Christine de Pisan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Christine de Pisan
Christine de Pisan and Queen Isabeau detail.jpg
Christine de Pisan ensenyant el seu llibre a la reina Elisabet de Baviera.
Naixement 1364
Itàlia Itàlia, Venècia
Mort 1430
França França, Poissy
Nacionalitat francesa
Ocupació poeta, feminista, filòsofa

Christine de Pisan o Cristina di Tomasso da Pizzano (Venècia, República de Venècia, 1364 - monestir de Poissy, França, 1430) fou una poeta, feminista (o protofeminista) i filòsofa francesa, d'ascendència italiana.

De molt petita, els seus pares es traslladaren a viure a la cort del rei Carles V de França a París. Deu anys després d'arribar-hi, es casà amb el secretari de la cort, Étienne Castel, el qual morí quan Cristina tenia vint-i-cinc anys i era mare de tres fills. Per manca de recursos econòmics, començà a escriure i, gràcies a aquesta activitat, va poder treure la seva família endavant, ja que l'herència del seu espòs li va ser negada i va lluitar durament i durant un llarg període d'anys fins que la va aconseguir. De la seva obra poètica, destaca Les Balades de divers propos, un cant a l'amor apassionat i perdut que es viu en soledat i fidelitat.

Passà a la història gràcies al seu coratge defensor de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV que criticava la postura de Jean de Meung, provocant la discussió entorn del Roman de la Rose. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames] ou Le livre des trois vertus, en què la dona és representada com una persona valenta i es podria considerar un tractat de feminisme. Aquesta obra sembla una traducció de Les dones Il·lustres de Boccaccio, en què segons el consell de les tres virtuts (raó, rectitud i justícia) alliçona les dones en la moral a seguir per obtenir el tresor que obre totes les portes de la ciutat, sigui de la classe social més elevada o una dona de vida rural. És un document valuós per detallar totes les comunitats socials que viuen a la França del s. XIV. D'aquesta manera, Christine defensa les dones d'una manera intel·ligent i cultivada, oposada a la filosofia materialista i realista de Jean Clopinel de Meung-sur-Loire, més proper a la societat burgesa i industrial a l'alça que segueix la força de la natura, on la dona surt mal parada, per sobre d'una manera de fer de l'amor cortès propi de l'aristocràcia. Del Tresór de Christine queden pocs exemplars editats del s. XV i XVI. Però les seves poesies més sensibles són les que representen el dolor d'una França víctima de la guerra civil on cal destacar la poesia dedicada a Joana d'Arc. El 1418, va fugir de París i s'amaga en el monestir de Poissy, on encara escriuria el 13 de juliol de 1429 un manifest de la seva esperança en la figura de Dauphin, que va alliberar Orléans.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Poemes, versos sobre amors perduts, i d'altres es feien populars gràcies al fet que transmetien la seva tristesa de vídua.
  • Epístola al Déu de l'amor (1399) escrita per contrarestar les calúmnies que feia Jean de Meung en la seva obra Roman de la Rose en contra de les dones. Pisan va escriure aquesta obra en prosa per defendre les dones.
  • Cent balades (1399)
  • Le Debat de Deux Amants (1400) (El debat de dos amants)
  • Le livre du Dit de Poissy (1400) (El llibre del que diu Poissy)
  • Enseignemens Moraux (1400) (Ensenyaments morals)
  • Proverbes Moraux (1400) (Proverbis morals)
  • Epitre d'Othea (1400) (Epístola d'Othea)
  • Epistres du Debat su le Roman de la Rose (1401-03) (Epístoles del debat sobre Le Roman de la Rose de Jean de Meung)
  • Cent Ballades d'amant et de Dame (1402) (Cent balades d'amant i de la dama).
  • Le Dit de la Rose (1402) (El que diu la Rosa)
  • "Oraison Nostre Dame" (1402) ("Oració a Nostra Senyora")
  • Livre du Chemin de Long Etude (1403) (Llibre del camí del llarg estudi)
  • Le libre de la Mutation de Fortune (1403) (Llibre de la mutació de la Fortuna)
  • Dit de la Pastoure (1403) (El que diu la pastora)
  • Le Livre du Duc de Vrais Amants (1404) (El llibre del duc de Vrais o Vertaders amants)
  • Llibre de la ciutat de les dames (1405), text protofeminista que dóna un clar exemple de les vides de dones valentes.
  • La visió de Christine (1405), era la seva autobiografia i la va escriure com a contestació als seus enemics.
  • Livre de Trois Vertus or Le Tresor de la Cite des Dames (1405) (Llibre de les tres virtuts o el Tresor de la ciutat de les dames)
  • L'Avision Christine (1405) (La visió de Christine) (autobiografia)
  • Epistre à la reine Isabeau (1405) (Cartes a la reina Isabel de Baviera, reina de França)
  • Le Livre de la Prod'hommie (1405-1406) (El libre de la prudència)
  • Livre du Corps de Policie (1407) (Llibre dels cossos de la policia)
  • "Sept Psaumes Allegorises" (1410) ("Set salms al·legòrics")
  • Le Livre des Fais d'Armes et de Chevalerie (1410) (Llibre dels tractats d'armes i de cavalleria)
  • La Lamentation sur les Maux de la France (1411-1412) (La lamentació sobre el dolor de França)
  • Livre de la Paix (1413) (Llibre de la pau)
  • L'Epitre de la Prison de Vie Humaine (1418) (Carta de la presó de la vida humana)
  • Heures de Contemplation sur la Passion de Nostre Seigneur (1420) (Hores de contemplació sobre la passió de Nostre Senyor)
  • "Cançó en honor a Joana d'Arc" (1429) - una de les seves darreres obres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Régine Pernoud (2000). Cristina de Pizán. José J. de Olañeta, Editor. ISBN 978-84-7651-857-1.
  • Mathilde Laigle, Le livre des trois vertus de Christine de Pisan et son milieu historique et littéraire, París, Honoré Champion, 1912, 375 pages, collection: Bibliothèque du XV siècle.
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal:B 20872-63(I).
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol IX,X. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christine de Pisan Modifica l'enllaç a Wikidata