Creuer (viatge)
Un creuer és un viatge de plaer realitzat en un vaixell de passatgers.[1] Un creuer (o vaixell de creuer) també és el nom que reben les embarcacions de passatgers destinades a aquests viatges recreatius i turístics. Aquest terme també designa el servei d'aquesta mena de viatges en vaixell i la indústria que els ofereix i gestiona.
Història[modifica]
Quan el 1835 va aparèixer el primer anunci de creuer en el diari Shetland Journal[2] per visitar Escòcia, Islàndia i les Illes Fèroe, ningú presagiava un èxit de tal magnitud al segle xix. La primera companyia a sortir al mercat va ser creada el 1837 en Stromness per Arthur Anderson i Brodie Wilcox sota el nom de Peninsular Steam Navigation Company, que més tard es va convertir en P&O Cruises.[3]
Aquesta iniciativa va cridar l'atenció de grans inversors i el 1840 Samuel Cunard va fundar Cunard Line per fer viatges transatlàntics de Liverpool a Halifax. Una de les grans gestes d'enginyeria naval i, potser, el gran succés en aquests anys va ser l'avarada el 1912 del RMS Titanic, enfonsat en el seu viatge inaugural en xocar amb un iceberg. Encara que un any abans havia realitzat el seu viatge inaugural el seu bessó una mica més petit RMS Olympic.
Primeres novetats[modifica]
Una nova generació de vaixells més luxosos en què la premissa essencial era ser més grans, tenir més capacitat, oferir més qualitat, aportar més confort i obeir al sentit del glamour. Els grans països com Estats Units, Alemanya, Gran Bretanya i França competien per ser els més forts del mercat i ser el referent mundial. Entre ells va destacar el Queen Mary, construït el 1948.[4]
En aquesta batalla per ser el més innovador i el més ràpid, la companyia americana Furness Withy & Company Ltd. va aconseguir construir el primer vaixell anomenat Ocean Monarch després de la Segona Guerra Mundial, que va fer la seva inauguració oficial el 1951 en un trajecte entre Nova York i Bermuda.[5]
Una nova era[modifica]
Cunard Line[a] la naviliera més avançada de l'època, va retirar el 1967 de la navegació marítima al Queen Mary i al Queen Elizabeth (fins llavors el més gran del món, després que s'incendiés i s'enfonsés, sent desballestat posteriorment, el France va ser el vaixell més gran fins que aquest títol se li va ser arrabassat pel Queen Mary 2). Però, tenien preparada una altra joia: el Queen Elizabeth 2, inaugurat el 1967.[b][6]
Un altre dels mites dels mars és el Pacific Princess construït el 1971, i famós per la sèrie (The Love Boat) El Creuer de l'Amor (a Hispanoamèrica) o Vacances al mar (a Espanya).
En la dècada de 1970 les navilieres van obrir una nova estratègia basada en itineraris en el Mar Carib, tot i que inicialment els ports no disposaven d'infraestructures i les possibilitats d'activitats complementàries en terra eren limitades,[7] els espectacles nocturns de pit i cuixa a San Juan i Nassau van gaudir de molta popularitat i progressivament es van introduir els casinos a bord, un cop les navilieres van perdre la por a ser relacionades amb el crim organitzat.[7]
Al segle xx i XXI[modifica]
Al llarg dels anys, el concepte general de creuer no ha canviat gaire. No obstant això, cada companyia s'ha anat adaptant de forma específica a un tipus de públic, la qual cosa permet abastar des creuers de luxe fins creuers fluvials.
Això ha provocat que la mitjana d'edat hagi sofert un descens considerable i avui dia es trobi al voltant dels 40-45 anys. No obstant això, cada companyia busca un perfil de client, de manera que aquesta mitjana pot variar des 60-65 anys als 30-35 anys. En aquesta estadística influeix principalment el tipus de destinació, la categoria del vaixell, les instal·lacions i el preu. Encara que la política de creixement del negoci de creuers és molt forta, les navilieres han començat a produir noves estratègies de màrqueting destinades a fomentar aspectes com el relax, la innovació, l'assistència personalitzada, més entreteniment, vaixells més grans, cinemes, biblioteques, més atencions a bord, etc.
Alguns ports dels Països Catalans escala habitual de creuers són:
Algunes companyies de creuers que fan escala als ports catalans:
- AIDA Cruises
- Azamara Club
- Carnival Cruise Lines
- Celebrity Cruises
- Costa Crociere
- Crystal Cruises
- Cunard
- Happy Cruises
- Holland America Line
- Iberocruceros
- Kristina Cruises
- Louis Cruises
- Msc Crociere
- Norwegian Cruise Line
- Oceania Cruises
- P&O Cruises Lines
- Princess Cruises
- Pullmantur Cruises
- Regent Seven Seas Cruises
- Royal Caribbean International
- Seabourn Cruises
- Star Clippers
- Thomson Cruises
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. ISBN 84-297-4994-2 [Consulta: 2 setembre 2014].
- ↑ Steamboat bill vol.33-34 (en anglès). Steamship Historical Society of America, 1986, p.7.
- ↑ «House flag, Peninsular & Oriental Steam Navigation Company». Royal Museums Greenwich. [Consulta: 15 novembre 2021].
- ↑ Maxtone-Graham, John. The Only Way to Cross (en anglès). Collier Books, 1978. ISBN 978-0-02-096010-2.
- ↑ Cudahy, Brian. Around Manhattan Island and Other Tales of Maritime NY (en anglès). Fordham Univ Press, 1997, p.188. ISBN 0823217612.
- ↑ «Not fit for a Queen? QE2 set to 'languish' in Dubai port as luxury hotel plans are shelved» (en anglès). Daily Mail, 03-07-2012. [Consulta: 25 agost 2012].
- ↑ 7,0 7,1 Dickinson, Bob; Vladimir, Andy. Selling the Sea: An Inside Look at the Cruise Industry (en anglès). John Wiley & Sons, 2007, p.59. ISBN John Wiley & Sons.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creuer |