François-Antoine Habeneck

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrançois-Antoine Habeneck
François-Antoine Habeneck 01.jpg
modifica
Biografia
Naixement22 gener 1781 modifica
Charleville-Mézières (França) modifica
Mort8 febrer 1849 modifica (68 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 11 modifica
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris modifica
Activitat
OcupacióViolinista, director d'orquestra, compositor i pedagog musical modifica
OcupadorAcadémie Royale de Musique
Conservatori nacional superior de música i dansa de París modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
ProfessorsPierre Baillot modifica
AlumnesJean-Delphi Alard modifica
InstrumentViolí modifica

Musicbrainz: 30ea0fa4-c703-4d5b-b20b-6709cd19d6ad IMSLP: Category:Habeneck,_François_Antoine Modifica els identificadors a Wikidata

François-Antoine Habeneck (Mezières, 22 de gener de 1781 - París, 8 de febrer de 1849) fou un violinista i compositor francès.

Entrà al Conservatori de París, i el 1816 fou nomenat primer violí de la Capella Reial. De 1821 a 1824 desenvolupà les funcions de director d'orquestra de l'Òpera nacional de París, i se l'anomenà després professor de violí al Conservatori, on tingué alumnes que més tard serien músics importants com Edmond Roche,[1] Deldevez i Sainton[2] entre d'altres, a més era inspector del curs dels estudis, i serví aquesta plaça fins al 1846. també fou primer violí de la música del rei.

Es distingí com a director d'orquestra, i fou el que introduí a França el gust per la música instrumental de Beethoven. Compongué diversos concerts, àries, duets, concertants, nocturns i altres peces per a violí. El 1806 ja dirigia els concerts del Conservatori, però quan ratlla a major alçada fou des de 1828, en fundar-se la Société des Concerts du Conservatoire.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-Antoine Habeneck
  1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 1129/30. (ISBN-84-239-4551-0)
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 722-23 (ISBN 84-239-4579-0)

Bibliografia[modifica]

  • Tom núm. 27 pàg. 441 de l'Enciclopèdia Espasa.