Emma di Resburgo
 Rosa Morandi, per Giovanni Antonio Sasso, creadora d'Emma di Resburgo | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Giacomo Meyerbeer |
| Llibretista | Gaetano Rossi |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
| Basat en | Elena e Costantino () |
| Creació | 1818-1819 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | Melodramma eroico |
| Parts | dos |
| Estrena | |
| Estrena | 26 de juny de 1819 |
| Escenari | Teatro San Benedetto de Venècia, |
| Director musical | Giacomo Meyerbeer |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 31 de gener de 1829 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona[1] |
 | |
Emma di Resburgo és la sisena òpera composta per Giacomo Meyerbeer, i la tercera per a un teatre italià. El llibret és una adaptació, realitzada per Gaetano Rossi, del que va fer Andrea Leone Tottola per a Simon Mayr (Elena e Costantino, Nàpols, 1814), que així mateix estava basat en el de Jacques-Antoine de Révéroni Saint-Cyr i Jean-Nicolas Bouilly per a una òpera de Méhul (Héléna, París, 1803). L'estrena va tenir lloc en el Teatro San Benedetto de Venècia el 26 de juny de 1819[2] i va ser el primer gran èxit operístic de Meyerbeer.
Origen i context[modifica]
Meyerbeer feia tres anys que havia arribat a Itàlia. El jove Meyerbeer no triomfava a Viena pel fet que la seva música era massa antiquada i germànica per a un públic que havia tastat la música italiana de Rossini. Llavors el compositor va anar a trobar Salieri, qui tenia una certa estima pel jove jueu. El consell de Salieri era el millor possible per a algú que desitjava tenir èxit. «Ja tens prou coneixements", va dir el conseller de Meyerbeer. "Ves a Itàlia i estudia com escriure melodies per a la veu. Posseeixes el do de la melodia, però no coneixes l'instrument a través del qual el tema troba expressió». I Meyerbeer ho va fer.[3]
Meyerbeer no tenia presses per fer el seu debut italià i va esperar fins que es va veure segur de tenir possibilitats d'èxit. Així, la seva primera òpera italiana, Romilda e Costanza, no es va representar fins a 1818. Els paduans, en la seva ciutat, van rebre l'obra amb entusiasme, com assenyala el musicògraf belga Fétis, "«no només per la música i el talent de la prima donna (Pisaroni), sinó perquè Meyerbeer era considerat per ells com a membre de la seva pròpia escola, en qualitat de deixeble de Vogler, ell mateix deixeble de Valotti». Va seguir Semiramide riconosciuta, estrenada a Torí el 1819. Finalment, va arribar el 1820 a Venècia Emma di Resburgo, que immediatament va establir la reputació del mestre.[3] Juntament amb la següent Margherita d'Anjou, van travessar els Alps i es van representar a Alemanya i altres llocs.[4] A Alemanya, on va proclamar l'apostasia del compositor i va suscitar una tempesta de crítiques enfurismades. I és que l'òpera alemanya, gràcies a Weber, que amb la seva forta nacionalitat es mantenia intensament alemany, estava aixecant el cap i despertant expectatives.[3]
L'òpera se situa a Escòcia, al castell de Tura i Glasgow, en el moment de la conquesta normanda del segle xvii, típic del romanticisme que començava a despuntar i que utilitzaria també Rossini tres mesos després a La donna del lago, que s'ubica al Loch Katrine i als Highlands.[5][6][7]
Personatges[modifica]
| Personatges | Tessitura | Repartiment de l'estrena, 1819 (Director: Giacomo Meyerbeer) |
|---|---|---|
| Edemondo | contralt | Carolina Cortesi |
| Emma | soprano | Rosa Morandi |
| Norcesto | tenor | Eliodoro Bianchi |
| Olfredo | baix | Luciano Bianchi |
| Donaldo | tenor | Vincenzo Fracalini |
| Etelia | soprano | Cecilia Gaddi |
Referències[modifica]
- ↑ M. y González de la Rubia, Domingo. «Biografia a meyerbeer.com». Arxivat de l'original el 2009-04-18. [Consulta: 18 juny 2015].
- ↑ «Emma di Resburgo a operone.de». Arxivat de l'original el 2015-06-09. [Consulta: 8 juny 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Bennett, 1889, p. 10.
- ↑ Hervey, 1913, p. 11.
- ↑ Robert Ignatius Letellier. The Operas of Giacomo Meyerbeer. Fairleigh Dickinson Univ Press, p. 62. ISBN 978-0-8386-4093-7.
- ↑ Laurance, Rita. «Ressenya del disc». allmusic.com.
- ↑ Letellier, Robert. «Ressenya del disc». amazon.com.
Bibliografia[modifica]
- Bennett, Joseph. Meyerbeer (en anglès). Londres: Novello, Ewer and Company, 1889.
- Hervey, Arthur. Meyerbeer (en anglès). Londres: T.C. & E.C. Jack, 1913.
- Richard Arsenty i Robert Ignatius Letellier, The Meyerbeer Libretti: Italian Operes 2, Cambridge Scholars Publishing, 2a edició, 2008, 267 p. ISBN 978-1-8471-8963-9
- Piotr Kaminski, Mille et un opéras, París: Fayard, Collection Les Indispensables de la Musique, 2005, ISBN 2-213-60017-1
- Robert Ignatius Letellier, The Operes of Giacomo Meyerbeer, Fairleigh Dickinson University Press, 2006, 363 p. ISBN 978-0838640937
- Armin Schuster, Die italienischen Opern Giacomo Meyerbeers. Band 2: Von “Romilda e Costanza” bis “L'esule di Granata”, Paperback Tectum Verlag, 2003, 402 p. ISBN 978-3-8288-8504-2