Basòfil
El basòfil és un leucòcit granular amb nucli en forma de S o de V bilobulat en secció. Els basòfils representen menys d'un 1,5% dels leucòcits en sang, amb una concentració d'entre 0 a 200 per mm3 fent que siguin els leucòcits menys comuns de tots.[1] Conté uns grànuls similars als del mastòcit, podent contenir cristalls. Són basòfils metacromàtics, apreciant-se atzuròfils al microscopi electrònic.
Tenen una activa participació en la resposta immunitària, a través de l'alliberació d'histamina, serotonina en baixes concentracions i altres substàncies químiques.
Tenen dos tipus de grànuls:
- Grànuls azuròfils: Contenen lisosomes, que al mateix temps aquests contenen hidrolases àcides.
- Grànuls específics o secundaris: Contenen histamina (vas dilatador), heparan sulfat (vas dilatador), heparina (anticoagulant) i leucotriens (fan contraure el múscul llis de les vies aèries).
Funcions[modifica | modifica el codi]
- Receptors d'immunoglobulines en membrana.
- Indueixen el procés inflamatori alliberant, entre altres substàncies químiques, histamina.
Alteracions[modifica | modifica el codi]
Basopènia[modifica | modifica el codi]
La basopènia es dóna quan hi ha una concentració de basòfils per sota els valors de referència, se sol donar una neutropènia en:[2]
- Algunes infeccions.
- Algunes endocrinopaties.
- Tractament prolongat d'heparina.
Basofília[modifica | modifica el codi]
La basofília es dóna quan hi ha una concentració de basòfils per sobre els valors de referència, se sol donar una neutropènia en:[2]
- Algunes infeccions víriques.
- Algunes hemopaties.
- Asma
- Algunes endocrinopaties.
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basòfil  |
- ↑ Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco. Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos, 2004, p193.(castellà)
- ↑ 2,0 2,1 Faustina Rubio Campal, Benjamín Garcia Espinosa, Manuel Carrasco Carrasco. Fundamentos y Técnicas de Análisis Hematológicos y Citológicos, 2004, p233.(castellà)
|
|||||
