Asistòlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Asistòlia
Classificació i recursos externs

Electrocardiograma mostrant asistòlia.
CIM-10 I46.0
CIM-9 427.5

En medicina, asistòlia és un estat en què no existeix activitat elèctrica cardíaca, incloent la inexistència de contraccions del miocardi i la inexistència de flux de sang de sortida del cor. L'asistòlia és una de les condicions necessàries perquè un metge certifiqui la mort.

Quan un pacient pateix asistòlia, el tractament d'elecció és la injecció d'adrenalina i atropina (també s'utilitza vasopressina)[1] i les compressions toràciques. En asistòlia, el cor no respon a la desfibril·lació donat que ja està despolaritzat.

Mentre el cor roman en asistòlia, no arriba flux sanguini al cervell; fins i tot si es practiquen massatges toràcics o massatge cardíac intern (s'obre el tòrax i el cor es comprimeix manualment), el flux que arriba al cervell és insuficient. Si després de l'aplicació de mesures farmacològiques i de compressió el cor no respon, es pot considerar que el pacient ha mort. Fins i tot, en el cas que el ritme sinusal (ritme normal del cor) aparegués, si l'asistòlia ha durat quinze minuts o més, el cervell haurà estat privat d'oxigen el temps suficient per a causar mort cerebral.

Etiologia[modifica | modifica el codi]

Les possibles causes inclouen:[2][3][4]


Asistòlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Caggiano, R. "E-Medicine: Asystole" Retrieved on 2008-11-13.
  2. Mazur G. ACLS: Principles And Practice. Dallas: American Heart Assn, 2004, p. 71–87. ISBN 0-87493-341-2. 
  3. Barnes TG, Cummins RO, Field J, Hazinski MF. ACLS for experienced providers. Dallas: American Heart Assn, 2003, p. 3–5. ISBN 0-87493-424-9. 
  4. «2005 American Heart Association Guidelines for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care - Part 7.2: Management of Cardiac Arrest.». Circulation, vol. 112, 24 Suppl, Dec 2005, pàg. IV1–203 (7.2 IV58–66). DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.105.166550. PMID: 16314375.