Etemenanki
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i ziggurat  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Governació de Babil (Iraq) | |||
| Localització | Babilònia | |||
| ||||
Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra) era el nom d'un ziggurat dedicat a Marduk a la ciutat de Babilònia construït al segle vi aC per la dinastia Caldea. Originalment de set pisos d'alçada, actualment se'n conserven unes poques runes. Etemenanki s'identifica amb la bíblica Torre de Babel.
Construcció[modifica]
No es coneix exactament la data de construcció d'aquest ziggurat; probablement existia un primer ziggurat abans del regnat de Hammurabi (1728-1686 aC). Sobre ixa data de construcció només tenim referències indirectes, com ara el poema sobre la creació de Babilònia Enûma Elish, que és contemporani a Hammurabi i en el qual es relata la creació del món. Segons aquest poema el temple d'Esagila es va crear al mateix temps que el món, atès que Etemenanki formava part del mateix complex de temples que estaven dedicats al deu Marduk, es pot intuir que aquest ja estava construït en aquesta data. Tampoc no es coneix exactament la data de la construcció del complex però es pot deduir que es força anterior a aquest poema.
L'edifici va experimentar múltiples transformacions des de l'estructura original. La més important de totes aquestes la va portar a terme Nabopolassar després de la destrucció de la ciutat per Senaquerib l'any 689 aC, més tard Nabucodonosor II va fer importants reformes donant-li el seu aspecte definitiu; en aquest moment el zigurat comptava amb set pisos, damunt dels quals s'ubicava el temple pròpiament dit.
Referències al ziggurat[modifica]
Trobem les primeres referències del temple a les tauletes d'Uruk. S'hi descriu que l'alçada de la torre era d'uns 91 metres i la base, quadrada, de 91 metres de costat. Les excavacions que Robert Koldewey va portar a terme a la ciutat de Babilònia des de 1913 van confirmar aquestes descripcions, tot i que l'estructura es trobava força deteriorada perquè era construït amb totxos i materials relativament febles al pas del temps. Les excavacions van confirmar que l'accés al temple que es trobava a dalt de la torre es realitzava mitjançant unes llargues escales situades a la cara sud de la torre.
Demolició[modifica]
L'any 331 aC, Alexandre el Gran va prendre Babilònia i va ordenar la reconstrucció d'Etemenanki; la qual va tornar a visitar a la tornada de les seves campanyes a l'est a Mesopotàmia l'any 323 aC, i va poder comprovar com les obres encara no havien començat. Aleshores va ordenar al seu exèrcit demolir per complet l'edifici per tal de reconstruir-lo totalment.
La mort d'Alexandre va significar l'aturada del projecte. Les Cròniques de Babilònia i els Diaris Astronòmics recullen alguns intents posteriors de reconstruir el zigurat Etemenanki, tots aquests intents sempre eren precedits de l'eliminació de les últimes restes de l'estructura original. Les Cròniques de les runes d'Esagila recullen que el rei selèucida Antíoc I va decidir reconstruir l'edifici, desgraciadament va fer servir elefants per a demolir les últimes restes de la torre, igual que els anteriors intents aquest tampoc mai va veure el final. No s'hi coneixen referències posteriors d'Etemenanki, cosa que fa pensar que l'edifici va caure en l'oblit.
Bibliografia[modifica]
- A.R. George, "E-sangil and E-temen-anki, the Archetypal Cult-centre?" in: J. Renger, Babylon: Focus mesopotamischer Geschichte, Wiege früher Gelehrsamkeit, Mythos in der Moderne (1999 Saarbrücken)
- Hansjörg Schmid, Der Tempelturm Etemenanki in Babylon (1995 Mainz)
- J.Kilma "Sociedad y cultura en la antígua Mesopotamia" ed. Akal ISBN 978-84-7339-517-5
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etemenanki |
- Etemenanki (The tower of Babel) Arxivat 2013-09-24 a Wayback Machine. per Jona Lendering (en anglès)