglès) Giacomo Meyerbeer, tr. and edited by Robert Letellier: The Diaries of Giacomo Meyerbeer (4 volumes, Madison and London, 1999-2004)
  • (alemany) Giacomo Meyerbeer, ed. Heinz Becker and Sabine Henze-Dohring: Briefwechsel und Tagebücher (7 volums, 6 publicats, Berlin and New York, 1960 -)
  • (anglès) Tom Kaufman: Wagner vs. Meyerbeer:Opera Quarterly Vol. 19 No. 4 Autumn 2003