Benjamí de Tudela

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBenjamí de Tudela
Benjamin of Tudela.jpg
Biografia
Naixement 1130
Tudela
Mort 1173 (Gregorià) (42/43 anys)
Castella
Grup ètnic Jueus
Religió Judaisme
Activitat
Ocupació Explorador, historiador i rabí
Modifica les dades a Wikidata
Mapa de la ruta.

Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat: [biniamin mittudela]; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges. Coneixedor de diverses llengües -entre ells, l'hebreu, arameu, grec, llatí i àrab- i desitjós d'aventures, va emprendre un viatge d'uns catorze anys (potser també per comerciar amb pedres precioses, si bé aquesta dada no està confirmada) i va recollir les seves impressions en un llibre anomenat Sefer Maasaot.

En total i d'acord amb la seva crònica, va visitar unes 190 ciutats d'Europa, l'Orient Pròxim i el Nord d'Àfrica, convertint-se en una de les primeres fonts sobre la demografia jueva. El seu interès se centrava en els jueus i la seva situació, i va descriure figures importants, centres d'estudi, poblacions, formes de vida, dificultats i èxits de la comunitat jueva. També va escriure sobre els grans esdeveniments polítics i històrics de la seva època.

El seu viatge comença a la seva Tudela natal, al Regne de Navarra. Benjamí va recórrer la vall de l'Ebre fins a Tortosa, passant per Saragossa, va pujar fins a Barcelona i després Girona, Narbona, Besiers, Montpeller i Arles, i fins a Marsella, per embarcar-se allí rumb al que avui és Itàlia, on visità les ciutats més importants, com Gènova (República de Gènova), Pisa (República de Pisa) o Roma. Després baixà fins a Nàpols, per després creuar la península cap a Òtranto, on s'embarcà per arribar a les illes gregues (destaca la seva estada a Corfú). A continuació estigué uns mesos a Constantinoble, ciutat que va descriure amb força precisió. Visità Xipre i Antioquia i va entrar a Palestina, on de nou va realitzar una curosa descripció del mode de vida de la gent senzilla, a més de les condicions dels llocs de pelegrinatge. Posteriorment va anar a Bagdad, potser l'indret que descriu més extensament a la seva obra. Des d'allà realitzà petits viatges per Mesopotàmia i Pèrsia, recollint llegendes sobre els llocs del seu interès. També va rebre notícies de les comunitats jueves asiàtiques, situades a indrets massa llunyans per anar-hi personalment. Aleshores va baixar cap a Egipte, país on estigué prop d'un any. Per acabar, va navegar cap a Sicília i des d'allà segurament retornà a la península Ibèrica, tot i que la seva crònica acaba amb unes descripcions idealitzades de les comunitats jueves del nord d'Europa, possiblement basades en relats que li varen arribar.[1]

La seva obra va assolir un gran èxit per la descripció de llocs remots i costums dels jueus d'arreu del continent. Va reeditar-se diverses vegades, sobretot al segle XVI, quan va ser traduïda a les principals llengües europees.

Vegeu també[modifica]

Altres viatgers medievals coneguts:

Referències[modifica]

  1. «Atlas de los exploradores españoles», 2009. [Consulta: 30 novembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benjamí de Tudela Modifica l'enllaç a Wikidata