Martinet blanc comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Egretta garzetta)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viumartinet blanc comú i Martinet blanc
Egretta garzetta
Little Egret Reflection.jpg
Martinet blanc fotografiat al Delta del riu Okavango (Botswana).
Little Egret I IMG 5376.jpg
Martinet blanc en vol fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 62774969
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereEgretta
EspècieEgretta garzetta
(Linnaeus, 1766)
Modifica les dades a Wikidata
Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre).
Ou

El martinet blanc (Egretta garzetta), conegut al País Valencià com a garseta blanca i garsa blanca a les Balears, és un ocell ardèid de l'ordre dels ciconiformes molt més esvelt que l'esplugabous.

Nom vernacle al Delta del Llobregat: Martinenc.[1]

Reproducció[modifica]

Nia en colònies mixtes juntament amb altres ardèids a l'Albufera de València, al Delta de l'Ebre i a la zona de l'Empordà.

Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres, encara que, de vegades, ho fa també en penya-segats (illa de Cap Verd). La parella reproductora defensen un petit territori de cria (3-4 m al voltant del niu) i la posta consta de 3-6 ous de color verd clar o blavís que faran eclosió al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut.[2]

Alimentació[modifica]

S'alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes.[3]

Hàbitat[modifica]

Hom el troba en zones embassades, rius i llacs.

Distribució geogràfica[modifica]

És autòcton del sud i l'est de la península Ibèrica, de la Camarga, d'alguns llacs suïssos, de Sicília,del sud-est d'Europa i de les regions temperades d'Àsia, Àfrica i Austràlia. N'hi ha poblacions sedentàries però les septentrionals hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia. És comú a la Catalunya continental, i de pas i a l'hivern a les illes Gimnèsies.

Colonització del Nou Món[modifica]

Recentment ha començat a colonitzar les Amèriques: va fer acte de presència a Barbados l'abril del 1954 i hi va començar a criar en aquesta illa a partir del 1994. Avistaments d'aquest ocell s'han produït també des de Surinam i Brasil al sud fins al Quebec i Terranova al nord.

Colonització de l'Europa del Nord[modifica]

Fins a la dècada del 1950, el martinet blanc només era present al sud d'Europa però, a partir dels decennis següents, se n'ha anat estenent vers el nord: com ara, França i les costes del Mar del Nord. Fins i tot va criar als Països Baixos l'any 1979 i a la dècada del 1990. A Gran Bretanya era una espècie escassa fins a les darreries del segle XX i, certament no hi niava. En canvi, i des de fa poc temps, ha esdevingut reproductora en les Illes Britàniques (el seu primer registre de nidificació es pensa que va tindre lloc a Dorset l'any 1996, encara que n'hi ha registres no confirmats a Sussex de la dècada del 1970.[4] Ara n'hi ha diverses colònies al llarg del sud d'Anglaterra i va criar per primera vegada a Gal·les l'any 2002.[5] A Irlanda, el martinet blanc va criar per primera vegada l'any 1997 al comtat de Cork.

Costums[modifica]

És una espècie força gregària i sedentària, però escassa durant els mesos d'hivern als Països Catalans. Com moltes altres espècies, a la primavera nous contingents d'ocells migrants s'afegeixen a la població hivernal. Aquells arriben per l'abril i el maig, per retornar als seus quarters d'hivern durant el mes d'octubre.

Observacions[modifica]

Les plomes escapulars del martinet blanc van ésser molt sol·licitades per decorar barrets (si fa no fa, des del segle XVII, però fou el segle XIX el que va registrar-ne una major demanda). N'era tal la demanda que granges de cria d'aquesta espècie van ser establides de manera que els exemplars podien ésser plomats sense necessitat de sacrificar-los. Tot i així, la major part de les plomes provenien d'exemplars caçats i la supervivència de l'espècie va començar a ressentir-se'n. Amb la finalitat de protegir-la de l'extinció es van promulgar lleis per a la seua conservació i la seua població, en general, ha experimentat un gran increment. De tota manera, això varia en els diferents països i, per exemple, a l'estat australià de Victòria la subespècie Egretta garzetta nigripes encara es troba amenaçada d'extinció.[6]

Referències[modifica]

  1. Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en català). Barcelona: Lynx Edicions, 1995, p. 173. ISBN 84-87334-16-4. 
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 21-22. ISBN 84-315-0434-X
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 85. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. Error en el títol o la url.Edward Marriott. «». The Observer, 01-04-2007.
  5. Royal Society for the Protection of Birds
  6. Department of Sustainability and Environment of Australia.

Enllaços externs[modifica]