RMS Olympic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
RMS Olympic
Olympic in New York cropped.jpg
L'RMS Olympic arribant a la ciutat de Nova York en el seu primer creuer l'any 1911
Historial
Autoritzat: 1907
Drassana: Harland and Wolff
Iniciat: 16 desembre 1908
Avarament: 20 octubre 1910
Assignat: 31 maig 1911

Civil Ensign of the United Kingdom.svg  RMS Olympic
31 maig 1911 – 1934
Operador: White Star flag NEW.svg White Star Line
Port base: Liverpool
Viatge inaugural: 14 juny 1911 (Southampton-Nova York)
Destí: Canvi d'operador per fusió d'empreses

1934 – 1935
Operador: Cunard White Star Line Logo.JPG Cunard-White Star Line
Destí: Desballestament
Característiques tècniques
Tipus: Transatlàntic
Classe: Classe Olympic
Desplaçament: 52.067 t
Eslora: 269 m
Mànega: 28,2 m
Calat: 10,5 m
Puntal: 53,3 m
Propulsió:
Potència: 46.000 CV (disseny) - 59.000 CV (màxima)
Velocitat: 21 nusos (39 km/h) (velocitat màxima de 23 nsusos)
Cobertes: 9
Tripulació: 900
Modifica dades a Wikidata

El RMS Olympic va ser el primer creuer de la Classe Olympic dissenyat per Thomas Andrews i va ser construït per les drassanes Harland and Wolff, en la Classe Olympic també s'incloïen als enfonsats RMS Titanic i Britannic. Contrari als seus germans, l'Olympic va servir durant molt temps (des de 1911 a 1935) i per això es coneix com el "Vell Confiable". Els tres vaixells classe Olympic originalment s'anaven a cridar Olympic, Titanic i Gigantic, en honor a les races de la mitologia grega: els déus olímpics, els Titans, i els Gegants. El Gigantic va ser reanomenat després com Britannic en l'últim moment, per prevenir desgràcies semblants com la del Titanic.

Equipaments[modifica | modifica el codi]

L'Olympic va ser dissenyat com un vaixell luxós, amb els espais i comoditats pels passatgers molt semblants als del seu famós vaixell germà, el Titanic, tot i que amb petites variacions.[2] Els passatgers de primera classe gaudien de cabines luxoses, algunes equipades amb bany privat. Podien prendre els àpats a l'immens i luxós saló principal del vaixell o al més íntim "A La Carte Restaurant". També destaca la coneguda escalinata típic només dels transatlàntics de la classe Olympic així com ascensors (una innovació pe l'època).[3] Aquest passatgers comptaven també amb una sala de fumadors i el Cafe Veranda decorat amb palmeres.[4] Altres comoditats eren la piscina coberta, els banys turcs[5] i el gimnàs.[6]

La gran escalinata de l'Olympic.

Les instal·lacions dels passatgers de segona classe incloïen sala de fumadors, biblioteca, un gran menajdor i un ascensor.[7] Finalment els passatgers de tercera classe disposaven d'habitacions i equipaments millors que la majoria de vaixells de passatgers del moment. Així en comptes de gran dormitoris disposaven de cabines amb de 2 a 10 lliteres. També disposaven de sala de fumadors, una àrea comuna i un menjador-saló.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mark Chirnside's Reception Room: Olympic, Titanic & Britannic: Olympic Interview, January 2005». Markchirnside.co.uk. [Consulta: 16 juliol 2009].
  2. www.titanicandco.com/olympic
  3. (francès) Les escaliers de 1 Classe, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  4. (francès) La Vie à bord du Titanic, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  5. (francès) Les Bains Turcs et la Piscine, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  6. (francès) Le Gymnase, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  7. 7,0 7,1 New York Times – Olympic Like A City – 18 June 1911 encyclopedia-titanica.org
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: RMS Olympic Modifica l'enllaç a Wikidata