Estrongiloïdosi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaEstrongiloïdosi
Strongyloides - very high mag - 2.jpg
Microfotografia d'una estrongiloïdosi; un fragment d'un cuc es veu a baix cap a la dreta. Tinció d'HE.
Tipus Rhabditida infectious disease Tradueix, helmintosi, malaltia intestinal, malaltia pulmonar, trastorn cutani i malaltia del sistema nerviós central
Especialitat infectologia
Medicació
Transmissió patògena transmissió per contacte i via fecal-oral
Causat per Strongyloides stercoralis
Classificació
CIM-10 B78
CIM-9 127.2
Recursos externs
DiseasesDB 12559
MedlinePlus 000630
eMedicine article/999614-overview
Patient UK Strongyloides-Stercoralis
MeSH D013322
UMLS CUI C0038463, C0085810 i C0038463
DOID DOID:10955 i DOID:10955
Modifica les dades a Wikidata

L'estrongiloïdosi és una malaltia parasitària humana causada pel nematode (cuc rodó) anomenat Strongyloides stercoralis o, de vegades, per S. fülleborni (paràsit de la mateixa família que acostuma a infectar primats no humans africans i asiàtics).[1] S. fülleborni subesp. kellyi només s'ha identificat a Papua Nova Guinea, es pot transmetre de forma vertical i origina sobretot infeccions intestinals greus (síndrome del ventre inflat) en nounats de les províncies de Gulf i Madang.[2] El gènere Strongyloides provoca diversos trastorns en les persones, principalment alteracions cutànies, dolor abdominal, diarrea i pèrdua de pes. En algunes persones, particularment aquelles que requereixen corticoesteroides o altres medicaments immunosupressors, Strongyloides spp. és causa d'una síndrome d'hiperinfecció que pot conduir a la mort si no es tracta.[3]

El diagnòstic es realitza mitjançant l'anàlisi de sang i de femta. El fàrmac ivermectina és àmpliament utilitzat pel tractament oral de l'estrongiloïdosi i en certs casos greus s'ha administrat per via subcutània amb bons resultats.[4]

L'estrongiloïdosi és un tipus d'helmintosi transmesa per terra. Es creu que afecta 30-100 milions de persones al món, principalment en els països tropicals i subtropicals, encara que la seva prevalença pot estar subestimada a causa de problemes en la diagnosi.[5] Pertany al grup de les malalties tropicals desateses, i els esforços de tot el món estan dirigits a l'erradicació de la infecció.[6]

Les persones adquireixen la infecció quan entren en contacte amb sòl contaminat amb aquests cucs.

Aquest petit cuc és amb prou feines visible a simple vista. Els cucs petits es poden moure a través de la pell d'una persona dins del torrent sanguini fins als pulmons i les vies respiratòries, ocasionant adesiara una síndrome de distrés respiratori aguda d'evolució funesta.[7] Altres vegades, si la infestació dels pulmons pel paràsit no és massiva i la funcionalitat del sistema immunològic està preservada, apareix una síndrome de Loëffler (una forma de pneumonitis amb infiltrats eosinofílics dispersos, de caràcter benigne i quasi sempre subclínic).[8] No és un fet infreqüent que en individus immunodeficients l'afectació pulmonar per aquest nematode cursi amb hemorràgia intraalveolar difusa i hemoptisi.[9] A mesura que els cucs creixen, s'enterren ells mateixos en les parets de l'intestí i posteriorment produeixen ous allí. Les àrees per on els cucs travessen la pell poden tornar-se vermelles i doloroses.[10] Circumstancialment, han estat descrits casos d'estrongiloïdosi cervical en dones immunocompetents.[11] De forma puntual, la infecció per S. stercoralis s'associa a lesions glomerulars poc comunes.[12]

El compromís del SNC en l'estrongiloïdosi és un fet inusual i molt perillós, especialment quan es presenta en malalts amb patologies preexistents.[13] En alguns casos, els primers simptomes de l'afectació del SNC pel paràsit són crisis epilèptiques.[14]

La taxa d'aquesta infecció és molt baixa als Estats Units i la major part dels casos reportats allí són portats per viatgers que han estat o viscut a Sud-amèrica i Àfrica, encara que existeixen petites àrees d'endemisme a la regió dels Apalatxes. A Espanya, el perfil epidemiològic de l'estrongiloïdosi importada és similar. Segons les dades corresponents al període 2009-2017 el 66,9% dels 1.245 casos registrats es diagnosticaren en immigrants, predominantment sud-americans.[15]

La positivitat al virus limfotròpic de cèl·lules T humanes-1 (un retrovirus oncogènic causant d'una rara neoplàsia maligna dels limfòcits T) afavoreix el desenvolupament d'estrongiloïdosis disseminades.[16]

Símptomes[modifica]

La majoria de les vegades no hi ha símptomes, però quan ocorren poden ser:

Diagnòstic[modifica]

Es poden dur a terme els següents exàmens:

Prevenció[modifica]

La bona higiene personal pot reduir el risc de contreure l'estrongiloïdosi. Els serveis adequats de salut pública i les instal·lacions sanitàries contribueixen a un bon control de la infecció. Portar calçat adequat per evitar el contacte amb el sòl contaminat, rentar-se les mans si es toca brutícia d'animals i no menjar en zones endèmiques vegetals regats amb aigües residuals són mesures bàsiques de protecció.[22]

Referències[modifica]

  1. Zerpa Larrauri R, Espinoza Blanco Y, Náquira C «Ciclo biológico de Strongyloides fuelleborni: imágenes y videos» (en castellà). Rev Peru Med Exp Salud Publica, 2014 Abr; 31 (2), pp: 390-392. ISSN: 1726-4642. PMID: 25123885 [Consulta: 6 juny 2019].
  2. Kline K, McCarthy JS, Pearson M, Loukas A, Hotez PJ «Neglected tropical diseases of Oceania: review of their prevalence, distribution, and opportunities for control» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013; 7 (1), pp: e1755. DOI: 10.1371/journal.pntd.0001755. PMC: 3561157. PMID: 23383349 [Consulta: 24 juny 2019].
  3. Khadka P, Khadka P, Thapaliya J, Karkee DB «Fatal strongyloidiasis after corticosteroid therapy for presumed chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). JMM Case Rep, 2018 Set 11; 5 (9), pp: e005165. DOI: 10.1099/jmmcr.0.005165. PMC: 6230759. PMID: 30425838 [Consulta: 15 juliol 2019].
  4. Barrett J, Broderick C, Soulsby H, Wade P, Newsholme W «Subcutaneous ivermectin use in the treatment of severe Strongyloides stercoralis infection: two case reports and a discussion of the literature» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2016 Gen; 71 (1), pp: 220-225. DOI: 10.1093/jac/dkv315. ISSN: 0305-7453. PMID: 26462990 [Consulta: 7 juliol 2019].
  5. Beknazarova M, Whiley H, Ross K «Strongyloidiasis: A Disease of Socioeconomic Disadvantage» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2016 Maig 20; 13 (5), pii: E517. DOI: 10.3390/ijerph13050517. PMC: 4881142. PMID: 27213420 [Consulta: 6 juny 2019].
  6. «Neglected Tropical Diseases», 06-06-2011. [Consulta: 28 novembre 2014].
  7. Nnaoma C, Chika-Nwosuh O, Engell C «The Worm that Clogs the Lungs: Strongyloides Hyper-Infection Leading to Fatal Acute Respiratory Distress Syndrome (ARDS)» (en anglès). Am J Case Rep, 2019 Mar 22; 20, pp: 377-380. DOI: 10.12659/AJCR.914640. PMC: 6439959. PMID: 30898993 [Consulta: 6 juny 2019].
  8. Igual Adell, R; Domínguez Márquez, V «Estrongiloidiasis: epidemiología, manifestaciones clínicas y diagnóstico. Experiencia en una zona endémica: la comarca de La Safor (Valencia)» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2007 Oct; 25 (Supl 3), pp: 38-44. DOI: 10.1157/13111836. ISSN: 0213-005X [Consulta: 15 juliol 2019].
  9. Shrestha P, O'Neil SE, Taylor BS, Bode-Omoleye O, Anstead GM «Hemoptysis in the Immunocompromised Patient: Do Not Forget Strongyloidiasis» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2019 Feb 12; 4 (1), pii: E35. DOI: 10.3390/tropicalmed4010035. PMC: 6473255. PMID: 30759812 [Consulta: 8 juny 2019].
  10. González Martínez F, Mellado Peña MJ, Angulo González de Lara R, García López Hortelano M, et al «Larva currens como diagnóstico diferencial de lesiones cutáneas en niños inmigrantes» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2010 Ag; 73 (2), pp: 102-104. DOI: 10.1016/j.anpedi.2010.05.005. ISSN: 1695-9531. PMID: 20591754 [Consulta: 6 juny 2019].
  11. Panda S, Kar A, Das U, Rout N «Cervical strongyloidiasis in an immunocompetent patient: A clinical surprise» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol, 2015 Jul-Set; 58 (3), pp: 389-391. DOI: 10.4103/0377-4929.162927. ISSN: 0974-5130. PMID: 26275275 [Consulta: 17 juny 2019].
  12. Merzkani M, Uppal NN, Ross DW, Gautam-Goyal P, et al «Strongyloides stercoralis-Associated Tip Variant Focal Segmental Glomerulosclerosis» (en anglès). Kidney Int Rep, 2017 Ag 12; 3 (1), pp: 14-18. DOI: 10.1016/j.ekir.2017.08.001. PMC: 5762945. PMID: 29340309 [Consulta: 25 juny 2019].
  13. Chiu HH, Lai SL «Fatal meningoencephalitis caused by disseminated strongyloidiasis» (en anglès). Acta Neurol Taiwan, 2005 Mar; 14 (1), pp: 24-27. ISSN: 1028-768X. PMID: 15835286 [Consulta: 15 juliol 2019].
  14. Oktar N, Özer H, Demirtaş E «Central nervous system Strongyloides stercoralis. A case report» (en anglès). Turk Neurosurg, 2018; Set 28, pàgs: 4. DOI: 10.5137/1019-5149.JTN.22886-18.2. ISSN: 2651-5032. PMID: 30649819 [Consulta: 15 juliol 2019].
  15. Salvador F, Treviño B, Chamorro-Tojeiro S, Sánchez-Montalvá A, et al «Imported strongyloidiasis: Data from 1245 cases registered in the +REDIVI Spanish Collaborative Network (2009-2017)» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2019 Maig 16; 13 (5), pp: e0007399. DOI: 10.1371/journal.pntd.0007399. ISSN: 1935-2735. PMID: 31095570 [Consulta: 9 juny 2019].
  16. Rodrigues Bosqui, L; Felipe Silva, T; Arruda Sanfelice, R; Fernanda Machado, L; et al «The Influence of Human T-Lymphotropic Virus 1 on Patients Coinfected by the Helminth Strongyloides stercoralis» (en anglès). Int J Trop Dis, 2019; 2, pp: 016. DOI: 10.23937/ijtd-2017/1710016. ISSN: 2643-461X [Consulta: 25 juny 2019].
  17. Zubrinich CM, Puy RM, O'Hehir RE, Hew M «Strongyloides infection as a reversible cause of chronic urticaria» (en anglès). J Asthma Allergy, 2019 Feb 26; 12, pp: 67-69. DOI: 10.2147/JAA.S167292. PMC: 6396652. PMID: 30881049 [Consulta: 1r juliol 2019].
  18. Soto-Febres F, Pérez-Lazo G, Anicama W, Maquera-Afaray J «Obstrucción duodenal por Strongyloides stercoralis, una complicación inusual» (en castellà). Rev Chil Infectol, 2019 Feb; 36 (1), pp: 101-105. DOI: 10.4067/S0716-10182019000100101. ISSN: 0716-1018. PMID: 31095209 [Consulta: 15 juliol 2019].
  19. Bava BA, Cecilia D, Alcides T «Adult female of Strongyloides stercoralis in respiratory secretions» (en anglès). Asian Pac J Trop Biomed, 2013 Abr; 3 (4), pp: 311-313. DOI: 10.1016/S2221-1691(13)60069-6. PMC: 3634930. PMID: 23620857 [Consulta: 17 juny 2019].
  20. Kumar SP, Mallya V «Incidental Detection of Strongyloides stercoralis in a Routine Cervicovaginal Smear» (en anglès). J Cytol, 2017 Gen-Mar; 34 (1), pp: 69-70. DOI: 10.4103/0970-9371.197627. PMC: 5259940. PMID: 28182097 [Consulta: 17 juny 2019].
  21. Formenti F, La Marca G, Perandin F, Pajola B, et al «A diagnostic study comparing conventional and real-time PCR for Strongyloides stercoralis on urine and on faecal samples» (en anglès). Acta Trop, 2019 Feb; 190, pp: 284-287. DOI: 10.1016/j.actatropica.2018.12.001. ISSN: 1873-6254. PMID: 30521805 [Consulta: 17 juny 2019].
  22. Taylor M, Garrard T, O'Donahoo F, Ross K «Human strongyloidiasis: identifying knowledge gaps, with emphasis on environmental control» (en anglès). Res Rep Trop Med, 2014 Ag 20; 5, pp: 55—63. DOI: 10.2147/RRTM.S63138. ISSN: 1179-7282 [Consulta: 24 juny 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Gonzales, Daphne Joyce; Climaco, Antonette. Strongyloidiasis (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 2; NBK430775 (rev), pàgs: 6. PMID: 28613526 [Consulta: 6 juny 2019]. 
  • Farthing, Michael; Albonico, Marco; Bisoffi, Zeno; Bundy, Donald A.P.; et al. Tratamiento de la estrongiloidiasis (en castellà). Directrices mundiales de la OMG, Comité de Guías y Publicaciones de la Organización Mundial de Gastroenterología, 2018; Feb (rev), pàgs: 27. [Consulta: 15 juliol 2019].