Diphyllobothrium latum

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuDiphyllobothrium latum
Diphyllobothrium
Diphyl proglottidE.JPG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
ClasseCestoda
OrdrePseudophyllidea
FamíliaDiphyllobothriidae
GènereDiphyllobothrium
Modifica les dades a Wikidata

Diphyllobothrium latum és un cuc paràsit pla (platelmint) que pertany a la classe dels cestodes i parasita l'intestí. És el platelmint més llarg capaç d'infectar humans (pot arribar a fer fins a 30 metres de llarg) i normalment genera infeccions assimptomàtiques però amb possibles complicacions com obstruccions intestinals o afeccions a la vesícula biliar.[1]El diagnòstic es realitza mitjançant la identificació al microscopi d'ous o segments del cuc en la femta del pacient. Les infeccions per aquest cuc es produeixen al menjar peix cru o poc cuinat normalment procedent de l'hemisferi nord (Europa, Àsia o  Amèrica del Nord) encara que també s'han donat casos a Uganda i Xile. Normalment el peix infectat per la larva de Diphyllobothrium latum és transportat i consumit arreu del món de manera que la millor manera d'evitar una infecció és congelar el peix prèviament o cuinar-lo adequadament.[2]

Agent infecciós i morfologia[modifica]

Morfologia[modifica]

El cuc és de color d'ivori.[3] Diphyllobothrium latum té un cap denominat escòlex, el qual és més allargat si ho comparem amb altres espècies de la mateixa classe. L'excòlex té forma d'ametlla, amb dos solcs allargats i profunds els quals són òrgans de fixació o bòtrids.[3] A més té discs succionadors en compte de ventoses (que és el que solen tenir).[4]El cos està organizat en nombrosos segments o proglòtides. El conjunt de totes les proglòtides s'anomena estròbil. Entre l'escòlex i l'estròbil tenen un coll (també denominat zona de proliferació).[2] Cada segment té òrgans genitals d'ambdós sexes, són hermafrodites.[4] La mida varia segons l'estat fisiològic i l'hoste. Pot tenir fins a 4000 segments i fer de 2 fins a 15 metres de llarg.[2][4]

El segments (proglòtides) son més amplis que llargs, cadascun d'ells disposa d'un porus uterí i un genital en la superfície medioventral. Les nanses de l'úter formen una roseta al centre del segment. Els ous són amples, ovalats i mesuren micres.[3]

Disposen d'un opercle en un costat i d'una petita estructura que sobresurt en el pol oposat. Quan s'expulsen els ous pel porus uterí están poc desenvolupats i continuaran el seu desenvolupament en arribar a l'aigua.[3]

Agent infecciós[modifica]

Està en ecosistemes d'aigua dolça contaminada amb excrements fecals.

La seva adquisició també pot estar associada a la ingesta de peix cru o que s'ha cuinat malament com el salmó, la truita o la perca, però per adquirir-ho necessitem dos hostes intermedis.[1] Els peixos que poden viure en aigua salada i dolça són els més propensos a tenir larves, juntament amb els que s'ingerixen salats, fumats o en escabetx.

Normalment passa a l'hemisferi nord però pot ocórrer també a l'hemisferi sud perquè els peixos infectats poden ser transportats i consumits arreu del món.[1]

Cicle biològic[modifica]

Diphyllobothrium latum es caracteritza per tindre un cicle de vida amb tres hostes, dels quals tant l’humà com molts altres mamífers i algunes aus són els hostes definitius, en el quals causen la malaltia. Aquests paràsits no són específics de l’hoste, així, les diferents espècies del gènere Diphyllobothrium poden afectar a diferents animals com ara mamífers o aus ictiòfagues.[4]

Els ous immadurs passen a través de les femtes, i en contacte amb l’aigua i sota les condicions adequades podran madurar i donar lloc a oncosferes que es convertiran posteriorment en coracidis, que són mòbis.[3] Aquests, quan són ingerits per un crustaci copèpode (primer hoste intermediari) es converteixen en larves procercoides. Després, aquests poden passar a un segon hoste intermediari quan són ingerits per peixos petits o peixos més grans com ara els salmons. D’aquesta manera poden alliberar-se del crustaci i migrar a la carn dels peixos, on es convertiran en larves plerocercocides. Aquestes larves constitueixen la fase infecciosa per als humans. Els peixos petits en els quals es troben poden ser consumits per espècies de peixos depredadors més grans com ara la truita, la perca o el lluç d’entre altres. Així, les larves plerocercoides poden migrar a la musculatura d’aquests depredadors més grans, els quals poden ser consumits pels humans. Aleshores, després de la ingestió dels peixos infectats per part dels humans, si no s'han tractat adecuadament, les larves plerocercoides podran seguir el seu desenvolupament, convertint-se primerament en adults immadurs i posteriorment en tènies adultes madures, les quals residiran a l’intestí prim. Aquests individus adults s’adhereixen a la mucosa intestinal per mitjà de les dues bothries característiques que presenten a l’escòlex. En la fase adulta, Diphyllobothrium latum pot arribar a fer uns 30 m, i estar compost per més de 3.000 proglòtides. D’aquestes proglòtides es poden arribar a desprendre més d'1.000.000 d'ous al dia, els quals passaran a la femta, tornant a començar així el cicle. Els ous comencen a aparèixer en la femta a partir de les 5-6 setmanes posteriors a la infecció.[4][5]

Simptomatologia[modifica]

La majoria de les infeccions per Diphyllobothrium latum solen ser assimptomàtiques.[6] No obstant, poden apareixer símptomes gastrointestinals com dolor abdominal, diarrea, vòmits o pèrdua de pes.[7] En ocasions les infeccions produeixen deficiència en la vitamina B12 ja que Dyphyllobothrium latum la utilitza en la seva dieta.[8]

Sense tractament, la infecció pot complicar-se donant lloc a una obstrucció intestinal,[6] a un funcionament deficient de la vesícula biliar causada per la migració de les proglòtides [6] o a una anèmia megaloblàstica[8] a causa de la deficiència en la vitamina B12.

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic de la malaltia es fa mitjançant la identificació d'ous operculats característics de Diphyllobotrium o segments de la tènia (com les proglòtides) en una mostra de femta amb un microscopi. Els ous solen ser nombrosos, però és probable que es necessiti més d'una mostra de femta per trobar-los.[6] En quant a les proglòtides, per poder identificar-les es requereixen mètodes de tinció que les faci translúcides (carmín lacto-acètic) per poder observar les estructures internes com el seu úter central en roseta.[9]

[7]Els exàmens inclouen:

[9]Les espècies de Diphyllobothrium es distingeixen per la forma i el tamany de l'escòlex, el coll i els òrgans genitals masculins (visibles en les seccions genitals), és a dir, es distingeixen gràcies a les seves característiques morfòlogiques. No obstant, aquestes característiques no es poden evaluar en la majoria dels casos clínics ja que l'escòlex i el coll rara vegada es troben i les proglòtides es deformen o es descomponen com a resultat del tractament amb antihelmíntics o el processament inadequat de la mostra. És per això que per identificar l'espècie responsable d'un cas de difil·lobotriosis es realitzen mètodes moleculars basats en les diferències en el seu ADN. La més utilitzada actualment és la prova PCR.

Tractament[modifica]

Existeixen tractaments per Diphyllobothrium latum i aquests són totalment segurs i efectius. El tractament més comú és una amb Prazinquantel que consta d’una única dosi oral de 5-10mg/kg. S’administra  la mateixa dosi tant per adults com per a nens. Un tractament alternatiu seria també una única dosi de 2 mg de Niclosamida per adults o de 50 mg/kg per a nens.

Prevenció[modifica]

La FDA recomana no menjar peix cru o poc cuit i, per tant, cuinar adecuadament el peix abans del seu consum, fent que arribe a una temperatura d'almenys 63ºC.[1] També suggereix que el peix passe per un procés de congelació. Aquest ha de complir les següents condicions:

  • Congelació i emmagatzematge a -20ºC o menys durant un total de 7 dies.
  • Congelació a -35ºC fins assolir l'estat sòlid i emmagatzemtge a aquesta meteixa temperatura o inferior durant 15 h.
  • Congelació a -35ºC fins assolir l'estat sòlid i emmagatzematge a -20ºC o menys durant 20 h.[1][8]

Casos clínics[modifica]

És un paràsit freqüent de persones que viuen en els països bàltics, en àrees d'Escandinàvia, Rússia i Finlàndia i també a les zones d'Alaska i Canadà; en regions amb llacs en zones de clima temperat o fred. També es coneixen casos que s'han donat en països càlids, a Sud-amèrica, Àfrica i Australia; encara que les infeccions a la regió d'Amèrica es creu que són causades per altres espècies del gènere.[10]

La reemergència de difil·lobotriosi en humans en països no endèmics és principalment per menjar peix cru d'arees endèmiques.[11]

S'han reportat casos rars especialment en nens. El primer cas documentat va ser el d'una nena de 8 anys a Taiwan fa 11 anys.[11]

A la República de Corea es va descriure el cas d'un home de 49 anys també infectat per menjar peix cru o poc cuinat (salmó, truita, perca i moll).[12] Un altre cas a Corea va ser el de la infecció de 4 joves entre 2008 i 2012.[13] Encara que no ho sembli, les infeccions per Diphillobothrium a Corea no són comunes donat que només s'han detectat 37 casos d'infecció des de 1921.[14]

Vegeu també[modifica]

Difil·lobotriosis

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Prevention, CDC - Centers for Disease Control and. «CDC - Diphyllobothrium - Frequently Asked Questions (FAQs)» (en en-us), 02-05-2017. [Consulta: 24 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Kuchta, Roman; Brabec, Jan; Kubáčková, Petra; Scholz, Tomáš «Tapeworm Diphyllobothrium dendriticum (Cestoda)—Neglected or Emerging Human Parasite?». PLoS Neglected Tropical Diseases, 7, 12, 26-12-2013. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002535. ISSN: 1935-2727. PMC: PMC3873255. PMID: 24386497.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Soporte. «Diphyllobothrium latum» (en en). [Consulta: 20 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Diphyllobothrium Latum: Morfología, Ciclo Biológico, Síntomas - Lifeder» (en es-es). Lifeder, 30-06-2018.
  5. Prevention, CDC-Centers for Disease Control and. «CDC - Diphyllobothrium - Biology» (en en-us), 02-05-2017. [Consulta: 6 desembre 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Prevention, CDC - Centers for Disease Control and. «CDC - Diphyllobothrium - Frequently Asked Questions (FAQs)» (en en-us), 02-05-2017. [Consulta: 19 novembre 2018].
  7. 7,0 7,1 «Infección con tenia de los peces: MedlinePlus enciclopedia médica» (en es). [Consulta: 19 novembre 2018].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Difilobotriasis (infección por tenia de los peces) - Enfermedades infecciosas - Manual MSD versión para profesionales» (en es-es). Manual MSD versión para profesionales.
  9. 9,0 9,1 Gestion. «Diphyllobothrium spp. (difilobotriasis). Patogenia y especies: diagnóstico parasitológico e identificación molecular de especies. - IVAMI» (en es-es). [Consulta: 20 novembre 2018].
  10. «Diphyllobothrium latum - EcuRed». [Consulta: 5 desembre 2018].
  11. 11,0 11,1 An, Yu-Chin; Sung, Chia-Cheng; Wang, Chih-Chien; Lin, Hsin-Chung; Chen, Kuang-Yao «Molecular Identification of Diphyllobothrium latum from a Pediatric Case in Taiwan». The Korean Journal of Parasitology, 55, 4, 2017-8, pàg. 425–428. DOI: 10.3347/kjp.2017.55.4.425. ISSN: 0023-4001. PMC: PMC5594734. PMID: 28877575.
  12. Lee, Eun Bin; Song, Jung Hoon; Park, Nam Seon; Kang, Byung Kook; Lee, Hyung Suk «A case of Diphyllobothrium latum infection with a brief review of diphyllobothriasis in the Republic of Korea». The Korean Journal of Parasitology, 45, 3, 2007-9, pàg. 219–223. DOI: 10.3347/kjp.2007.45.3.219. ISSN: 0023-4001. PMC: PMC2526323. PMID: 17876168.
  13. Choi, Hee-Jung; Lee, Junghye; Yang, Hyun-Jong «Four Human Cases of Diphyllobothrium latum Infection». The Korean Journal of Parasitology, 50, 2, 2012-6, pàg. 143–146. DOI: 10.3347/kjp.2012.50.2.143. ISSN: 0023-4001. PMC: PMC3375453. PMID: 22711926.
  14. Choi, Hee-Jung; Lee, Junghye; Yang, Hyun-Jong «Four Human Cases of Diphyllobothrium latum Infection». The Korean Journal of Parasitology, 50, 2, 2012-6, pàg. 143–146. DOI: 10.3347/kjp.2012.50.2.143. ISSN: 0023-4001. PMC: PMC3375453. PMID: 22711926.