Jean-Delphin Alard
Aparença
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1815 Baiona (França) |
| Mort | 22 febrer 1888 rue Christophe-Colomb (França) |
| Causa de mort | apoplexia |
| Sepultura | Cementiri de Montmartre, 1 |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, pedagog musical, compositor, professor |
| Ocupador | Conservatoire de Paris (1843–1875) |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | François-Antoine Habeneck i François-Joseph Fétis |
| Alumnes | Adolphe Blanc, Pablo Sarasate, Adolf Pollitzer, José White, Jean Becker i Jules Armingaud |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne-Émilie Vuillaume |
| Fills | Jeanne-Marie-Delphine Alard, Victorine-Adèle Alard |
| Parents | Jean-Baptiste Vuillaume, sogre Louis Félix Guesnet, gendre |
| Premis | |
| |
Jean-Delphin Alard (Baiona, Pirineus Atlàntics, 8 de març de 1815 - París, Illa de França, 22 de febrer de 1888) fou un cèlebre violinista francès.
Estudià en el Conservatori de París des de 1826 a 1830, per aquest temps fundà amb Auguste Franchomme i Charles Hallé una societat de música di camera,[1] i després en fou professor, tenint entre els seus alumnes a Jean Becker,[2] Jules Armingaud[3] i Adolf Pollitzer,[4] ensems compongué cinc llibres d'estudi, un Mètode de violí, duets, concerts, simfonies, fantasies, etc., sent molt notable la Simfonia per a dos violins, executada en el concurs de 1855. El 1850 fou condecorat amb la creu de la Legió d'Honor. La seva música, de gust clàssic, és molt selecta i expressiva.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm, 9, pàg. 32 (ISBN 84-239-4504-9)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1110 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 1413 (ISBN 84-239-4507-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 295 (ISBN 84-239-4506-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 46, pàg. 173 (ISBN 84-239-4546-4)