Opistorquiosi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaOpistorquiosi
Tipus helmintosi, distomatosi, malaltia hepàtica, malaltia de la vesícula biliar i malaltia pancreàtica
Especialitat infectologia
Medicació
Causat per infecció i infecció
Classificació
CIM-10 B66.0
CIM-9 121.0
Recursos externs
DiseasesDB 29303
Patient UK Liver-Flukes
MeSH D009889 i D009889
UMLS CUI C0029106 i C0029106
DOID DOID:13768 i DOID:13768
Modifica les dades a Wikidata

L'opistorquiosi o malaltia per el trematode del fetge del gat, és una parasitosi provocada pels trematodes Opisthorchis viverrini[1] o Opisthorchis felineus.[2] La infecció crònica pot portar a un colangiocarcinoma (una neoplàsia maligna dels conductes biliars),[3] quan coincideixen determinats factors de risc interrelacionats entre ells.[4] Els dos paràsits provoquen importants modificacions en la composició del microbioma de l'arbre biliar.[5]

Es calcula que uns 9 milions de persones estan infectades per O. viverrini i 1,2 milions per O. felineus. El primer d'aquests paràsits viu principalment a Laos, Cambodja, nord-est de Tailàndia, províncies del sud de Birmània[6] i regions del Vietnam central i meridional;[7] mentre que el segon es troba sobretot a Itàlia,[8] Alemanya, Bielorússia, Federació Russa,[9] Moldàvia, Kazakhstan[10] i Ucraïna.

Els cucs adults colonitzen els conductes biliars, la vesícula i també el conducte pancreàtic. Els seus ous arriben a l'intestí a través de la bilis i són expulsats al medi amb la femta. En els humans, cada cuc produeix aproximadament uns 50 ous/1 gram de femta. In vitro, el 100% dels ous d'O. viverrini moren als 10 minuts d'incubació a 70-80˚C.[11]

Una característica comuna en tots els opistòrquids és la seva gran especificitat a l'hora d'escollir el seu primer hoste intermedi, allotjant-se els ous només en unes espècies molt determinades de petis gastròpodes d'aigua dolça. Pel que fa a O. viverrini els seus primers hostes són algunes espècies del gènere Bithynia (B. goniomphalos, B. siamensis i B. funiculate). Els d'O. felineus són predominantment B. leachi, B. troscheli, B. inflata i B. tentaculata.[12] A l'interior dels cargols, els ous es converteixen en larves i es reprodueixen asexualment produint nombroses cercàries, les quals -als dos mesos, aproximadament- són alliberades a l'aigua. Una vegada lliures, s'introdueixen sota les escates de diverses espècies de ciprínids (el segon hoste d'aquests trematodes), enquistant-se al teixit subcutani dels peixos en forma de metacercàries. Quan una persona o un animal carnívor es menja el peix infestat pels paràsits, les metacercàries es desenquisten, els cucs joves migren cap les vies biliars i el cicle es completa.[13]

La majoria de les infeccions són assimptomàtiques. En casos lleus, els símptomes mes habituals són dispèpsia, abdominàlgia, diarrea i/o estrenyiment. En infeccions mès importants, la malatia acostuma a cursar amb hepatomegàlia i signes de malnutrició. Quan la parasitosi es crònica, de vegades es poden desenvolupar colangitis, colecistitis o colangiocarcinomes. Les infeccions per O. felineus presenten ocasionalment una fase aguda molt semblant a la de l'esquistosomiasi, amb febre, edema facial, limfadenopaties, artràlgies, eritema cutani i eosinofília. Adesiara, la infecció hiperaguda pel trematode és causa de mort sobtada d'origen cardíac a conseqüència d'una miocarditis eosinofílica.[14] La forma crònica afecta el pàncrees molt més sovint que la corresponent a O. viverrini.[15]

L'atenció mèdica i la pèrdua de salaris provocats per Opisthorchis viverrini a Laos i Tailàndia costa uns $120 milions anuals.[16] La infestació per Opisthorchis viverrini i altres afeccions hepàtiques d'origen zoonòtic a Àsia afecten les persones més pobres.

Símptomes d'opistorquiosi/clonorquiosi.

En particular, aquesta parasitosi té una gran prevalença a Laos, on més de la meitat de la població està infectada per O. viverrini (un 70% en zones altament endèmiques, sobretot en la gent gran). 23 espècies de peixos són portadores del trematode a moltes àrees rurals del país (detectant-se la prèsencia de metacercàries en el ≥60% dels exemplars d'algunes d'elles), en les quals el consum de peix cru es una pràctica tradicional i bona part dels gats i gossos que cohabiten amb les persones també està infectada, fets que intensifiquen la incidència local de la malaltia.[17]

S'ha observat una forta correlació entre els colangiocarcinomes associats a l'opistorquiosi i la infecció per Helicobacter pylori. Experiments en murins suggereixen que O. viverrini podria ser un reservori del bacteri, dins del context d'un vincle de naturalesa mutualista.[18] La coinfecció per soques particularment virulentes d'H. pylori i altres espècies del mateix gènere pot tenir un paper determinant en la patogènia dels trastorns hepatobiliars que caracteritzen l'opistorquiosi crònica.[19]

L'opistorquiosi es troba a la llista de malalties tropicals desateses de la World Health Organization.[20]

Referències[modifica]

  1. Andrews RH, Sithithaworn P, Petney TN «Opisthorchis viverrini: an underestimated parasite in world Health» (en anglès). Trends Parasitol, 2008 Nov; 24 (11), pp: 497-501. DOI: 10.1016/j.pt.2008.08.011. PMC: 2635548. PMID: 18930439 [Consulta: 5 agost 2019].
  2. Pakharukova MY, Mordvinov VA «The liver fluke Opisthorchis felineus: biology, epidemiology and carcinogenic potential» (en anglès). Trans R Soc Trop Med Hyg, 2016 Gen; 110 (1), pp: 28-36. DOI: 10.1093/trstmh/trv085. ISSN: 0035-9203. PMID: 26740360 [Consulta: 5 agost 2019].
  3. Hughes T, O'Connor T, Techasen A, Namwat N, et al «Opisthorchiasis and cholangiocarcinoma in Southeast Asia: an unresolved problema» (en anglès). Int J Gen Med, 2017 Ag; 10, pp: 227—237. DOI: 10.2147/IJGM.S133292. ISSN: 1178-7074 [Consulta: 5 agost 2019].
  4. Steele JA, Richter CH, Echaubard P, Saenna P, et al «Thinking beyond Opisthorchis viverrini for risk of cholangiocarcinoma in the lower Mekong region: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Infect Dis Poverty, 2018 Maig 17; 7 (1), pp: 44. DOI: 10.1186/s40249-018-0434-3. PMC: 5956617. PMID: 29769113 [Consulta: 18 agost 2019].
  5. Saltykova IV, Petrov VA, Brindley PJ «Opisthorchiasis and the Microbiome» (en anglès). Adv Parasitol, 2018 Nov; 102, pp: 1-23. DOI: 10.1016/bs.apar.2018.07.001. ISSN: 2163-6079. PMID: 30442306 [Consulta: 8 setembre 2019].
  6. Aung WPP, Htoon TT, Tin HH, Thinn KK, et al «First report and molecular identification of Opisthorchis viverrini infection in human communities from Lower Myanmar» (en anglès). PLoS One, 2017 Maig 4; 12 (5), pp: e0177130. DOI: 10.1371/journal.pone.0177130. PMC: 5417708. PMID: 28472153 [Consulta: 20 agost 2019].
  7. Dung VT, Waikagul J, Thanh BN, Vo DT, et al «Endemicity of Opisthorchis viverrini liver flukes, Vietnam, 2011-2012» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2014 Gen; 20 (1), pp: 152-154. DOI: 10.3201/eid2001.130168. PMC: 3884709. PMID: 24377371 [Consulta: 15 agost 2019].
  8. De Liberato C, Scaramozzino P, Brozzi A, Lorenzetti R, et al «Investigation on Opisthorchis felineus occurrence and life cycle in Italy» (en anglès). Vet Parasitol, 2011 Abr 19; 177 (1-2), pp: 67-71. DOI: 10.1016/j.vetpar.2010.11.042. ISSN: 0304-4017. PMID: 21168274 [Consulta: 15 agost 2019].
  9. Zvonareva, O; Odermatt, P; Golovach, EA; Fedotova, MM; et al «Life by the river: neglected worm infection in Western Siberia and pitfalls of a one-size-fits-all control approach» (en anglès). Critical Public Health, 2018 Oct; 28 (5), pp: 534-545. DOI: 10.1080/09581596.2017.1378425. ISSN: 1469-3682 [Consulta: 20 agost 2019].
  10. Atygaeva S, Cainelli F, Vento S «Acute Opisthorchiasis in a Kazakh Man» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2018 Jun; 20 (6), pp: 395-396. ISSN: 1565-1088. PMID: 29911767 [Consulta: 20 agost 2019].
  11. Boueroy P, Duenngai K, Eamudomkarn C, Sripan P, et al «Effect of Temperature on the Killing of Opisthorchis viverrini Eggs In Vitro» (en anglès). Korean J Parasitol, 2019 Feb; 57 (1), pp: 49-53. DOI: 10.3347/kjp.2019.57.1.49. ISSN: 6409225. PMID: 30840800 [Consulta: 18 agost 2019].
  12. Schuster, RK «Opisthorchiidosis - a review» (en anglès). Infect Disord Drug Targets, 2010 Oct; 10 (5), pp: 402-415. DOI: 10.2174/187152610793180902. ISSN: 1871-5265. PMID: 20701569 [Consulta: 14 agost 2019].
  13. Sithithaworn, P; Andrews, R; Shekhovtsov, S; Mordvinov, VA; Furman, DP «Opisthorchis viverrini and Opisthorchis felineus» (en anglès). A: Encyclopedia of Food Safety, Academic Press, 2014 Gen; Vol. 2, pp: 170-178. ISBN 9780123786135. DOI: 10.1016/B978-0-12-378612-8.00158-X [Consulta: 15 agost 2019].
  14. Bychkov VG, Zolotukhin VM, Khadieva ED, Kulikova SV, et al «Hypereosinophilic Syndrome, Cardiomyopathies, and Sudden Cardiac Death in Superinvasive Opisthorchiasis» (en anglès). Cardiol Res Pract, 2019 Maig 9; 2019, pp: 4836948. DOI: 10.1155/2019/4836948. PMC: 6532311. PMID: 31210984 [Consulta: 8 setembre 2019].
  15. CDC «Opisthorchiasis» (en anglès). DPDx. Global Health, Division of Parasitic Diseases. US Department of Health & Human Services, 2018; Feb 20 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 15 agost 2019].
  16. Muller R. & Wakelin D. (2002). Worms and human disease. CABI. page 43-44.
  17. Ogorodova LM, Fedorova OS, Sripa B, Mordvinov VA, et al «Opisthorchiasis: An Overlooked Danger» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2015 Abr 2; 9 (4), pp: e0003563. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003563. PMC: 4383567. PMID: 25836334 [Consulta: 18 agost 2019].
  18. Deenonpoe R, Chomvarin C, Pairojkul C, Chamgramol Y, et al «The carcinogenic liver fluke Opisthorchis viverrini is a reservoir for species of Helicobacter» (en anglès). Asian Pac J Cancer Prev, 2015; 16 (5), pp: 1751-1758. DOI: 10.7314/apjcp.2015.16.5.1751. PMC: 4945248. PMID: 25773821 [Consulta: 20 agost 2019].
  19. Deenonpoe R, Mairiang E, Mairiang P, Pairojkul C, et al «Elevated prevalence of Helicobacter species and virulence factors in opisthorchiasis and associated hepatobiliary disease» (en anglès). Sci Rep, 2017 Feb 15; 7, pp: 42744. DOI: 10.1038/srep42744. PMC: 5309894. PMID: 28198451 [Consulta: 20 agost 2019].
  20. Sripa, B. «Concerted Action is Needed to Tackle Liver Fluke Infections in Asia». PLoS Neglected Tropical Diseases, 2, 5, 2008, pàg. e232. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000232. PMC: 2386259. PMID: 18509525.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]