Fasciolosi
  | |
| Tipus | distomatosi, helmintosi, malaltia dels conductes biliars i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i helminthologist (en)  |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | icterícia, anèmia, nàusea, febre, vòmit, dolor abdominal, exantema, hepatomegàlia, diarrea i left upper quadrant abdominal rigidity (en) |
| Exàmens | microscopi òptic |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Localització | via biliar |
| Causat per | Fasciola hepatica |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1F82 |
| CIM-10 | B66.3 |
| CIM-9 | 121.3 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 4757 |
| eMedicine | ped/760 |
| MeSH | D005211 |
| UMLS CUI | C0015652 |
| DOID | DOID:885 |
La fasciolosi o distomatosi hepàtica, és una helmintosi causada per dues espècies de trematodes digenis, Fasciola hepatica i Fasciola gigantica. Els adults es localitzen a la vesícula biliar o en els conductes biliars del fetge. Es tracta d'una zoonosi, ja que afecta primàriament a altres mamífers, però pot ser transmesa a l'ésser humà. La fascíola és pròpia d'Europa, Amèrica i Oceania, però a Àfrica i Àsia tenen presència les dues espècies i la seva distribució se superposa en moltes àrees.[1]
El cicle biològic dels paràsits involucra dos hostes, un intermediari i un altre definitiu. L'hoste intermediari és un gastròpode d'aigua dolça.[2] El nombre de possibles hostes definitius és molt ampli i inclou el bestiar i molts altres mamífers herbívors, incloent l'ésser humà.[2]
Una estimació conservadora sobre la pèrdua de productivitat del bestiar deguda a la fasciolosi dona la xifra de més de 3.200 milions de dòlars anuals a tot el món.[3] A més, la fasciolosi es considera una malaltia humana emergent, i l'Organització Mundial de la Salut ha estimat que afecta a 2,4 milions de persones i que altres 180 milions d'individus presenten risc d'infecció.[4] També és considerada una de les malalties tropicals desateses, dins el grup de les Trematodosis transmeses per alimentació.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Mas-Coma S, Bargues MD, Valero MA «Fascioliasis and other plant-borne trematode zoonoses». Int. J. Parasitol., 35, 11-12, octubre 2005, pàg. 1255–78. DOI: 10.1016/j.ijpara.2005.07.010. PMID: 16150452.
- ↑ 2,0 2,1 Torgerson, P; Claxton J. «Epidemiology and control.». A: Dalton, JP. Fasciolosis. Wallingford, Oxon, UK: CABI Pub, 1999, p. 113–49. ISBN 0-85199-260-9.
- ↑ Spithill, TW; Smooker PM, Copeman DB. «Fasciola gigantica: epidemiology, control, immunology and molecular biology». A: Dalton, JP. Fasciolosis. Wallingford, Oxon, UK: CABI Pub, 1999, p. 465–525. ISBN 0-85199-260-9.
- ↑ Anònim, 1995. "Control of Foodborne Trematode Infections". WHO Technical Series, núm. 849, WHO, Ginebra, 157 pàgs.
- ↑ «Neglected Tropical Diseases». World Health Organization. [Consulta: 25 agost 2018].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fasciolosi |
- R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina. «Guía de enfermedades infecciosas importadas» p. 92-93. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008.
- Fasciolosis Overview Arxivat 2008-02-04 a Wayback Machine. a Centers for Disease Control and Prevention. (anglès)
- Immunodiagnosis of fasciolosis in Bolivian Altiplano. (anglès)
- Fasciolosis Arxivat 2009-03-10 a Wayback Machine. (anglès)
- Imatges d'una fascíola adulta (anglès)
- Imatges d'ous de F. hepatica
| Platihelmint (cuc pla) |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nematode (cuc rodó) (Nematodosis) | |||||||||||||||||||||||||
