Halotà
 | |
| Malaltia objecte | asma aguda severa i asma  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Via | inhalació |
| Grup farmacològic | compost químic |
| Codi ATC | N01AB01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C2HBrClF3 |
| Massa molecular | 195,890224 Da |
| Densitat | 1,87 g/cm³ |
| Punt de fusió | −180 °F |
| Punt d'ebullició | 122 °F |
| Solubilitat en aigua | 0,3 g/100 g |
| Identificadors | |
| Número CAS | 151-67-7 |
| PubChem (SID) | 3562 |
| IUPHAR/BPS | 2401 |
| DrugBank | 01159 |
| ChemSpider | 3441 |
| UNII | UQT9G45D1P |
| KEGG | C07515 i D00542 |
| ChEBI | 5615 |
| ChEMBL | CHEMBL931 |
| AEPQ | 100.005.270 |
L'halotà és un agent anestèsic volàtil halogen líquid de la família dels haloalcans utilitzat per la inducció i manteniment de l'anestèsia general.[1] La seva toxicitat cardíaca i toxicitat hepàtica, responsable de l'aparició d'hepatitis fulminants, l'ha fet pràcticament desaparèixer de l'anestèsia humana,[2] excepte en països subdesenvolupats on s'usa per raó del seu baix cost.[1]
Història[modifica]
L'halotà és una molècula coneguda des de fa molts de temps. Es va sintetitzar per primera vegada el 1951 per Charles Suckling i es va utilitzar a partir de 1956.[3][4] Fins als anys 1980 va estar al capdavant delsanestèsics halògens. Cap a la meitat dels anys 1980 va ser susbstituïda per l'isoflurà i sobretot pel desflurà i el sevoflurà, que són molècules més eficaces i molt més segures.[5][6]
Propietats[modifica]
El mode d'acció de l'halotà s'explica en part pel seu efectet al·lostèric positiu sobre els canals ionòtrops GABAA, que comporten un augment de la freqüència i intensitat dels potencials postsinàptics inhibidors (PPSI) a nivell del cervell.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 WHO Model Formulary 2008. World Health Organization, 2009, p. 17–8. ISBN 9789241547659.
- ↑ «Halothane - FDA prescribing information, side effects and uses». www.drugs.com, June 2005. Arxivat de l'original el 21 December 2016. [Consulta: 13 December 2016].
- ↑ Trends and Changes in Drug Research and Development. Springer Science & Business Media, 2012, p. 109. ISBN 9789400926592.
- ↑ «Fluothane: FDA-Approved Drugs». U.S. Food and Drug Administration. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «Halothane Toxicity». A: StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, 2022.
- ↑ «Determination of the halothane metabolites trifluoroacetic acid and bromide in plasma and urine by ion chromatography» (en anglès). Journal of Chromatography B: Biomedical Sciences and Applications, vol. 692, 2, 09-05-1997, pàg. 413–418. DOI: 10.1016/S0378-4347(96)00527-0. ISSN: 0378-4347. PMID: 9188831.