Hematèmesi
| Tipus | vòmit  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Patogènia | |
| Causat per | hemorràgia digestiva alta |
| Classificació | |
| CIM-11 | ME24.A5 |
| CIM-10 | K92.0 |
| CIM-9 | 578.0 |
| CIAP | D14 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0113722 |
| DiseasesDB | 30745 |
| MedlinePlus | 003118 |
| eMedicine | 187857 |
| MeSH | D006396 |
| UMLS CUI | C0018926 |
L'hematèmesi, en medicina, fa referència al vòmit amb sang procedent del tracte gastrointestinal superior (el tros abans del lligament de Treitz),[1] per contra, l'hemorràgia digestiva baixa es localitza per sota d'aquest lligament i sol provocar melenes o rectorràgies.[2] L'hematèmesi i la melena són dues de les formes de presentació de l'hemorràgia digestiva alta. El dèbit pot ser de sang fresca o bé més fosca, anomenada en pòsit de cafè. Al vòmit també hi poden haver restes alimentàries.[3]
Etiologia[modifica]
L'hematèmesi pot desencadenar-se quan es produeix algun sagnat a l'esòfag, l'estómac o el duodè.[4]
Algunes d'aquestes causes són: epistaxi (hemorràgia nasal, provocant una falsa hematèmesi), varius esofàgiques (degudes a una hipertensió portal), úlcera pèptica, càncer d'esòfag, càncer d'estómac, trastorns de coagulació, la síndrome de Mallory-Weiss (sagnat d'una lesió al càrdies provocada pel vòmit), gastritis (sovint en relació a la presa d'antiinflamatoris).[5]
Les úlceres són una de les causes més freqüents amb un 35%-50% dels casos. La diverticulitis es representa com a causa amb un 17%-40% aproximadament.[1]
Signes i símptomes[modifica]
La clínica (signes i símptomes) dependrà de:
- La gravetat del sagnat, que si és important pot dur a un xoc hipovolèmic i la mort.
- La causa del sagnat. Així amb una úlcera pèptica tindrà associats símptomes com epigastràlgia o pirosi.
Diagnòstic[modifica]
Quan una persona presenta vòmits amb sang cal anar a l'hospital per fer una ràpida avaluació i exploració. La pèrdua de sang pot comportar a situacions mèdiques urgents. Per arribar al diagnòstic cal fer una bona anamnesi, exploració física i proves complementàries.
Primerament, cal valorar la gravetat de l'hemorràgia, amb la presa de la tensió arterial, la freqüència cardíaca i unes anàlisis de sang per valorar nivells d'hematòcrit, hemoglobina i altres paràmetres essencials. L'anamnesi podrà orientar sobre la possible causa.
Per intentar diagnosticar la causa sovint caldrà fer una endoscòpia (una esofagogastroduodenoscòpia, completa o no), entre altres.
Tractament[modifica]
L'objectiu principal del tractament de l'hematèmesi és acabar amb el sagnat i evitar el deteriorament que dugui al xoc hipovolèmic. Així doncs, cal tractar la situació d'urgència. Caldrà tranquil·litzar la persona i informar-lo, se li prohibirà la ingesta. Si el pacient arriba en estat greu caldrà estabilitzar-lo abans de tractar la causa adjacent.
Es col·locarà una via endovenosa per la qual s'administrarà, en funció de la gravetat de l'hemorràgia: sèrum salí o sèrum glucosalí, i una transfusió sanguínia; per així mantenir la tensió arterial a paràmetres normals. Es prescriuen antiàcids i poden ser necessaris anticoagulants.[6]
Si amb l'endoscòpia es detecta un sagnat actiu es procurarà de realitzar l'hemostàsia (lligant el vas que sagna).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Error en el títol o la url.«». [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ «Hematèmesi». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ «Vomiting blood» (en anglès). MedlinePlus, 01-01-2013. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Causas de la hematemesis» (en castellà). hematemesis.org. Arxivat de l'original el 2016-01-15. [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ «Vomiting Blood» (en anglès). University of Maryland-Medical Center. [Consulta: 6 agost 2015].
- ↑ «Tractament». Hospital Bellvitge. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 agost 2015].