Ludwik Hirszfeld
 Hirszfeld el 1954  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 agost 1884 Varsòvia (Polònia) |
| Mort | 7 març 1954 (69 anys) Breslau (Polònia) |
| Sepultura | Cementiri St. Laurentius |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Würzburg |
| Es coneix per | descobriment de l'heretabilitat del grup sanguini ABO |
| Activitat | |
| Camp de treball | Immunologia, hematologia i microbiologia |
| Ocupació | biòleg, metge, microbiòleg, professor d'universitat, immunòleg, bacteriòleg |
| Ocupador | Universitat de Breslau Universitat de Varsòvia |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Hanna Hirszfeldowa |
| Parents | Aleksander Rajchman (cosí germà) Ludwik Rajchman (cosí germà) Helena Radlińska (cosí germà) Stefan Herman (cosí germà) |
Premis | |
Signatura  | |
Ludwik Hirszfeld (Varsòvia, 5 d'agost de 1884 - Breslau, 7 de març de 1954) va ser un microbiòleg i seròleg polonès. És considerat el co-descobridor de l'herabilitat del grup sanguini ABO. Era cosí del matemàtic Aleksander Rajchman, i del bacteriòleg Ludwik Rajchman.
La seva família era d'origen jueu i ell es va convertir al catolicisme. Va estudiar medicina a Alemanya, el 1902 entrà a la Universitat de Würzburg i el 1904 passà a Berlín. Va fer la seva tesi doctoral amb el títol, "Über Blutagglutination," el 1907, A l'Institut del càncer de Heidelberg treballà amb E. von Dungern.
El 1914 Hirszfeld va ser fet acadèmic i va llegir una dissertacó sobre anafilaxi i anafilatoxina i la seva relació amb la coagulació. A l'hospital de Tessalònica descobrí el bacil "Salmonella paratyphi" C, actualment anomenat "Salmonella hirszfeldi."
El 20 de febrer de 1941 Hirszfeld va ser obligat a desplaçar-se al Ghetto de Varsòvia junt amb la seva esposa i filla. Allà organitzà campanyes de vacunació contra el tifus. El 1943 ell i la seva família aconseguiren escapar del ghetto, però la seva filla morí de tuberculosi el mateix any.
Hirszfeld i von Dungern van ser els responsables de donar nom als tipus de sang A, B, AB, i O; anteriroment es coneixien com a grups I, II, III, i IV. Ell va proposar l' A i la B dper les aglutinines. Segons la seva "Teoria de les Plèiades" dels grups sanguinis, els altres grups provenien d'un arcaic grup O en el curs de l'evolució.[1]
Hirszfeld va ser el primer a preveure el conflicte serològic entre la mare i el fill confirmat pel factor Rhesus.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludwik Hirszfeld |