Grayanotoxina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Les grayanotoxines són un grup de toxines estretament relacionades que es troben al gènere de plantes Rhododendron i altres plantes de la seva família (Ericàcia. Es pot trobar a la mel feta amb el seu nèctar i produir una rara reacció verinosa anomenada enverinament grayanotoxínic, intoxicació per la mel o emmetzinament rhododèndric.[1] La grayanotoxina I (vegeu a sota) és coneguda també com a andromedotoxina, acetilandromedol, rhodotoxina i asebotoxina; el nom químic sistemàtic és: grayanotaxà-3,5,6,10,14,16-hexol 14-acetat.[2]

Estructura química[modifica]

Estructurctura química
Grayanotoxina R1 R2 R3
Grayanotoxina I OH CH3 Acetil
Grayanotoxina II CH2 H
Grayanotoxina III OH CH3 H
Grayanotoxina IV CH2 Acetil


Les grayanotoxines són diterpens cíclics polihidroxilats. S'unixen a canals de sodi específics en la membrana cel·lular, els llocs receptors involucrats en l'activació i inactivació.[3] La grayanotoxina evita la inactivació, deixant les cèl·lules excitables despolaritzades.

Enverinament[modifica]

La mel que prové del Japó, Brasil, Estats Units, Nepal, i Colúmbia britànica és més probable que es trobi contaminada amb grayanotoxines, malgrat que molt rarament a nivells tòxics. Històricament l'enverinament va estar associat amb les espècies Rhododendron luteum i Rhododendron ponticum trobats al voltant de la Mar Negra. Segons Plini i Estrabó els seus habitants utilitzaren aquesta mel contra els exèrcits de Xenofont el 401 aC i més tard contra Pompeu el 69 aC.[4]

Malgrat els símpromes de problemes cardíacs que ocasiona aquest mel rarament la intoxicació resulta fatal. En el tractament es pot fer servir atropina, teràpia vasopresora i altres agents per a mitigar els símptomes.

En la cultura popular[modifica]

La toxina de "rhododendron" hidratada es fa servir en la pel·lícula Sherlock Holmes per a induir una paràl·lisi aparentement mortal en el principal antagonista de la pel·lícula, Lord Blackwood.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grayanotoxina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Demircan, A; Keleş, A; Bildik, F; Aygencel, G; Doğan, NO «Mad honey sex: Therapeutic misadventures from an ancient biological weapon». Annals of Emergency Medicine, 54, 6, 2009, pàg. 824–9. DOI: 10.1016/j.annemergmed.2009.06.010. PMID: 19683834.
  2. The Merck Index, 10th Ed (1983) pp.652-653, Rahway: Merck & Co.
  3. Ito, S; Nakazato, Y; Ohga, A «Further evidence for the involvement of Na+ channels in the release of adrenal catecholamine: The effect of scorpion venom and grayanotoxin I». British Journal of Pharmacology, 72, 1, 1981, pàg. 61–7. PMC: 2071538. PMID: 6261866.
  4. Pliny the Elder on Mad Honey